inici

Cap Vermell

Un pròleg gabellí fet des de Cala Rajada



Pròleg del llibre Joan Alzina i Melis (1883-1979) escrit per Jaume Fuster

Permeti el lector aquesta contribució, tan modesta com absolutament prescindible, a l’obra Joan Alzina i Melis i els seus rius paral·lels. Certament, el que trobareu a les pàgines d’aquest volum és d’una exhaustivitat que fa sobreres les disquisicions de qui poc hi pot aportar. Per tant, quedi dit que el fet que jo guaiti a aquest pòrtic no és sinó una garlanda verbal que l’autor Miquel Flaquer em permet de penjar en el llindar del llibre.

Aleshores, què hi faig jo, en aquest lloc que se suposa reservat per a especialistes i erudits? Simplement, deixar constància del procés de creació d’aquest llibre, que he viscut en primera línia, gaudint-ne amb cada guany i patint amb cada sotragada. He parlat amb en Miquel Llull, i sobretot l’he escoltat, mesos i anys, en relació a la recerca del material abundantíssim que ha anat recopilant, espigolant aquí i allà. Des de la biblioteca de la casa pairal dels Alzina a Capdepera, fins als viatges per Barcelona i Munic, en Miquel ha trescat rere les petjades d’aquest metge gabellí, un desconegut en el seu poble per més que alguns creguéssim saber-ne alguna cosa. Una personalitat
singular, tan brillant com contradictòria, d’una molt destacada rellevància científica i d’una trajectòria ideològica que deriva del catalanisme militant a la col·laboració amb el cop d’estat del general Franco i el règim dictatorial que aquest implantà.

Estic segur que és amb l’aparició del llibre que ara veu la llum que se’ns ofereix l’oportunitat d’aprofundir en la vida i obra d’aquest personatge excepcional en molts d’aspectes. En Miquel Llull hi ha esmerçat les seves millors i majors capacitats, i hi ha cremat un gavadal d’energies per a, finalment, agombolar-ne un text documentat de manera exhaustiva, abassegadora, diria. Una feina titànica amb la qual s’il·luminen molts de racons de la biografia d’Alzina certament obscurs, inèdits més d’una vegada, i se’n posen en relleu molts d’altres no degudament valorats fins ara. I de tot plegat n’esdevé un conjunt inevitablement calidoscòpic per a un personatge tan polièdric com aquest. Amb tot, allò que em sembla més important és que, amb aquest llibre es continua una tasca de posada en valor d’una realitat que ens hauria de ser propera però que, per un cúmul de circumstàncies, hem ignorat per massa temps. Estic parlant d’una tasca en la qual Miquel Llull ha invertit, i inverteix, esforços notables, molts dels quals ens han ajudat a exhumar un passat imprescindible per a entendre el present i, com no, per a dissenyar el futur, si això fos possible.

El fet és que, des de les pàgines de la revista Cap Vermell i des del vessant editorial d’aquesta associació cultural, en Miquel ha ajudat decisivament a posar al nostre abast moltes pàgines imprescindibles de la nostra història recent i, gràcies a aquestes iniciatives,, avui disposam de material fins ara desat en arxius ignots, sota la pols de l’oblit.

Mentrestant, en temps de xarxes digitals que ens menen d’un costat a l’altre de l’orbe i que fan que ens sentim més informats que mai, resulta que transitam per camins virtuals d’un saber sovint aliè, banal les més de les vegades i poc o gens significatiu per a la vida real per la qual ens hem d’obrir pas dia a dia. I així succeeix que figures com la de Joan Alzina romanen en una nebulosa que en difumina els caires més significatius.

Record, d’infant, haver visitat, amb els meus pares, el doctor Joan Alzina, en una de les seves estades a Capdepera, segurament afectat jo per alguna dolença que ara mateix no record. Aquest fet mai no va reaparèixer entre els meus records fins que en Miquel Llull em va començar a parlar del treball que duia entre mans. Aleshores es van fer presents, des del fons dels anys, frases i comentaris esparsos, d’aquí i d’allà, sobre aquell gran metge de Capdepera que capllevava per Barcelona i que, quan compareixia pel poble, pel que es deia, no dubtava de posar el seu saber, que no era poc, al servei de qui ho necessitàs. O va fer una excepció, amb mi? No ho crec. Per què? Avui, llegint les pàgines d’aquest llibre, constat que, efectivament, el que es deia era cert: es tractava d’un gran metge, un destacat especialista en psiquiatria infantil, amb una llarga trajectòria que el menà a llocs de la màxima responsabilitat dins l’organigrama de la sanitat catalana, i amb relacions — i prestigi — més enllà de les fronteres espanyoles, especialment a Itàlia, on cursà part de la seva carrera i on es va casar, com sabem.

Però el metge era, abans que res, una persona amb orígens, formació i creences molt determinats, de manera que la personalitat científica brillant no podem deslligar-la de la de l’home que, aparentment va recórrer una corba ideològica certament sorprenent. O no tant, donades les circumstàncies de què parlam. En tot cas, d’aquests aspectes, dels més interessants del present treball, en trobareu detalls suficients per tal d’entendre, que no justificar, el procés vital, polític, diria, del doctor Alzina.

D’una cosa i de l’altra, en Miquel Llull sembla haver-ne assumit el paper de simple fedatari, per mitjà de la voluminosa documentació manejada, en el que sembla un intent de no condicionar el lector, i que sigui aquest qui arribi a les pròpies conclusions. En Miquel ha anat cosint les parts amb les paraules justes, a vegades només les imprescindibles, això sí, embastant un conjunt que, finalment, se’ns apareix ple de coherència i de sentit. Els anys de treball tenaç d’en Miquel Llull rere les passes d’Alzina completen aquí i ara el seu recorregut, per més que l’autor ens recorda adesiara que hi ha pàgines no suficient aclarides, les quals queden pendents de futures noves investigacions. Sigui, en tot cas, un punt i seguit, des de la personal convicció que el resultat —final o provisional— vendrà a convertir-se en un maó imprescindible en l’edifici de la moderna historiografia mallorquina, i catalana, atenent l’àmbit d’actuació del biografiat.

A Miquel Llull no em resta sinó donar-li les gràcies per haver-me permès seguir tan de prop el procés de creació de la seva obra. Esper no haver estat una nosa.


Jaume Fuster





Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar