Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 962

Més història d’un convent desaparegut 





Primers batecs de vida franciscana al poble   



 

Informacions fidedignes procedents de la catedrática Isabel Moll, de l'historiador Josep Terrasa i de l'investigador Miquel Flaquer, tots tres gabellins, així com del doctor en Història Pere Fullana Puigserver i del prevere Melsion Llull Mesquida, han fet possible que un servidor pugi contar-los una part important de la següent narració.  

Un primer convent: can Pasqual. Capdepera comptà amb dues fundacions que influiren notablement en la vida religiosa d’aquesta vila, i seria injust no mencionar-ho per com els creients de més edat, o perquè així els ho contaren els seus ancestres, guarden sentit record d’apreci i profunda gratitud.


Convent. Alumnes del col·legi de Ca ses Monges

La primera fundació fou la de les benemèrites Germanes de Sant Francesc d’Assís, constituïda a Capdepera en temps del bisbe Jacint Maria Cervera i quan n'era superiora general  sor Viridiana Rigo de Santa Apolònia. Fou el 4 de juny de 1887, día d’alegría per al nostre poble, que romanguè  endiumenjat com a mostra de gaubança pel desig de rebre les Monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia  que tantes gràcies portaven per a la población, traduïdes en servei i actes de caritat en pro dels veïns. Aquest dia fou festa major a Capdepera. Les reberen amb càlida benvinguda, a l’entrada del poble, el clero i les autoritats acompanyats de la banda de música i un fotimer de gent.


Escola i primers alumnes de Cala Rajada. Al darrere els quadres de M. Melis i la seva dona
 
Al començament de la seva estada entre nosaltres, aquelles monges visqueren a una casa coneguda com can Pasqual, al carrer Fondo, propietat  del senyor Maties Serra. La fundació s’ha d’emmarcar en el concepte de recristianització i d’ofensiva antiprotestant (religió aquesta que tenia Capdepera com a seu destacada, una mena  de capitalitat a Mallorca). El mes d’agost de 1888 fou nomenat vicari de la parròquia local mossèn Gabriel Artigues, qui va adquirir, amb doblers propis, un solar de la senyora Catalina Melis Garau per a construir-hi un convent per a les esmentades religioses. Prengueren els veïns extraordinari  interès  i contribuïren econòmicament i amb ajuds personals a aquesta finalitat, per aixì poder conseguir una ràpida culminació de la referida obra- De la direcció d'aquesta se n'encarregà el mestre picapedrer Pep BauçàTacó, que en pocs mesos va deixar finalitzada la missió  encomanada. Se'n va fer la inauguració el febrer de 1891, amb presència del Vicari General de la Diòcesi, Enric Reig, qui amb el temps fou nomenat bisbe de València.


Monsenyor Enric Reig

El 1901, el convent acollia sis monges i dues novícies, que comptaven amb les seves corresponents cel·les o habitacions individuals per al seu descans, a més d’una infermeria amb una dotzena de malalts. També una escola on s'impartia classe a 130 alumnes, entre nins i nines. L’any 1917, comptaven amb tres mestres i 155 escolars. El cens d’alumnat de les escoles franciscanes de Mallorca era de 4.545 estudiants. 

Cala Rajada. El 25 de gener de 1921, la Superiora General, amb una de les seves consiliàries, visitaren un llogaret en el litoral marítim de Capdepera, anomenat Cala Ratjada (sic), on els que en aquell recinte vivíen delejaven amb ànsia que dues germanes de la residència de Capdepera es desplaçassin cada dia per a donar classe i ensenyança a la infantesa d’aquell lloc. En aquells moments, la congregació ja havía gestionat la construcción d’una escola a Cala Rajada, on dues religioses es traslladaven diàriament des de Capdepera, amb la finalitat d’atendre més directament al petit nucli de població que, malgrat la proximitat, es trobava en certa manera marginat  i orfe de serveis educatius i sanitaris.


Cor de Jesús, record de l'inauguració  del convent de Cala Rajada

Foren aquestes monges – una volta haver escoltat els veïnats – les que proposaren la conveniència de fer una nova residència, una mena de sucursal del convent de Capdepera. I aixì, aquesta comunitat es va constituir el 16 de maig de 1921, formada per tres religioses. El solar i les obres de construcció de la casa-convent i escola foren sufragats, en donació, pels generossos protectors Mateu Melis i Catalina Servera. El 26 d’abril de 1924 es va beneir una imatge de la Verge de Lourdes, donada pels senyors Joan Vicens i Maria Esteve. El canonge Francesc Esteve va beneir la talla mariana i es va entronitzar el Sagrat Cor de Jesús. La benedicció de la nova Capella es va dur a terme el 3 de gener de 1926 i no fou aliena a l’obertura del convent franciscà de Cala Rajada la familia pròcer local March-Servera.


Convent. Antigues alumnes

El gener de 1967, la Congregació va rebre un oferiment per a l’adquisició d’uns terrenys en es Carregador, tota vegada que en aquell indret s’hi trobava una petita esglesieta. El consell general de les Franciscanes, desprès de visitar les seves representants en aquell lloc, acordaren no aceptar l’oferiment, malgrat existir un projecte de petita escola i ser un enclavement de sa esbargiment. La data va coincidir amb l’estrena dels nous hàbits aprovats pel Concili Vaticà II i s’obria la comunitat – caracteritzada fins a aquells moments per l’austeritat i un cert aïllament – cap a un model de societat  més moderna. Es dotà el Convent amb una màquina d’escriure i un aparell per a  controlar pressió sanguínia.


Convent. Sant Francesc d'Assís, patró de les Monges 

La segona fundació.  Escrivíem més amunt que Capdepera va comptar amb dues institucions, o fundacions. La segona d’elles fou la dels Fills de Sant Alfons Maria de Ligori, la qual donà al poble  generacions d’intensa formació cultural i espiritual, ja que la nostra vila sempre estigué a l'avantguarda del saber llegir i escriure, en relació a altres indrets veïnats. La bona llavor que sembraren donà els seus fruits en una multitud dels nostres avantpassats, que freqüentaven les aules del col.legi dels  Ligorins ( com sel’s coneixía), i que els més vells contaren als seus fills i nets, agraint com una benedicció de Déu les bones ensenyances que allí reberen. Encara ara, el carrer porta el nom de Col.legi per aquest motiu i el teatre municipal és el lloc físic d’aquell emplaçament.

La comunitat de Sant Alfons Maria de Ligori  es fundà a Capdepera el 1893 i va conviure amb els habitantes d’aquest poble fins al 19 de març de 1913, festa de San Josep, en què hagueren d’abandonar la seva presència entre nosaltres. Havien estat requerits els seus serveis per distints bisbes i prelats de la Península i també d’Amèrica, per a treballar en camps d’apostolat més amplis i amb major necessitat del seu zel, ja que disposaven d'un minso personal per a poder atendre a totes les parts. Fou una gran pèrdua per a Capdepera.

Segle fecund per a la vida religiosa i civil de Capdepera fou, en veritat, el XIX, en el qual destaquen la construcció del temple parroquial i el convent, molt a prop un de l’altre, figures de l'esdevenir del poble gabellí.

Bartomeu Melis “Meyme”