Ara que arriba Sant Antoni, sant dels animals i de les feines de la pagesia és una bona idea escriure un glosat, tan arrelat a la cultura popular mallorquina.Hi ha polèmiques al voltant de la cultura. No fa gaire una associació cultural de Manacor aconsellava als bars de la ciutat que facin foguerons no posar música que no tengui absolutament res a veure amb la celebració, ja que en molts de casos, enlloc d'esser una nit de bauxa es converteix en un autèntic malsom per els veinats. Personalment crec que és una idea bona si de debò es vol conservar l'essència d'aquesta celebració. Manacor, Muro, Sa Pobla, Petra, Artá, Santa Margalida..., tenen tots una forta arrel en la celebració d'aquesta festa.
Jo vos anomenaré
un per un lo que els deien
segons sa feina que feien
des primer fins es darrer.
Es primer era es senyor
com a cosa ben normal,
llavors l'amo o arrendador,
amitger o majoral,
i es pareller major
i es que anaven a jornal.
També hi havia escaraders,
missatges, oguer i pastors,
guardes-jurats, garriguers,
bovers i exsecalladors,
plaça morta i margedors,
per fer marges i clapers,
i a ses cases des senyors
hi solia haver cotxers,
majordoms i servidors.
Solien dir es padrins,
que amb ses eines fan ses feines;
però avui molts de fadrins
no van de feines ni d'eines.
Sa culpa no és tota seva;
és que no els ho sabem dir.
Si es teu fill seu dins ca teva
sense fer res, mana-n'hi;
parla amb ell i explica-li
com va ser la vida teva,
del teu pare i del padrí.
El qui era conreador
de sol a sol treballava
i quan venia sa tardor
amb una bèstia llaurava
el seu camp per sembrar-lo
mentre a Déu demanava
que plogués i fes saó,
que cada terròs que alçava
era més gros que un meló.
Feien molts de formiguers
i llavors els escampaven;
un poc abans que plogués
amb fems sa terra abonaven.
Amb sos esterrossadors
posava es terreny pla,
ja era temps de sembrar
i preparava ses llavors.
Es padrí amb sos gavilans
cavava qualque llobada.
Era d'edat avançada
i li tremolaven ses mans;
per això seia i fumava,
li feia falta un descans.
Amb sa falç i ses xapetes
tallaven es romaguers,
feien ses voreres netes
per poder fer dos solcs més
i guanyar dues pessetes
que mai n'hi havia de més.
Tots feien lo que podien;
es nins es porcs guardaven,
nines i mare cosien;
quan ets homes arribaven
es cuinat fet ja tenien,
mentre sa taula posaven
un Pare-nostre resaven
i menjaven lo que tenien.
A l'endemá
Es posaven a sembrar
fins que havien acabat,
faves i ordi amb sa má,
civada, ciurons i blat
i altres llegums per cuinar;
un poc més que l'any passat,
que massa prest s'acabà.
L'amo mirava es llenyer
i llenya no n'hi havia massa:
"Al-lots, n'haurem d'anar a fer
i traurem qualque rabassa,
que en fer fred mos caurá bé."
Quan Nadal era passat
i s'acostava es febrer,
l'amo se mira es sembrat
i ja verdeja es sementer
i diu a tots: es mes que ve
vull tot això entrecavat.
Ells ses arades passaven
dins es solcs, davant, davant;
ses dones entrecavaven
i amb sa xapeta llevaven
totes ses herbes des camp.
Mentre s'estiu s'acostava
veien es sembrat granar;
sa madona preparava
tots es sacs per posar es gra.
Amb sa falç o es volant,
o sa corbella esmolada
tot lo sant dia suant,
solien fer sa segada,
es dematí amb sa rosada
feien ses garbes cantant,
si veien bona s'anyada.
Ja segat, garbes fermades,
agafaven es rampins
i feien ses espigolades
aplegant espigues i brins,
aprofitant ses rosades
que sol fer es dematins.
Sense perdre cap minut
duien ses garbes a s'era,
es mul davant i ell darrera,
tira qui tira, menut
farem grossa sa garbera.
Quan ja havien escampat
ses garbes a damunt s'era
enganxaven en "gelat"
amb ses cucales pes cap
i es carretons a darrera.
L'amo amb una llendera
i es dogal ben estirat,
ell tocava sa primera,
cantava sense cantera
fins que l'havien rellevat.
Quan tocaven sa tercera
amb ses forques amb sa mà
treien sa palla de s'era,
sa grossa i sa mitjancera,
sa petita i es gra
sols el podien ventar
si es vent tenia bufera.
Quan ja tenien ventat
amb un erer, l'ereraven,
el posaven dins es sac
i el venien o el guardaven.
Gairebé haver-ho acabat
de batre i entrar es gra,
se posaven a espolsar
ses metles ben aviat.
L'amo, garrot amb sa má,
damunt s'ametler enfilat
deia: aplegau aviat
que per ventura plourà,
es temps s'ha desbaratat.
Amb sos erguenells posats,
dalt s'esquena, sa somera
va de figuera en figuera,
i la pobra figueralera
li carrega es dos costats
amb sos paners que ha aplegats
de figuetes de primera.
Figues seques, porc i blat
fet farina per pastar;
s'any estava assegurat.
Ara així ja no se fa,
ses coses han canviat,
tot està mecanitzat,
s'home no se vol cansar;
però aquell temps ja passat
no sabem si tornará
i el trobará descuidat.