Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2578

"... per una banda m’envaeix sa tristesa de no poder assaborir mai més qualsevol de les delícies amb ses que hem gaudit tant d’anys, però per una altra banda me n’alegro perquè és sa teva decisió"


Avui dematí quan m’aixecat he pensat: “Tenim dinar familiar. Hauria de dur qualque cosa de postre”, i me n'he adonat que sa Pastisseria Vila estava tancada, no perquè fos dijous, sinó per sempre. Ha estat un cop de realitat: en Vila ha tancat!.  Aquests darrers dies ha estat una de ses noticies més comentades dins es poble, però jo no ho volia creure. Esperava que fos una broma, una llegenda urbana, un malson i que al despertar-me tot seguís igual. Però no ha estat així. Ha tancat per sempre, i jo no m’he acomiadat com toca. Per això voldria escriure-li unes paraules.

Estimat Pep, com diria n’Alejandro Sanz: “tengo el corazón partío”, perquè per una banda m’envaeix sa tristesa de no poder assaborir mai més qualsevol de les delícies amb ses que hem gaudit tant d’anys, però per una altra banda me n’alegro perquè és sa teva decisió. Comences un nou camí, es camí que tu vols, i el que tu hagis trobat, per jo ben fet està. L’altre dia vaig veure es vostre vídeo que circula per les xarxes socials. Se’m botaven ses llàgrimes d’emoció. En venien al cap tantes imatges i bons records on heu estat presents, tants de moments dolços (totalment amb doble sentit), tantes celebracions, tantes vegades reunits al voltant d’una taula, que no podia imaginar que res ja no tornaria a ser igual. No puc més que agrair  els moments feliços que ens heu donat. Han estat molts i bons. Ens heu alegrat sa vida durant molt d’anys, i no és tothom que ho pugui dir això. 

Vila és sinònim de festa, d’alegria, de “bon rollo”. Sempre serà així, encara que avui Capdepera ha quedat una mica més orfe. Ha perdut una de les seves institucions, un dels seus pilars: una peça fonamental. Ens toca començar el primer dia de la resta de la nostra vida. De ben segur que us enyorarem, més del que imaginam. Moltes gràcies de tot cor.

Carlos Blanes