BO O DOLENT

L’IMPORTANT, ÉS QUE CACI RATES?




Jaume,

He llegit unes quantes vegades l’article que titules “Turisme bo, turisme dolent” i, si m’ho permets, voldria afegir-hi quatre pinzellades expressionistes per si ens poden ajudar a comprendre millor la situació turística del municipi.

He mirat molt per damunt les estadístiques sobre categories dels hotels i hotels- apartament i el resultat em dóna que al nostre municipi tenim al voltant d’un 8% més de places d'1 i 2 estrelles que al total de Mallorca. De 3 estrelles, el dèficit està al voltant del 9%, compensat amb més places de les categories de 4 estrelles, amb un aproximat 1,7% per sobre de la mitjana de Mallorca1. La “responsabilitat” d’aquest major nombre de places de baixa categoria l’atribueixo que Cala Rajada fou un dels primers nuclis turístics i la mateixa tipologia dels establiments, que daten de mitjan segle passat, són d’impossible o dificilíssima adaptació als estàndards exigits pels turistes del segle XXI.

Per poc que miris la televisió sabràs, pels espots, que l’embolcall és tan important -i de vegades més- que el contingut, i que a més d’uns paratges de bellesa pregona (a Pollença i a la costa de Santanyí, per posar dos exemples fàcils, també s’hi troben entorns privilegiats) i que la planta hotelera s’hi adigui, el nucli de Cala Rajada també forma part del paquet turístic. Per tant, el que passi amb el turisme depèn de la col•laboració entre l’autoritat pública i el sector privat. Si l'anunciada remodelació de S’Arenal i Ca’n Pastilla té un efecte desplaçament, com ens pot afectar? No hauríem d'exigir el mateix tractament? No fem tard? Crec coincidir amb tu que donar la volta a la destinació madura que és Cala Rajada és una tasca força complicada.

De vegades tenc la impressió que ens movem pel món amb mentalitat precapitalista, que “El buen paño en arca se vende” i que, com que vivim un entorn meravellós i així, vulguis que no, ho han d’apreciar els de fora poble, la feina ja està feta. Doncs no, com m’explicava don Antoni Solleric les primeres vegades que vaig sentir parlar d’Adam Smith, -del qual, com saps, en som un fanàtic ultra-sur- ”El buen paño en arca no se vende”.

Provem de pensar a l’inrevés. Hi ha zones turístiques que no poden presumir de paratges de incomparable bellesa i tenen força èxit (Cala Millor i la platja d’Alcúdia per posar dos exemples fàcils). És això possible? Potser comparant per zones les desviacions entre la grandària òptima dels establiments i les places reals; estudiant l’adequació de la planificació urbanística als objectius turístics; coneixent l’estructura de la propietat de la planta hotelera dels distints nuclis (petits propietaris, cadenes hoteleres, etc.) i d’altres paràmetres que ara no em vénen al cap, arribaríem a comprendre millor la situació de Cala Rajada. La conclusió no pot esser més senzilla, si volem emprar el cap per pensar, hem d'adoptar la postura de l’ullastre esbrancat.

Em sap molt de greu haver de ser jo qui et doni males notícies; però què hi farem!  Com va dir no sé qui, per transformar la realitat la primera passa és conèixer-la. Segons s’explica al “Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears” (2009), en el rànquing de motivacions per visitar l’illa l’ambient nocturn ocupa el cinquè lloc, amb un 23% de respostes en temporada mitjana i un 20,3% en alta, per sobre dels qui prefereixen la tranquil•litat, un  16,2% en temporada alta i un 15% en mitjana. La qualitat de l’entorn (del que tan orgullosos ens sentim, fins més enllà del xovinisme) és apreciada per un 23,8% en temporada mitjana i un 21,4% en temporada alta. Com manyuclar aquestes dades? És possible? I, convenient?

Quan a l’hora d’analitzar processos socials sent la paraula “responsabilitats”, un acte reflex em fa posar la mà a la butxaca, per bé que sé que la caça de bruixes, aquesta expiació col·lectiva que ens diferencia dels altres animals, és inevitable i que finalment empitjora la situació (verbigràcia, el sermó dominical merkelià: tu has viscut per sobre de les teves possibilitats i per tant ets el responsable de la crisi i per tant has d’estalviar i pagar el que deus i finalment acabar en la pobresa). Potser donar entrada a les ciències socials, encara que avorridotes, sigui una resposta més adequada als problemes que ens delegen.

L’acord amb tu no pot esser més gran quant a la idea que, mentre l’electorat segueixi captiu de la doctrineta neoliberal, no ens en sortirem o, millor dit, en sortirem empobrits; però això són figues d’un altre paner.

No trobes que aquesta conversa que hem entaulat fóra molt més profitosa i més interessant per als lectors si tingués lloc entre polítics? Saps de cap debat en què els polítics intentin enriquir-se mútuament per arribar a donar llum a accions encaminades a millorar el turisme?

No sé si aquestes pinzellades t’hauran servit de res. En qualsevol cas aquest estiu podem anar plegats als toros i pel camí podem continuar debanant la troca.

Tot teu,

llucià rinyon

 

1. Per a la confecció d’aquestes dades, he descomptat les places de Cala Mesquida.