No és fàcil pel públic interessat accedir al catàleg d’obres dels arquitectes mallorquins del segle XX. Els estudiosos acostumen a centrar-se en l’anàlisi i influències dels tècnics abans d’intentar una exhaustiva presentació del seu llegat. Encara resulta més difícil que el catàleg vengui acompanyat de plànols, fotografies, esbossos, mesures i, inclòs, de somnis difícilment realitzables.

Guillem Reynés Font

   A punt de celebrar Tots Sants, el proper dimarts, vull referir-me al Catàleg del Arxiu documental de l’arquitecte Guillem Reynés Font (una trajectòria interrompuda), recopilat per Guillem Reynés Corbella, net del arquitecte; Elvira Gonzalo i Miquel Seguí, comprès en dos toms que gelosament guardava la vídua del autor. La trajectòria professional de Reynés, arquitecte diocesà, es va veure truncada per l’epidèmia de grip de 1918, en que va morir, havent nascut l’any 1977.


Retrat de Guillem Reynés i Font

   El cementeri de Capdepera va estar, des de el seus inicis fins a 1990, dividit en dues parts: el cementiri municipal catòlic, amb entrada per la carretera d’es Carregador, i el cementiri protestant que tenia l’accés per on, a l’actualitat, ens endinsem al recinte.


Perímetre general cementiri 1906-1907

   Els dissidents, persones separades d’una doctrina, creença o conducta comuna, on els qui professaven els ritus evangèlics, coneguts com a “protestants”, de llarga tradició gabellina, foren i són fidels practicants a la seva capella del carrer de Sant Pere, a Capdepera, actualment, encara, efectiva amb els seus serveis religiosos; els apestats, víctimes de la pesta o altres malalties sense curació, per desconegudes; els ateus, o no creients de cap religió; gent de mala vida o suïcides, eren enterrats a les fosses del cementiri de protestants , como era coneguda la part alta de la secció oest del complex mortuori. Desprès, es troben les fosses comuns o ossaris, depositant-se allí les restes dels morts que havien reposat uns deu anys a la seva pròpia tomba, qui no tenia lloc suficient. Així mateix, un petit oratori amb reduït abside a la zona central del camp sant – on, encara, es celebra la missa de difunts al capvespre del dia de Tots Sants – figura en els dibuixos a escala dels plànols de Reynés, -- que en aquest reportatge pretenem mostrar-los, el qual contava amb un estil que defensava les característiques pròpies del patrimoni mallorquí amb preferència classicista, per raó de l’època en que foren realitzats.


Entrada cementiri, capelles i façanes de tombes.

   La residència de Sa Torre Cega, de Joan March, a Cala Rajada, fou un altre dels treballs de Reynés Font. La seva intervenció fou clau en la construcció dels monuments del Rosari de Lluc  i en la decoració de la basílica. La seva obra civil més important fou la Clínica Mental de Jesús. Malgrat la seva primerenca mort, als 41 anys, amb un enorme bagatge d’obres i nombroses realitzacions, possibilitar, encara, a Guillem Reynés,  poder ser nomenat acadèmic de Belles Arts.

Antoni Flaquer Obrador