Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 2204

Així ens ho contaren…, i talment us ho contam (Silem) 






Sí, ens ho contaren, mentre nosaltres aguantàvem una “carxofa” (micròfon) a prop de la seva boca. És a dir, tot quant aquí s’escriu, fil per randa, és tot quant ells ens vénen contant, incloses les comes, els accents, els punts i tota la parafernàlia. “Silem” únicament transcriu paraula a paraula les narracions dels sis protagonistes que, finalment, s’han reclòs a la finca d’es turó de na Bagassa,uns quants caps de setmana i, si no, algun diumenge, sense afegir-hi ni un punt ni una coma. De fet, s’ha de dir que en “Silem” no entra ni hi surt en aquests temes, ni tan sols pren part en els berenars del turó. ¡Bon profit!

///////////////////////////////////////////



PEP - ”En Pere Ll. i M. –que s’ha fet el topadís per a ser convidat a les trobades d’es TURÓ DE NA BAGASSA, a les quals na Maria i un servidor també ens hem volgut adherir, amb na Dolors i en Miquel– contava que deu fer cent anys que, com al temps dels romans, el blat se segava amb falç i a força de braços, essent una altra de les feines d’esquena doblegada i tan feixugues que ara ja no podem copsar, aleshores quedava una part considerable de la palla aferrada al terra, això era el rostoll, que també complicava la llaurada amb l’arada romana. Aleshores, el rostoll es cremava, com es cremaven formiguers, bardisses, torrents, carritxeres i el que fos. Les muntanyes estaven ben pelades, com veim a les fotos de l’època. Eren usos i costums d’una societat extingida, ara ja cal parlar de delicte, però la cremera continua. Amb la introducció de l’arada de ferro (brabant) la tasca ja es va alleugerar, i molt més amb la segadora, encara de bístia, que a més segava arran, deixant un rostoll de poc més de quatre dits, aleshores cremar-lo ja ha perdut el sentit (val més la corda que el bou). Amb la introducció dels tractorassos amb relles enormes, el tema ja fa colló, però tant se val, la cremera continua. Val a dir que, per mor dels hàbits castellans, solen arribar-nos notícies de cremes de “rastrocos”, que no sé a què es pot referir, al rostoll de quatre dits segur que no, ja que tenen els mateixos tractorassos. Ara, a més, ja tenim tot tipus de maquinària, fins i tot trituradores per a la feixina, aleshores no queden excuses per continuar cremant, però la cremera continua. Idò teòricament la cremera té els dies comptats. T’ho penses!, els conills són molt més fàcils de caçar en una zona “neta” que dins la garriga, i per acabar-ho de compondre, el P.P. (feia temps que no sortia) encara fa lleis per a especular amb la terrassa cremada. Més llenya al foc: la cremera…continuarà”.


MARIA - ”J. Bauzà –que m’ha enviat un “whatsapp” per demanar-me si qualque cop pot venir a berenar amb nosaltres–, ha remès un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. en el qual diu: “Consider que hi ha molts de racons on algú sense ànima, per raó d’interessos obscurs, o per pura bogeria, encén tresors naturals de Mallorca. Inclús hi ha reincidents que si no ho aconsegueixen avui ho tornaran intentar demà. Les persones que estimam aquests racons segurament no els tornarem a veure igual en la nostra vida; potser, amb sort, els nostres fills o néts. Posa els pèls de punta veure com els tripulants dels helicòpters d’extinció de l’Ibanat arrisquen la vida carregant d’aigua a la mar o a qualque piscina, el mateix que els hidroavions. S’hauria de demanar als poders públics que pertoqui la derogació de la reforma que permet edificar en zones forestals cremades. Antoni Quirós ens deia, l’altre dia, que a Espanya i Portugal manca vigilància adequada. Al sur d’Amèrica, a Àfrica, a Oceanía i a altres llocs de cultiu, nit i dia hi ha unes torretes i, a més, circulen drons, evitant així problemes incendiaris. I aquí comptam amb una acurada, segons la qualifiquen, labor policial, que si bé s’aconsegueix localitzar el piròman, i de vegades no, a l’hora de fer justícia, s’hauria d’aplicar un càstig exemplar? La resposta seria que sí o no, però sempre que li toqui un jutge adequat i que tengui en compte l’àrdua investigació policial…”

MIQUEL - ”Tinc un conegut, en Sebas Barceló, amb qui fa una setmana vaig passejar per Esporles i ens vàrem fixar com persones i someres netejaven la vegetació d’un torrent. Val més gastar en prevenció que en adobar els desastres de les inundacions (també els dels incendis). A Sóller, concretament al torrent de la Regana, ningú se n’ha cuidat des de fa anys. El torrent es troba totalment embossat per la vegetació que hi creix a dins i per branques que hi han tirat. Si torna a fer una barrumbada, les circumstàncies són propícies perquè es repeteixin les inundacions i els desastres que els historiadors han recollit. El que ha passat pot tornar passar. “Val més la que guarda que la que cura”, com resa el refrany…I això es pot aplicar també per a prendre decisions, les autoritats responsables, de cara a la proliferació d’incendis per culpa de la brutícia i l’abandonament que trobam per onsevulla. Però, clar, no es pot fer foc fins a finals d’octubre, quan saben, per cert i segur, que res hi ha com una focatèria controlada per netejar. El que passa és que l’època de pluges és, normalment, en aquest temps, per tant faran tard. I llavors els dol que qüestionin en Vidal. Però això ja és política…”

PEP - ”I tot és política, amic meu! I ara d’això en tenim a balquena. O vols més demostració que, per culpa de la supèrbia i de l'immobilisme d’uns i la incapacitat d’altres de reconèixer els seus errors i rectificar a temps, tinguem el panorama que tenim. En Joaquim Ràbago es dol de la divisió del partit socialista, segrestat per uns barons més deixondits amb intrigues palatines que en profunditats ideològiques. Un PSOE incapaç de mirar-se al mirall i veure tot el que ha fet malament, que no és poc, que desconfia dels propis militants i que porta tant de temps paralitzat enfront de la serp neoliberal. Un P.P. que n’ha sabut molt més que els socialistes, malgrat ser dirigit per polítics d’escàtils retorçuts i autèntics mestres de la mentida i el cinisme, que no es romp perquè sap on estan els seus interessos i que els vents, tant els de dintre com els de fora, li són propicis, i compta amb els vist i plau dels electors que, amb els seus vots, li han perdonat tota corrupció i l'admira per saber-ho fer. Hi ha molta gent masoquista. I, a més, en Rajoy dormirà amb en Rivera i el PSOE no farà renou… Els que omplien les xarxes explicant per què “Podemos” no havía de pactar amb Pedro Sánchez, lamenten la seva mort, la de Pedro. Els qui pactaren amb ell, celebren el canvi. Vaja panorama i pitjor futur!.”


- ”No us emprenyeu d’aquesta manera –diu na Dolors–, amics meus, nosaltres ja estam pràcticament amortitzats. Procurau ajudar els qui vénen rere vosaltres, els que segueixen les vostres petjades en aquesta vall de llàgrimes i salvau-los del desastre, si podeu!.”

Posen mà a la gelera, treuen els botifarrons del dia, i vinet, aquesta vegada blanc (no pertoca, però…) i tal dia farà un any.

Pep Moll-Maria Juan-Miquel Ferrer/ SILEM

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.