Història de la Tercera Edat de Capdepera,
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”
MOLTES GRÀCIES.- M’han renyat! Em podeu ben creure. Ara resulta que en Pedro i unservidor comptàvem amb molts de lectors seguidors d’aquest serial sobre la història de l’associació “Ca Nostra” de Capdepera que ambdós vàrem iniciar el 10 de febrer de 2016 en aquestes pàgines de “Cap Vermell”. I lo millor del cas –ara ens hem adonat de la dada– és que sembla que hem comptat amb una mitjana de 286 lectors, per capítol. Bé, sense anar més lluny, l’article número XIX, ara mateix (en el moment d’escriure aquesta nova entrega) arrossega 566 lectors. Qué més volem!? I, pel carrer, pel Club, m’ han estirat les orelles per haver-ho deixat anar, això d'escriure sobre la història de la gent gran (jo pensava que em pegaven les bescollades per altres motius indirectament relacionats, pero no! Gràcies a Dèu).
LLIBRE.- Ja feia temps que ens anaven al darrere per veure si podia ser interessantfer una edició, en format llibre, d’aquest serial “Ca Nostra”. Però, clar, encara no la tenim acabada, la sèrie. Per tirar endavant, ho hem de fer, lògicament, a l'uníson –l’ amic Pedro Llabata, president de l’associació de gent gran, i jo mateix– com així fou des del començament. L’esmentada quantitat de lectors que ens honren distraient una part del seu temps a llegir-nos, sembla ser garantia d’èxit per a un probable llibre sobre la història de la Tercera Edat de Capdepera. Tant de bo que el projecte arribi a bon port. Repeteixo les gràcies.
I ara anem per feina. Vet aquí el Capítol XX :
En Pere Terrasa Sansó fou el president que més temps va tripular la nau de la tercera edat de Capdepera, foren molts els seus col·laboradors –com ja deixàrem palès en anteriors intervencions– i amb n'Antoni Garau Barceló, un secretari de primera, dugueren “Ca Nostra” al zenit de la més pulcra organització. Encara ens ho recordava en Miquel Garau Aguiló, que ho va viure de ben a prop, un dels més joves directius de l'entitat de la plaça Constitució. També ell, conta alabances de qui fou vicepresidenta d'en Pere Terrasa, la popular Margalida Tous Orpí, que va haver d'ostentar el càrrec de presidenta amb motiu del decés del president.
Margalida Tous (primera per l'esquerra)
L’impuls que havia conferit a “Ca Nostra” la bonhomia d’aquell home i el seu elenc de junta fou primordial perquè na Margalida Tous tengués un comandament plàcid, a la mida dels 267 socis amb què aleshores comptava “Ca Nostra”. Quan na Margalida va decidir deixar el timó de “Ca Nostra” – qui la coneix assegura que si fos per la vitalitat que por-ta a sobre, encara hi seria al capdavant – va passar el testimoni dels seus coneixements i sapiència a qui era el seu vicepresident, en Joan Terrasa Melis. Aquest, es perpetuarà a la Junta Directiva de l’associació “Ca Nostra” fins als nostres dies, gràcies al seu incansable i incommensurable afany, a més de reconeguda eficàcia a l’hora de saber aglutinar tots el avatars dels diferents departaments i vocalies del Club. Així li ha anat a Joan Terrasa, que roman actualment com a membre de la Junta, per l’estimació que sent per una gestió eficaç com a segon d'a bord, del col·lectiu de persones majors.
Joan Terrasa (primer per l'esquerra)
A l’època de Tous Orpí, en Joan fou el principal impulsor dels viatges culturals i d’oci, que organitzava de manera dinàmica i freqüent amb extraordinari èxit. La paciència i generositat d'en Joan Terrasa – a qui no li donen mai cap ensurt i és aliè a tot tipus de polèmica (encara hi ha socis antics, el més majors, que el tracten de “president”) –, arriba inclús fins a l’extrem de cedir la seva important i necessària tasca dels viatges i les excursions, tan primordials entre les persones majors. A les reunions, ell sempre escolta, pren nota mental i si ha de dir qualque cosa, ho fa amb respecte, perquè ell, amb el bagatge que porta a sobre, sap que ningú, per bo que sigui, s’eternitza al capdavant.
A la directiva que Terrasa encapçalava hi figuraven Pedro Reche, Pedro Melis, Manuel Barba, Catalina Genestra, Antonio Antolín, Miquel Vaquer, Catalina Mayol i Rafel Vives, amb l’assessorament d’una entusiasta Margalida Tous, que mai se'n va anar del tot, i l’apreciada col·laboració de Margalida Terrasa i Bel Amer. Aleshores, encobeïen dins la caixa de l’associació uns 33.000 €.
Però això ja forma part d’una altra història, d’un altre capítol….
Bartomeu Melis Melis