Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 738

DISQUISICIONS POÈTIQUES: LA MITOLOGIA LEXYCOGRÀFICA DE MIGUEL ÁNGEL CAÑADA
per Joan Cabalgante Guasp



Miguel Ángel Cañada Castellano va néixer a Jaén l'any 1965 i és d'aquells poetes que va pertànyer al grup slam de Poesia. Val a dir que abans havia pertanyut a un grup de "Jóvenes poetas para la paz".  Per tant és pot dir que ha sabut continuar amb els valors generacionals i enllaçar-los amb la nostra època, uns valors de pau i llibertat, de justícia, ni que sigui poètica, gran coneixedor de la Natura, que estima i reivindica en els seus poemes; ha sabut connectar amb aquella empenta que es donà al maig del 68 i que més tard també es manifestà amb les segudes de la Puerta del Sol a Madrid, amb el moviment del 15 M i com a articulista del diari digital Linares.es, on hi té una talaia per a defensar la poesia i la seva veritat, a autors com Miguel Hernández, dibuixats per Antonio Buero Vallejo, quan eren injustament engarjolats per les idees que defensaven (us sona la història?).

També val a dir que el llibre que presenta, La leyenda de Lexy (Tarqus Editorial, 2018), beu d'una mitologia personal que ell ha sabut crear des d'un referent mític real, Cazorla, i que ha passat pel sedaç de la seva imaginació aquest ésser necessari per lluitar contra la injustícia social i esdevenir un món mític personal i propi des d'on defensar la paraula:

La nada es silencio,

no dejes que muera la palabra.

Lexy serà inmortal.

Ni una menos. 

Ni una dona menys és un clar missatge. Lexy, un personatge misteriós, que segons la prologuista és l'alter ego de l'autor, que no dubta en crear un mite que constarà d'una llegenda i d'un adveniment, com la presentació d'un món propi pregonament arrelat a la Natura:

Un día, cogida la hoja de un árbol,

partió el delirio del verde,

súbitamente en sus manos,

dejando atrás los mustios ocres

de un otoño manoseado. 

Després, podem dir que el personatge es perd dins el poemari, i que és el propi Miguel Ángel, que ens parla amb paraules ben planeres, des d'una idea clara i reivindicativa ( i és que la justícia social és un tema tan digne estèticament, no parlem èticament, com qualsevol altre). Així doncs ens topam amb un poeta que manifesta clarament la seva voluntad de canvi i de denúncia social a poemes com "Hambre" o "Niñas de la guerra":

Mujer que llevas

el éxodo en tus venas

dejaste de ser niña

antes de que lo fueras. 


Posteriorment, s'ha de dir que el camp que vertaderament domina Miguel és el de la imaginació, ell és el que coneixem com un creatiu, una persona que exerceix la seva llibertat creativa i en fa bandera, la defensa com si es tractés dels seu territori, però que està oberta a tot aquell o aquella que hi vulgui entrar en completa llibertat:

Todo es imaginable;

la tierra, el mundo, la vida...

sin dueño.

El poema "creativo" és un clar exemple d'aquesta imaginació centrada alhora d'escriure. Ironitza també amb la creativitat amb el poema "Neuronas piratas", on l'autor reconeix que la seva ment de vegades necesita una orientació que no troba en l'ésser diví. També explica el tema familiar amb una tendresa senzilla que apareix en el poema "Mi padre", poesia humana que es centra en les persones i que s'escriu per a les persones. També la fina ironia recorre els versos de l'autor: "el amor es un estorbo en las leyendas". Però allà on realment destaca Miguel Ángel és en la seva passió: la naturalesa; ell és aventurer, fotògraf i poeta, com alguns companys de la seva generació (i de Cap Vermell). La simbologia de la natura queda palesa en el poema "Verde", o com en un panteïsme revivificador el seu color s'estengués per tot el poema i per la seva terra:

Soy un hombre verde

que sueño en verde

con tu verde calma,

calma verde,

mis horizontes verdes,

calma dibujando

verdes montañas.

En la repetició, el poemari creix i el verd, símbol de la natura (no podem deixar de citar el "verde que te quiero verde" lorquià). No deixa tampoc de qüestionar-se sobre els errors que comet l'ésser humà respecte al seu entorn: 

¿ Habremos dejado trinos de vuelos

desordenados en la penuria

del ámbar de ese tronco

llamado tierra? 




Ademés, Miquel Àngel s'atreveix amb l'experimentació formal en escriure tres aconseguits haikus de mètrica japonesa (5-7-5). No s'han d'oblidar tampoc altres poemes com "Soy", "Sentado en el suelo", "Orgasmo", o "Filosófi-K", gran poètica que revela la vertadera identitat de Lexy, que pot ser un somriure, però també una llàgrima, un home o una dona; i sobretot, el pensament en moviment. Aquí radica el significat del llibre, apologia del vertader pensament lliure, on la creació poètica és l'essència vital per poder moure o canviar el món. 

En definitiva, el missatge de Miguel Ángel és esperançador i nítid, en un món on Lexy ha de perviure dins la seva pròpia mitologia i convertir tot l'entorn en matèria creativa, les millors paraules ens les ha revelat l'autor quan pensa que l'important és renèixer i mantenir el vol cap a la llibertat. Tornar a aixecar-se: 

Es hora de echar a volar

y sentir de nuevo

bajo mis pies la tierra.  

