Sembla que de cada dia més la política s'esbutza per les costures més sòrdides i cavernícoles. Allò que compta és el titular cridaner, el tuït esbofegador, la coça a l'os de la cama de la dignitat. En Gabriel Company, el mitja unça del PP Balear, sembla que també s'hagi apuntat a aquest carro de l'estultícia i, quan pot, ens regala un titular d'aquells que farien empegueir només que la praxi política conegués la vergonya ni que fos per la pell. És veritat que en això hi ajuden certes mitjans, per no dir gairebé tots, que s'apunten al carro de les mitges veritats amb una frivolitat espantosa. I també la competència que els ha sortit per l'extrema dreta i que no té el més mínim mirament a l'hora d'explotar aquesta via. Em referesc a C'S i als seus referents Rivera, assenyalant els professors d'un institut català o el seu col·lega Arcadi Espada, amic de Pericay,  fent unes declaracions sobre la víctima de la manada que el retraten tal com és: una persona execrable. Però tornem al solc.

Deia tot això perquè l'altre dia, no fa gaire, la mitja fleuma d'en Company, va supurar merda dialèctica per les costures de la seva migrada intel·ligència i va amollar tot campant que allò que volia, en anar a Son Espases, és que l'atenguessin.

Ho diu ell que segurament no visita com a pacient cap hospital públic. I ho fa ferint el viu dels sentiment dels que sí ho feim. Ho fa ferint l'angoixa i la desesperació d'aquelles persones que esperen una operació, una consulta o unes proves mèdiques. Ho fa atiant les visceralitats d'aquells que els agrada encarrilar les seves impotències a través d'un primitivisme espantós. En Company l'alimenta, a aquest primitivisme i amb la seva insistència allò que fa és desviar l'atenció de la realitat del problema.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: