En aquests moments, la ciutadania de l'estat espanyol está sotmesa a un allau inaturable de mentides i manipulacions sense cap vergonya i sense límits per part del mitjans de comunicació. No importa si els mitjans es presenten com a presumpte imformació d'esquerres o de dretes públics o privats: tots ells menteixen a més no poder i coordinadament envers qualsevol cosa relacionada amb la rebel-lió ciutadana a Catalunya.

 

 

Posem un exemple bén palés d'aixó...
Segurament tots vosaltres haureu escoltat més de 10 mil vegades, que el Referendum catalá és un "delicte" i fou "il-legal". Al manco, és el que repetiren i repeteixen sense aturar els mitjans espanyols, una i altra vegada, impertinentment.
Idò bé, resulta que això és FALS. TOTALMENT FALS.
Com ho llegiu.

En el còdi penal i al ordenament jurídic espanyols dur a terme un referendum NO pot esser considerat delicte.

 L'article primer del titol preliminar del codi penal espanyol. Diu: “No será castigada ninguna acción ni omisión que no esté prevista como delito por ley anterior a su perpetración”.

I la convocatoria de un referéndum no només no ha estat definit com a delicte en el codi penal, sino que també s'ha posat de manifest tant en el congres com en el Tribunal Constitucional espanyols, que no ho és. Al manco fins ara.

 El PP va canviar el codi penal mitjançant la llei d'arbitratge, al 2003, per tractar d'encausar al president basc Ibarretxe per impulsar una consulta ciutadana (el famós pla Ibarretxe). Segons aquest canvi en el codi penal, es podria condemnar fins a 5 anys de presó a qui convoqui consultes populars per via de referéndum sense tenir competències per això (5 anys de presó per demanar l'opinió pública, ¡Deu meu!).

 Emperò aquesta reforma del codi penal fou anul-lada pel Tribunal Constitucional i també pel congres. Desde llavors, convocar un Referèndum, NO ÉS DELICTE, NI IL-LEGAL, perque ho diuen les lleis espanyoles. Llevat, això si, de la llei del Referèndum catalá que ha estat tombat pel mateix TC no fa gaire. Només heu d'informar-vos millor. Escoltau a missers i experts en dret constitucional...

 Fins aquets punts arriben les inaturables mentides i manipulacions dels mitjans estatals. No tenen límit en les seves manipulacions. I de tot això es pot dir que totes les detencions que es dugueren a terme a Catalunya per la organització del referèndum del 1 d'octubre, NO TENIEN BASE LEGAL. Foren, són i serán repressió pura i dura, sense més justificació.

¿Podrieu creure que el jutge va obligar als detenguts del 20S per organitzar el referèndum a declarar esgrillonats, com si fossin perillosos assessins? Per organitzar una votació?

 Cap mitjà de comunicació espanyolista ho diu, perque tots serveixen al mateix "amo". Ens están MENTINT sense cap vergonya ni limit.

 Perque, qui és realment el manipulat o les persones adoctrinades?

Posem un exemple clar, clarissim...

 Tots els espanyols (inclosos els catalans) tenen accés a qualsevol televisió nacional al servei dels "amos": la Sexta, Cuatro, Telecinco, Antena3, 13TV, TVE...

Tots els espanyols (inclosos els catalans), poden llegir els periòdics, (en paper o digitals): OK diario, El Español, ElConfidencial, el Mundo, El País, ABC, La Razón, etc...

Tots els espanyols (inclosos els catalans), poden escoltar les ràdios dels "amos": Radio Nacional, Onda Cero, La CadenaSer, La COPE...

 I ara feis l'esforç d'escoltar i mirar aquells que no teniu per costum de mirar ni escoltar mitjans en llengua catalana  tots els debats i tertul-lies que es fan en aquests canals. Dit en altres paraules, programes dels quals els "amos" qualificarien de publicitat catalanista-separatista. Resulta que en aquets canals hi van SEMPRE gent independentista, federalistes i gent contraria a la independència, gent de C's i gent del PP... i comparau-les per exemple amb les tertul-lies del Canal 24, de TVE o de 13 TV a veure si fan el mateix... Quedareu astorats!!

