La novel.la està ambientada a l'IES Capdepera i a Cala Rajada

ARIAS, Maria: Cree en ti. Ediciones Mag. Manacor, 2015.

     Cree en ti, la primera (i esperem que no sigui la darrera) novel.la de Maria Arias, tracta dels valors que transmet l'escola i dels perills i els riscs dels alumnes de secundària del nostre poble. Maria n'és l'autora; treballà de bidell a l'Institut de Capdepera,  des d'on copsà el batec del món adolescent, i el reflectí en una obra que, amb títol de llibre d'autoajuda, tracta temes com les drogues, l'explotació en el món laboral, les relacions entre adolescents, etc.

     Avui per avui, l'institut és un eix capital per formar alumnes i intentar convertir-los en bons ciutadans, tot i que s'ha de treballar molt en aspectes com la igualtat de gènere, la no violència, la lluita contra el racisme, l'ecologisme, etc. En aquests casos, el llibre, escrit en castellà, se centra en les vides de Ximo, Alberto, Tomás, Marga i altres, que viuen les seves peripècies a l'Institut de Capdepera i a la vida nocturna de Cala Rajada, així com en el dur treball en un hotel del poble.

      Independentment que la novel.la no cobreixi les espectatives que hauria de tenir un llibre d'aquestes característiques a nivell formal (ortogràficament y sintàctica, sobretot), podem dir que tracta els temes abans esmentats d'una manera directa i sense contemplacions. Podem veure-ho des de la perspectiva moralista, que pareix necessari si consideram que l'institut en zona costanera, té més possibilitats de patir absentisme escolar. Amb això, no volem dir que el lloc i les oportunitats de feina que se'n deriven no siguin favorables, sinó més bé que les estructures socials, familiars i culturals es veuen debilitades per uns horaris estrictes i unes normes molt poc laxes en les feines, a més d'una priorització de l'economia sobre el factor humà.

    Per altra banda, podem afirmar que l'estructura està formada per 37 capítols, ni més ni menys, un epíleg i una nota de l'autora. Tot i que és de tall realista, l'autora insisteix que es tracta d'una ficció. El personatge d'Alberto li serveix per tractar un tema tan delicat com el de l'adicció a les drogues, concretament a la cocaïna. L'autora retrata un submón, digne de les novel.les naturalistes franceses, em vénen al cap autors com Balzac o Zola, així com novel.les diguem-ne de subgènere marginal o sèrie B com Jauría humana o Bajos fondos, des de la debuda distància i adaptat al món escolar. Per altra part, la figura de l'avi en la consecució d'uns valors i d'una estabilitat del personatge resulta fonamental per entendre que hi ha d'haver un equilibri generacional en la transmissió d'uns valors importantíssims per a la realització personal. Ademés, el tema de l'amistat i de l'amor també juguen un paper clau en el desenvolupament de l'individu. No hem d'oblidar que el punt de vista narratiu és una 3a persona interna, que intervé en la descripció dels llocs i pren part en la presentació dels personatges. L'autora deixa palès com poden afectar els vicis a un al.lot d'entre tretze i catorze anys.

     Pel que fa al llenguatge, en el llibre hi ha moltes expressions col.loquials, frases fetes, etc, en un estil clar i entenedor, més a prop del llenguatge de carrer, que de vegades i per desgràcia, sol emprar-se a les aules. El que ens pot cridar més l'atenció i és significatiu és que el llibre està ambientat a Capdepera i a Cala Rajada; així ho constaten descripcions com: " En un pueblo del levante mallorquín de tradición pesquera y tranquilas gentes, llamado Capdepera, con su costa Cala Rajada" o "castillo del que se sienten muy orgullosos los gabellines (gentilicio de Capdepera), y que en realidad era un pueblo amurallado en el que antaño sirviera para garantizar las comunicaciones marítimas con la vecina isla de Menorca". També alguns noms de llocs com bars o hotels poden resultar familiars (Las palmeras, per exemple, o l'Hospital de Manacor) tot i que n'hi ha d'altres que són inventats.

    En definitiva, podem dir que es tracta d'un llibre necessari, i que, tot i donar una visió negativa sobre una mala experiència i ser un avís sobre les conseqüències dels actes de cadascú, hi ha un rerefons esperençador d'una juventud que ha de viure unes circumstàncies que massa sovint li són adverses. Educar té el seu origen etimològic a la paraula duco, que vol dir conduir, tal vegada el que s'ha de fer és conduir aquest tipus d'alumnat que sembla estar marginat pel món educatiu, perquè visqui de manera plenipotenciària les seva tasca educativa. A una tutoria vaig demanar en un joc ociós què s'estimaven més els meus alumnes: tenir el llinatge de Hitler o deixar de menjar xocolata. La majoria em va contestar que deixar de menjar xocolata. Afortunadament, l'escola no ha deixat de transmetre valors, el poble tampoc: alguna cosa hem avançat. Caldrà doncs, creure un poc més en nosaltres mateixos.