Estam tocats de l’ala?
– Si entrau al Facebook, veureu com a una casa del carrer Fondo s’hi reuneix un grapat de joves per fer-hi labors de “llata”, dirigits per n'Aina Pistola, d’Artà. O sigui, que a més dels dos tallers de mestresses de la llata gabellines (les dones de Son Pocapalla i les “madones”) amb que compta Capdepera, ara s’hi afegeix una altra agrupació que sembla preferir les ensenyances de la competència artanenca. Això no és fer poble! Ah que no? I, a més, allí no s’hi fa “llata”, sinó “llatra”, que és com ho denominen al poble veïnat. Entre això i les agulles de ganxo, aquella casa està de moda, caram!
– L’odissea de viatjar amb transport públic: Julia Sánchez, una turista d’Almeria, va passar una setmana a Cala Rajada amb un amiga. Em deia na Julia que el transport públic aquí està mal planificat i que no veia normal que per a desplaçar-se des dels pobles, com ara de Cala Rajada a Palma, hagués d’estar dues hores dintre l’autobús, a banda de haver de pagar 21 euros per un bitllet. Na Julia afegia que li surt més barat anar d'Almeria a Granada que de Cala Rajada a Ciutat. ”I el preu del bitllet, un robatori al mateix turista”, exclamava. Na Lucia Garcia aposta per les noves plataformes: ”No em vendria de nou que companyies competidores i tan polèmiques avui en dia como “Uber” o “Blablacar” es posassin a funcionar cada vegada més freqüentment a l’illa, cosa que, el més segur, suposaria una baixada considerable del nombre de persones que utilitza el transport públic com a única alternativa”.
– L’any 1970, quan viatjaves en avió et donaven menjar, beure i els periòdics per llegir el que volguessis. Tot servit per hostesses espectaculars. Actualment, entres a l’avió embotonant-te el cinturó dels calçons que t’han fet llevar per poder passar el control; et fan seure a una butaca on, si respires profundament, fiques el colze dins l’ull del veí i, si tens ganes de beure, el cambrer de l'aire t’ofereix una carta amb quatre begudes, de llauna, a preu d’or. Si reclames, quan aterres et fiquen el dit per on no vull dir per si portes droga…
– En Manel té pensat anar al bosc desprès de sortir de classe. Quan entra al col·legi mostra un ganivet a en Jaume, amb el qual pretén fer un tirador. L’any 1970, el subdirector de l’escola ho veia i li demanava on se l'havia comprat. Li mostrava el seu, que era antic però millor. Actualment: l’escola es tanca, criden la policia, que s’emporta en Manel al reformatori. Antena 3 i Telecinco presenten els informatius de les 15 hores des de la mateixa porta del col·legi…
– En Xesc i en Marc es barallen, es claven una bona pallissa desprès de la classe. Aquest fet, a l’any 1970, hagués
produït que els companys els victorejassin i que quan acabassin de donar-se hòsties fossin més amics que abans. Actualment, el fet obligaria al tancament de l’escola, TV3 o IB3 parlarien de la necessitat d'instaurar “el mes antiviolència escolar”, els diaris dedicarien cinc columnes a l'assumpte i Antena 3, de bell nou, col·locaria en Matías Prats, en ple temporal, enfront de la porta del col·legi, com a notícia de portada.
– En Lluís romp el cristall d’un cotxe, al barri, i el seu pare li dóna a tastar la corretja dels calçons pegant-li una bona xurriacada. La pròxima vegada en Lluís tindrà més cura, creixerà normalment, anirà a la Universitat i es convertirà en un home de negocis amb èxit. Això, fa 30 anys. Perquè, ara mateix, arrestarien el pare per maltractament a menor. D’aquesta manera, en Lluis, sense la figura paterna, s’uniria a la banda. Els psicòlegs convencerien la seva germana perquè digués que el pare cometia abusos amb ella i el mantendrien de per vida a la presó. La mare d'en Lluís s’enrotllaria amb el psicòleg i Mercedes Milá obriria Gran Hermano amb un discurs relatiu a la notícia.
– El secretari general de CCOO-Hostaleria ha manifestat que ”els emprearis jaes poden començar a fermar bé les sabates”, com a amenaça de conflictes laborals. Un grup d’empresaris gabellins, li contestà: ” Manco llops, Caperucito, que a Capdepera hem recuperat molts de llocs de feina aquest any, un dels millors dela història”. Idò per això!
És que ens estam tornant “gilipollas”, o ja ho som?
Maria Juan
Imatge: Antígues càmares de vigilància