 Quanta  gent que critica "l'adoctrinament de TV3" ha vist ni un sol minut aquesta cadena?

 A més, tots els ciutadans tenim accés a tots els mitjans en castellà al servei dels "amos"...i com espanyols que són, els catalans TAMBÉ tenen accés a ells i A MÉS, als seus propis mitjans de comunicació en català. Llavors demanau-vos: si els catalans accedeixen a tots els mitjans d'Espanya i també als seus, POGUENT CONTRASTAR les informacions d'uns i altres i les veritats i mentides dels uns i dels altres, mentre que els espanyols de fora de Catalunya només accedeixen als mitjans dels "amos"... ¿qui son els adoctrinats?

¿Qui está sotmès a un ADOCTRINAMENT IDEOLÒGIC CONSTANT?

¿El qui només accedeix als mitjans de propaganda d'un bàndol, o el qui pot accedir als mitjans de propaganda d'ambdós bàndols i CONTRASTAR per si mateix?

Un exemple bén clarificador d'això: quan un català encen el seu televisor, pot veure canals de "propaganda catalanista-separatista" com TV3 o 8TV, i qualque tele local del seu poble... la resta dels 40 canals, són ESPANYOLS, en espanyol i al servei dels "amos". Amb les ràdios, els periòdics i els mitjans digitals, passa el mateix. A Catalunya, els mitjans dels "amos" guanyen per una aclaparadora majoria de, com a mínim, 6 a 1.

 En condicions com aquestes, ¿com aconsegueix TV3, en solitari, "adoctrinar a tots els catalans" com ens tracten de vendre? ¿Podria ser que hi hagués un Mosso d'Esquadra amb un ganivet, a cada saló de Catalunya obligant als ciutadans a que només mirin TV3?

 I el teme de les escoles? Aquest és un afer també tan ridícul que mereix un tema apart...

 I ara, inoculada la por a base de colps de porra entre la població catalana, amenaces de tota classe i les empreses convidades a deixar les seves seus principals  a Catalunya és quan volen tornar a la "normalitat"... Estam davant una tergiversació massiva de tota una opinió pública, una adoctrinament sense vergonya del qual l'ùnic objectiu és mantenir a la opinió pública dins el servilisme cap a "l'amo" més absolut. La tergiversació  és tan excepcional, tan profunda, tan extensa i tan explícita que han arribat a convèncer a gran part de la l'opinió pública  de que:

PORRA I REPRESSIÓ=DEMOCRACIA

URNA=DICTADURA

Siguin quines siguin les arrels culturals concretes del problema i els seus origens, la gran diferència entre viure tenguent dignitat i viure sense tenir-la, rau en l'esforç que l'individu ha de dedicar a la seva pròpia construcció personal. Tenir dignitat i decència implica una lluita vital constant, ja que l'individu digne ha d'esforçar-se per estar a l'alçada de la visió que té de si mateix i això significa no deixar-se trepitjar per res ni per ningú i defensar els seus drets individuals sigui com sigui, cada segon de la seva existència i fins la fi dels seus dies. La dignitat i la decència són contractes que un fa en si mateix amb la finalitat d'elevar-se com ésser humá i exigeixen les més altes quotes d'autoexigència i responsabilitat davant el jutge més implacable de tots: la pròpia consciència.