Sigui el seu missatge aliment per a tots nosaltres i que el color verd ens serveixi com a vincle d'unió entre la terra gabellina i el seu estimat Jaén. Estén les seves ales el poeta i el lector les empra per volar amb ell i obrir així nous horitzons. Des de Capdepera li agraïm l'escriptura dels seus versos.



SEMBLANÇA LITERÀRIA

Miguel Ángel Cañada Castellano va néixer a Jaén el 1.965. De molt jove va formar part a principis del 80, del moviment “Jóvenes poetas por la Paz”, participant en recitals pels instituts gienencs.

 Durant uns anys, va estar lligat al teatre que se feia a Jaén a mitjans i finals del 80, col·laborant en grups com Cauce, La Avutarda, etc. amb actors com Blas Moya, Juan del Arco i Lola Vico, entre d'altres. Més tard va crear l'Associació Cultural Imprevisible (avui Creativo Imprevisible), amb activitats culturals diverses.

Durant la dècada del 90 va tenir una aturada pública en la cultura, tot i que seguí escrivint en la intimitat.

Amb el descobriment d'internet, va començar a escriure poemes i relats en un blog pertanyent a una Web especialitzada en Ecoturisme del Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas; “El Blog de Miguel” que va tenir els primers llocs nacionals en els varems bloguers. Una vegada tancada la Web, decidí obrir uns blogs propis; un de poesia i relats “Sauce Llorón” i un altre de vivències en la naturaleza amb una marcada prosa poètica, “El senderista loco.”

A nivell públic, reaparegué participant per algún temps amb el moviment Slam Poesía de Jaén. A l'any 2014, va ser designat per “La plataforma por la protección de la Sierra Sur de Jaén”, com la seva veu poètica.

Compagina dues grans passions amb la literatura, la muntanya i la fotografia, totes mesclades a vegades en una simbiosi estranya, però necessària per a ell. 

Obres

2009 -Cuento infantil, “El bosque desencantado”. Revista catalana “Mírame".

2010 -Microrrelat en l'antología “Porciones del Alma”

            Poesía

2014 –“Palestina III” (Biblioteca de las Grandes Naciones)

2015 –“La Fundación Ana de Paz en el Camino” (col·laborant amb poemes i fotografies)

2016 –Antologia, “Úbeda III Encuentro Internacional de Poesía".

          -Antologia, I Encuentro Nacional de Poetas “En un lugar de La Mancha”.

         - “La Paz y la Seguridad” Fundación Ana de Paz (col·laborant amb poemes).

         - Antologia “IV Encuentro Poetas de Ahora”.

2017 – Antologia “VI Recital Sierra Morena Poesía

          -Antologia “VII Recital Sierra Morena Poesía”

2018 - Antologia “Úbeda, V encuentro Internacional de Poesía”

         - Llibre de poesia “La Leyenda de Lexy”, prólogo de Rocío Biedma. Tarqus Editorial (Colecciones Auroras)

 

Conferències

2015 – “Gloria Fuertes, poeta de guardia” Impartida en el Festival Internacional “Grito de Mujer “ a Jaén i   

              publicada en la Revista Cultural “Penélope”.

2016 – “Zenobia Camprubí, luz en la sombra del Poeta” Impartida en el Festival Internacional “Grito de

             Mujer en Jaén y publicada en la Revista Cultural “Penélope". 

 

Col·laboracions literàries

 2008-2009. Col·labora amb "poesía, cuentos y pequeños relatos" a la web literària “El Recreo”

 2012-2017. Té una secció pròpia “Disfrazado de Palabra”, en el Diario Digital Linares28, amb col·laboracions de poesia, contes i relats.

 2016. Revista Proverso amb l'article “Zenobia Camprubí, luz en la sombra del Poeta”

2013-2016 Té una secció pròpia “Bajo el Sauce Llorón” en el programa radiofònic “Naturaleza Viva” d'UniRadio Jaén. Aportacions de la seva poesia, contes i relats, així com experiències amb la naturalesa i rutes de senderisme.

Presentacions i ressenyes literàries 

2016 “Habito” de Isabel Rezmo. Ressenya d'aquest llibre a “Dama Blanca”

2017 “Tipos Duros” d'Andrés Ortiz Tafur. “Luna de Cristal” de María del Carmen Gallego

2018 "Tempo” d'Isabel Rezmo
 

Col·laboracions mitjançant col·lectius

Asociación Cultural Anduxar, recitales y representaciones teatrales

Asociación Cultural Círculo Ánimas, recitales

Ecologistas en Acción, recitales en plena naturaleza

Asociación Cultural Andamios para las Ideas, recitales

Asociación Cultural Iuventa, recitales

Ha participat en els “Ateneos literarios” de la CGT de Jaén i en diferents recitals del Slam Jaén i “El Rincón del Poeta” 

Membre fundador del col·lectiu de poetes i escriptors Oliversando, i n'és el coordinador de les seves tertúlies.

Membre del CAL (Centro Andaluz de las Letras)