Els que passam hores – excessives en algun cas- enganxats a les xarxes socials no podem estar d'ensopegar amb vídeos on els protagonistes són els animals. N'hi ha de tot color i pelatge. I també de plomes. Alguns ens mostren les seves mascotes casolanes amb els miracles que són capaces de fer, com abans -potser ara també- pares novells i padrins mostren els miracles dels néts davant qualsevol improvisat auditori. D'altres no fan més que reproduir escenes curioses que algú ha enregistrat. La darrera que he engospat ha estat un jove que abraçava un porc – un porc ciutadà, de pis- i li donava galetes i el besava. No era un porquet xinès o vietnamita o com es diguin aquests minis porquets que hi ha a les fires. Era un porc gairebé matancer. Si no fos que alguns van ben pentinats – cans i moixos especialment- hom podria pensar que són resurreccions de personatges d'antigues faules medievals. Tots encarnen models virtuosos i perfectes de civilitat, amor, fraternitat, solidaritat i quantes virtuts més – teologals o cardinals- el lector tengui la paciència d'imaginar-se.