Per aquesta raó, i encara que sembli increible, no tenir dignitat personal resulta molt més còmode i confortable a l'hora de viure, ja que acceptar la pròpia baixesa com una cosa natural, inherent i inevitable, implica no tenir que esforçar-se en absolut davant un mateix. Aquest és el resort cabdal damunt el qual s'asseu tot aquest pervers mecanisme mental, que per raons culturals, infecta la ment de massa ciutadans. Evidentement, quan qualcú cau en aquestes mecàniques de funcionament a escala psicològica profunda, el darrer que vol veure davant ell mateix és a qualcú amb dignitat, lluitant per mantenir-la en alt, ja que posa en relleu la seva pròpia hipocresia i dolentia. Així és com, gran quantitat de ciutadans, agreujats com estàn per aquesta dissort, tendeixen a celebrar la vulgaritat, la violència i la beneitura dels més variats personatges, ja que en el fons s'identifiquen amb ells, i quan els prèmien per les seves actituts de qualque manera recompensen amb això la seva pròpia baixesa i minven aixì la grolleria que els hi produeix la seva pròpia indignitat.

I aixì, seguint aquestes dinàmiques d'identificació i reflexe en l'indecent, en l'obtús, en l'ignorant i en el qui no s'autoexigeix, en el món acaben assolint el poder els personatges més mediocres, rebaixant amb això la dignitat del pròpi paìs com a tal i reforçant i retroalimentant el pròpi endolentiment voluntari dels seus habitants.

Es tracta idò, d'un mecanisme psicològic d'arrel cultural, instal-lat en la ment de molts ciutadans que, en base a lògiques bén simples, aconsegueix deformar la conducta de tota una societat.

Aixì és com neix l'esport nacional.

Però aquí no acaben els malaurats efectes que provoca aquesta esgarrifosa tara cultural. Les consequències són encara molt pitjors. No només es magnifica la beneitura, l'exhibició impùdica de l'ignorància, misèria i enaltiment d'actituts violentes. El pitjor és que es genera una tendència que càstiga al digne, al decent, al capacitat, al intel-ligent i al talentós. Aquells qui realment serveixen per dur endavant actes d'entesa entre les persones que veuen les coses de diferent manera.

I ho fa mitjançant l'anomenat “esport nacional”: l'enveja.

Però no es tracta de l'enveja relacionada amb possessions materials o fìsiques de les altres persones, sinó de l'enveja de debò, l'enveja profunda, la que té que veure amb l'essència humana dels altres. No és l'enveja d'allò “que tenen” els altres, sinó d'allò “que són”. I aquesta classe d'enveja profunda, tan fonda que és quasi a “nivell espiritual”, només pot neixer de qualcú amb un ìnfim nivell de dignitat personal i consciència de si mateix, tan incapaç d'acceptar els seus pròpis defectes, que intenta eliminar les virtuts de les persones que posin de relleu la seva pròpia baixesa. I les societats actuals estan especialment agreujades per aquesta dissort.

L'adoració al dèspota.

Aixì i tot es produeix encara hi ha un efècte col-lateral addicional, que només serveix per empitjorar encara més les mecàniques socials del paìs.

I és que amb la seva dèria per mantenir-se viu, el sentiment d'indignitat duu cap els altars al orgullós, al prepotent  i al violent és a dir, al qui agreujat pel mateix mal de l'indignitat personal, necessita humiliar i agredir als altres amb la finalitat d'enaltir-se a si mateix. Les societats actuals tendeixen per naturalesa a respectar i admirar aquesta classe d'actituts.

I aquí tenim prou exemples de tot això. Esfereïdors i esgarrifosos exemples que posen la pell de gallina a qualsevol ésser humá amb un mínim de decència i dignitat. Ho podem veure ben bé en tot això que está passant a Catalunya...  Donar mostres de suport a la policia després d'haver apallisat a ciutadans pel simple fet d'haver votat. Just davant comisaries de policia conegudes tristament per haver estat centres de tortures durant el franquisme als opositors com la de la Via Laietana de Barcelona el dia de la manifestació del 8 d'octubre. Obstruir el pas d'una ambulància que anava a una urgència enmig d'aquella turba. Cridar consignes de suport fortament violentes als qui van a reprimir a una població que només vol posar un tros de paper dins una capsa de plàstic per expressar un punt de vista polític. 

