Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 587

"...L'opressor no tindria tanta força si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits..." Simone de Beauvoir



Són assumptes que haurien de preocupar a nivell social, emperò ningú sembla adonar-se'n. I és que cada vegada és més palès que estam perdent fins la més mínima capacitat per analitzar el sentit lògic de la realitat que ens envolta.

En aquest article, l'assumpte que tractaré posa en relleu un aspecte realment greu: i és que les persones som capaços de debatre, discutir acaloradament durant hores i dies, i inclús barallar-nos, sense comprendre realment els mecanismes lògics que menen allò que estam discutint. Fins a tal punt arriba la nostra incapacitat per comprendre a aquests mecanismes lògics, que arribam a defensar aferrissadament punts de vista que en realitat representen una total manca de respecte cap a les nostres posicions i principis. Un exemple flagrant d'això ho estam veient avui, malauradament, en tot el que té a veure amb l'assumpte de la sobtada, encara que esperada irrupció de les tesis d'extrema dreta a la vida política mundial. Tothom xerra i xerra de que aconsegueixen entrar en els parlaments d'arreu del món, inclús que governen. Si, i? Pot ser que no ho han fet democràticament encara que abominin d'aquesta paraula?

Només cal fer un repàs arreu del món. N'hi ha que són obertament feixistes (Amanecer Dorado a Grècia, Jobbik a Hongria, etc...) Si bé a Europa en pocs casos arriben al poder (La victòria de Salvini a Itàlia, o de Llibertat i Justícia a Polònia són per ara només alguns casos), la seva importància rau en que són capaços d'introduir les seves idees en les agendes polítiques d'altres partits que així prenen decisions que en un principi les hi haurien d'esser alienes, bé perquè cerquin evitar la pèrdua de vots a opcions més extremistes, o perquè les hi dona entrada al Govern (el conservador ÖVP austríac pactant amb els ultranacionalistes xenòfobs del FPÖ, per exemple).

L'exemple més senzill, per estar a prop geogràficament i per la seva llarga trajectòria és el Front Nacional francès de la nissaga dels Le Pen que, aconseguint assolir la segona volta a les eleccions franceses en més d'una ocasió, ha dretitzat (nou verb a partir d'ara) als seus rivals polítics en el seu intents per acontentar als possibles votants d'aquest partit.

El mateix veiem a Alemanya, on el partit d'Angela Merkel, en un primer moment obert a la acollida de persones sol·licitants de refugi, ha anat modificant el seu discurs davant la pressió electoral i del carrer del ultradretà AFD. I si creuem a l'altre banda i feiem una ullada, tenim els casos més cridaners de Trump i Bolsonaro (que en només prendre possessió anuncià mesures de desprotecció del Amazones i dels seus pobles indígenes, de la comunitat LGTB, purgues ideològiques entre el funcionariat i "una nova era on les al·lotes vagin de rosa i els al·lots vagin de blau") i que en pràcticament tots els països que tenien governs de centre esquerra la dreta a aconseguit governar (Xile, Argentina, Hondures, el mateix Brasil) o els partits governants han perdut gran part del seu component d'esquerres (l'Equador de Rafael Correa o l'Uruguai de Mujica no té res a veure amb els seus successors). Inclús a Mèxic, l'únic país on el centre esquerra ha arrabassat el poder a la dreta, ho ha fet integrant a la candidatura de Lopez Obrador al partit evangèlic ultra conservador Partido Encuentro Social).

Resumint; no només la dreta està assolint el poder en cada vegada més Estats, sinó que està adoptant discursos i polítiques més agressives.

Tots aquets analistes polítics, tertulians i opinadors de tot vessant diuen que a aquets països no hi ha centenars de milers de fatxes o masclistes, i és cert. Bé idò, jo em demano; Que s'han de tenir més en compte, que és més perillós, centenars de milers de "no-feixistes" o "no-masclistes" o centenars de milers de votants conscients del que voten? Que és esser feixista? Com pensa un feixista? És vera que tots duim un feixista dins nosaltres i no ho sabem? Tenint en compte que esser feixista no només és una deriva de la extrema dreta ja que el servilisme i submissió al líder fort que castiga és la base de tot feixisme. Pensis com pensis.

