Índex de l`article

 

HA  MORT   PACO   SANS,  L’ÀNIMA  DE  ZAQUEO

Cas Carrilano, com  es deia al començament , Zaqueo com va ser batejat després   pel professor de Sagrada Escriptura Llorenç Tous,  ha  cobert, al llarg de 24 anys, les necessitats més peremptoris dels exclosos més marginats de Ciutat. 

Tanmateix l’ànima i motor d’aquets servei immediat, directe, gratuït i anònim  als ciutadans  més singulars de la nostra   societat ha estat, fins ahir mateix, Paco Sans.

Abans de perdre’m amb històries i consideracions vull proclamar, amb una guspira d’emoció als meus ulls de ca vell, que aquest home bo, voluntariós i magnànim, que fou en tot moment aquest “Cursillista de Cristinandad”, és l’activista social que més he vist  connectar – simpatitzar ! -   amb  els  pobres  més singulars i especials de la Marginàlia  mallorquina.

Sense Paco Sans la manera totalment anàrquica  d’allargar una mà als  tirats als clavegueram del Sistema hauria esdevingut, en el suposat  impossible de  perseverar, un cas flagrant de beneficència inútil, ben mirat ofensiva cap als pobres i de cara a les bases mínimes  de l’assistència social. Per usar els serveis  del Carrilano, com era abans dormir i alimentar-se  i com és ara fruir d’una menjada  suculenta i completa al dia, no necessitaves  ni necessites més credencials  que la son o la fam. Però Paco Sans amb el seu contacte personal  i amb l’afany de posar remei als problemes concrets  de  tots i cada un dels necessitats que s’atansaven al xibiu de la plaça de Mercadal humanitzà i dignificà un servei aparentment paternalista.
Paco estimava els desemparats Paco parlava amb els necessitats. Paco cercava i sovint trobava  remei a les cuites dels més desgraciats.

No sé si ho va deixar escrit al seu testament  vital, però vull creure que la postura  que prengué a la mort de la seva dona de no fer cap demostració de dol, ni esqueles, ni tanatoris, ni funerals, ni actes d’homenatge i que ara els seus fills han repetit amb ell, obeïa, aquesta manera absolutament anònima de passar d’aquest món a l’altre  - Paco  era un home de fe – a un intent d’assemblar-se a la mort dels marginats. Al llarg de 24 anys Paco Sans contemplà, amb esgarrifances al calfred dels sentiments, com centenars d’exclosos es tiraven a la fosa comú. Ell no ha volgut amb la mort ser més que ells. Com no ho volgué tampoc amb la vida.

Per recordança, respecte i estimació que he professat sempre i seguiré professant a aquest  profeta  anarquista de la marginació social us  vull transmetré tot el seu corpus  doctrinal  resumit en una  contarella  que ell retreia en cada moment i circumstància.

Per  explicar l’existència i mode d’obrar de Zaqueo Paco Sans retreia que  un dia, visitant una ermita ,  un fraret , que s’encarregava de l’hort  li mostrà el seu aimat secret. A un cornaló  d’aquell verger monacal Fra Bonaventura guardava i cultivava  el tresor de les benaventurances, que ell anomenava, en honor del fill pròdig, el racó de les males herbes. Les males herbes tenen dret a rebre els mateixos esments i delicadeses que les parades de les bledes i les cols  de l’Abat.

Paco Sans, ànima de Zaqueo i fill predilecte de Marginàlia,  ha mort d’un  atac  nocturn de tristesa i solitud.  No sabia viure sense la seva dona i  sense Fra Bonaventura. Fa estona que ambdós han desaparegut.  En el cel en el qual tu creies es retrobaràs, estimat  i venerat Paco,  amb aquests éssers estimats.  T’esperen al racó de les males herbes.

 

Jaume Santandreu.  Can Gazà, 3,agost, 2018