Escrivint comentaris per les xarxes socials d'una violència i un cinisme que insulten a la inteligència de les persones, que simplement són vomitius. I no només es tracta de personatges sinó també de fets. O sigui; llengots d'or a bancs de Suïssa per part d'alguns polítics si. Politics corcats de practiques corruptes i un partit que governa comdemnat per corrupció sistemàtica al poder si, urnes i vots no... La manifestació del dia 8 d'octubre a Barcelona NO REPRESENTAVA GENS NI MICA A LA ESPANYA DE DEBÒ NI A TOTS ALS ESPANYOLS. No diuen que entre els mateixos votants de C's o del PP n'hi ha moltissims que els agradaria votar no en referèndum.  El mateix passa en el bàndol català. Molts d'independentistes haurien volgut votar en garanties i de forma vinculant abans de la convocatoria del 1 d'octubre. Emperò no, els catalanistes són abductors i adoctrinadors com ens venen... Aquella manisfestació trepitjava explicitament la dignitat de qualsevol ciutadá que estigui a favor de l'unitat d'Espanya. Perque defensar l'unitat de qualsevol país no només és legitima sinó també molt necessària. Es feien propietaris d'una bandera que pertany a tots, no només a ells. Han passat del "a porellos" al "que nos dejen actuar"...

Un altre exemple de cinisme infinit:

Mario Vargas Llosa, Prèmi Nobel de Literatura, el somni de qualsevol escriptor de tot el món. Davant entitats promotores de la manifestació, clarament d'ultradreta i xenòfobs, té l'agosarament de donar lliçons de nacionalisme i xerrar de racisme davant el batle del "Limpiemos Badalona"...

Crec que és molt dificil trobar un exemple més decebedor i més cínic venguent de tota una personalitat mundial de les lletres com ell.

Vosaltres que això és normal? Realment creis que això té sentit? No creis que hi ha "qualque cosa més"? Titllar de racisme  al moviment soberanista catalá quan Barcelona ha estat la ciutat que ha vist la mobilització més grossa a Europa en favor dels refugiats... Que has caigut de baix Mario!! Ni tan sols sabies pronunciar un llinatge!!

¿Haurien assolit tals nivells de popularitat, suport i tal quantitat de vots aquests personatges si tractassin amb consideració i cortesia a les altres persones? Segur que no.

El menyspreu, la ignorància i la violència que exhibeixen són la garantia del seu èxit, ja que les seves invectives cap els altres són el reflexe del càstic i el menyspreu que els pròpis indignes anhèlen rebre en si mateixos. És un pur acte de sadomasoquisme i rendició servil a la autoritat despòtica, al “lìder fort que castiga.” La base de tot feixisme.

Darrera això s'hi amaga, de nou, aquest mecanisme necessari de retroalimentació, pròpi del sentiment d'indignitat: res millor per rebaixar-se a un mateix que esser menyspreuat i endolentit sense pietat per qualcú tan indecent que necessiti fer-ho amb l'objectiu de sentir-se superior i amagar la seva pròpia dolentia.

L'indigne, aixì, es veu reflectit i identificat no només amb la victima del menyspreu, sinó amb l'executor del abús. Una doble forma de reforçar el mecanisme psicològic.

I és una veritat molt mala de pair.

Però aquestes dinàmiques profundes a escala psicològica són les que fan de la societat el paìs que és en l'actualitat i no el que podria haver arribat a ser.

Les proves són aquì i aixì ho estam pagant tots.

Molts dels autoanomenats “patriotes” s'omplen la boca de "a por ellos", Constitucions, himnes, toritos, Gibraltars, corones i altres bajanades de tenda de souvenirs. Podria ser que el primer pas que hauria de donar un “patriota” de debò és recuperar la seva dignitat personal com individu, no mitjançant l'exhibició orgullosa, caducada i tancada tan pròpia d'aquesta societat, sinó recuperant la consciència d'allò que un mateix és en essència, com a persona. Pensis com pensis, votis a qui votis i resis a qui resis...

¿Quina “pàtria” esdevendria en una societat formada per indivudus aixì?

Segur que no sería una governada per mediocres com la que hem de patir avui.