Ara bé, si feiem cas a aquella dita famosa de que no hi ha res més beneït que esser un obrer de dretes i que esser dona i esser masclista alhora veurem que la capacitat d'un feixista que es presenta a unes eleccions i vol atreure votants és tota una obra mestre digne dels més grans elogis, pel que podem veure. Tot s'ha de reconèixer. La tàctica que empra la extrema dreta per atreure vots és senzillament espectacular. No només per els arguments anti-ètics o amorals que defensen sinó amb la capacitat de donar veu favorable a aquells col·lectius que són objecte de les seves dèries ultraconservadores, com per exemple els de la violència de gènere o violència contra les dones. És a dir, estam veient que les dones pel simple fet d'esser dones defensen que es llevi l'ajut i les lleis estatals contra la violència masclista que tant de mal fa a la societat, com si els homes fossin objecte d'una cacera de bruixes només pel simple fet d'esser homes, això és el que estan defensant i el que donen a entendre aquestes dones, tots hauríem de sentir llàstima per això. En altres paraules: és com si les dones, tot el complex d'inferioritat que durant mil·lennis se'ls hi ha entaforat a nivell social, cultural i polític... surten i diuen públicament; "...Eh, que tampoc és per tant, ja està bé de tants de drets. No tots els homes maltracten ni maten. Ja està bé de la broma..."

Vull dir que el que defensen aquestes dones és la irresponsabilitat de dir que hi ha homes que són objecte de denuncies falses. Bé, pot ser que n'hi hagi. Emperò aquest percentatge és senzillament irrisori davant de tot el que estem veient i, el que fan elles és senzillament posar per davant aquests percentatges mínims damunt la xacra assassina contra elles que colpeja a la societat. Pura demagògia ideològica, així de senzill. Per fer entendre un poc millor això i es vegi amb més claredat posaré l'exemple d'una tal Rosa Parks. Qualcú ha escoltat mai xerrar d'ella?

Rosa Parks fou una dona afroamericana que un bon capvespre de Desembre del 1955 a Montgomery, al estat d'Alabama, EUA, després d'una feixuga jornada de treball va agafar el bus per anar-se'n a ca seva. Tot hagués anat com un dia normal si ella no hagués, inconscientment, comes el delicte d'asseure's al seient de davant del bus, reservat exclusivament pels blancs, tal i com deien les lleis de segregació racial del època d'aquell Estat. Aquella vegada Rosa Parks no li va donar la gana fer cas a les ordres d'un passatger blanc ni del propi xofer del bus perquè anés a asseure's al seient de darrera. Pot ser que estava cansada o perquè ja estava farta de tanta discriminació racial. Bé idò, aquell gest de no voler aixecar-se i la seva posterior detenció va esdevenir en tot un boicot a l'empresa de busos del Estat d'Alabama per part de la comunitat afroamericana, que conformava ni més ni manco que el 70% d'usuaris i, que va durar 381 dies i la total pèrdua d'ingressos a aquesta empresa, fins que un tribunal Federal va declarar abolides les lleis de segregació racial d'Alabama i a tots els estats del sud. Vos imagineu ara a Rosa Parks sortint pels mitjans de comunicació demanant disculpes per haver fet perdre tant d'ingressos a la companyia de busos o als propis usuaris? "...Vos deman disculpes per haver fet minvar els vostres ingressos, emperò creia que els drets com a persones estaven essent vulnerats indiscriminadament, només pel fet d'esser afroamericans..." No ho trobarieu ridícul? O les dones que pogueren votar per primera vegada i després sortissin i diguessin; "...Perdonau si hem canviat el rumb de qualque tendència política, emperò estàvem millor a casa fent el dinar i netejant sense poder votar?..." Això mateix és el que estan fent les dones partidàries de les tesis de l'extrema dreta en aquest maleït afer de la violència de gènere. O poden dir d'una altre forma emperò no més clar. Elles mateixes surten a disculpar-se, ho fan veure com una disculpa que hagi lleis que els afavoreixi en l'assumpte de violència de gènere.

O sigui. Les dones s'estan incorporant en el mateix engranatge masclista i negacionista de la violència de gènere que el mateix gènere masculí ha creat per oprimir-les. Empren els mateixos arguments i principis per modificar o minimitzar una gran vergonya nacional. No té res a veure si són de dretes o d'esquerres, simplement participen en aquest mecanisme.

Són partidàries de modificar tots els drets que ha costat tant d'assolir tergiversant la realitat del assumpte, de que si les dones o que si els homes... Aquesta violència masclista existeix i és ridícul que sigui el propi gènere femení que defensi la seva modificació o derogació, és senzillament ridícul i una clara passa enrere per poder afrontar realment aquest problema. Sincerament fa llàstima.

El dia en que les dones decideixen fer el mateix que Rosa Parks en molts d'aspectes de la vida com l'economia, cultura, treball, relacions humanes... les coses canviaran de debò i per a bé. Emperò també una cosa; El fet que una dona arribi a governar o a prendre decisions no vol dir gens que les coses canvien per bé. Sempre he cregut que si una dona governa, pensa, dicta i actua com un home, emprant els seus mateixos mecanismes, no té res a veure amb la seva igualtat ni llibertat. Esser feminista és lluitar pel bé de TOTS, s'hauria d'entendre bé això.


Miquel Estelrich