inici

Cap Vermell

La Nit de les Ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts

El TRADICIONARI DE MALLORCA vos ajudarà a veure-hi clar entre tanta carabassa i zombis...!

A sa vorera de mar
hi surt una por feresta;
i jo qui hi vaig cada vespre
i anit hi he de tornar!


Aquí teniu el Tradicionari #01: Nit de les Ànimes, Tots Sants i Dia dels Morts. Rituals, gastronomia, literatura i propostes familiars d'una festa ben arrelada a Mallorca!



El TRADICIONARI DE MALLORCA és un nou butlletí mensual elaborat i editat per la Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula (Sant Joan), amb la voluntat de contribuir a la divulgació del costumari mallorquí. El bessó d'aquest projecte és la informació recopilada per Rafel Ginard en les plaguetes manuscrites del seu calendari folclòric, material inèdit actualment en procés de transcripció.

El TRADICIONARI DE MALLORCA tindrà regularitat mensual i abordarà les principals fites en el calendari tradicional de l'illa: Tots Sants, Nadal, Darrers Dies... L'enfocament d'aquesta publicació és eminentment divulgatiu, amb vocació d'oferir una guia per comprendre la base cultural dels rituals tradicionals i donar propostes per perpetuar aquestes pràctiques en l'àmbit familiar i col·lectiu.

No és casual que la publicació neixi precisament amb ocasió de la festa de Tots Sants, en un moment en què fruit de la globalització s'han estès de manera molt acusada els rituals del Halloween anglosaxó en oposició a antigues tradicions locals. Tot repassant els elements i el sentit de la festa es posa en relleu que moltes de les pràctiques que avui es duen a terme (la capta de llepolies de casa en casa, els fanals de carabasses, les fresses grotesques o terrorífiques) no són del tot alienes a la celebració més autòctona. 

En definitiva, el TRADICIONARI DE MALLORCA és una proposta a la societat per prendre un paper actiu en la descoberta i recreació de festes i tradicions, donant ple sentit a les reflexions que duen implícites, com en aquest cas el misteri de la mort, la pèrdua dels éssers estimats i el desig de perpetuar-ne la memòria.


La Nit de les Ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts

La cultura de la mort a Mallorca

Culturalment es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, al voltants de l’1 de novembre. Per aquest temps es tanca l’any agrícola, arriba el fred, s’estrena la roba d’hivern i comença l’època de sembra i el de les fires agràries per preparar la propera temporada. “Els morts passats, grans estojats”: ho diuen perquè en aquest temps ja no hi ha res a collir pel camp i se comença la sembra”, escriu Rafel Ginard en les seves anotacions del calendari folclòric. I també: “Els dilluns de Tots Sants a Artà ja comencen les matances a les totes”.


 QUÈ MENJAM?
Fruits del temps
La gastronomia de Tots Sants és rica i variada i està elaborada amb els productes propis de la temporada: nesples, aglans, bolets, arbosses, atzeroles, serves, pomes, peres, magranes, raïms, castanyes, carabasses, codonys, anous, mandarines, llegums, cols, moniatos, melons hivernencs, caquis... La tradició mana servir-los acompanyats de vi ranci o novell. Les elaboracions típiques d’aquests dies són els panellets o “panets de mort”, els bunyols, els moniatos torrats o bullits, la greixonera de moniato, les castanyes torrades que protagonitzen les “castanyades”, i els rosaris ensucrats.


Bunyols
“No estan tampoc tan trists que no facin bunyols per endolcir la pena”.
Malgrat que actualment hom els associa més amb la celebració de la Festa de Les Verges, els bunyols són documentats per Rafel Ginard com a propis de Tots Sants. “Cada festa notable té la seva menjua. El dia de Tots Sants fan bunyols i primer se posaven les dones que feien bunyols per vendre al carrer amb un gran fogó i una pella i ja era l’anunci que venien bunyols. Com també a totes les cases solen fer bunyols i aquests els fan amb un forat al mig.” Era habitual menjar-los amb arrop de codony o raïm. O banyats amb mel de garrover, recentment arreplegada.

Rosaris ensucrats
El rosari ensucrat de Tots Sants està relacionat amb el ‘penjoll’ que uns dies abans, per les Verges, solien elaborar els infants, fent ronda de casa en casa amb senalles per recollir dolços, bunyols, confits, fruits i altres llepolies que els donaven a canvi de danses i cants. Els rosaris es feien amb massapà, fruites confitades i una patena de carabassat al centre, sovint decorada amb una imatge votiva. “El matí de Tots Sants els padrins i padrines més rumboses compren als seus fillolets un rosari amb llàgrimes de massapà, gloria-patris de peres confitades i creu o patena de confitures seques. Els qui no volen gastar tant els compren –o compraven- de panets de mort que deien, amb una patena de pasta reial tota daurada o platejada i els infants se passejaven ben contents amb el rosari penjat pel coll fins que la patena els arribàs quasi en terra.” Avui els rosaris es presenten actualitzats, fets a base de caramels i llepolies més modernes, i amb una moneda de xocolata o galeta rodona en comptes de patena.


 ‘Panets de mort’ i panellets
La menjua actualment s’associa a la celebració de Tots Sants a Mallorca i a bona part de Catalunya són els panellets: petites elaboracions fetes a base de massapà i decorades amb pinyons o ametlles. Avui dia, se n’elaboren a moltes cases, escoles i forns, amb variacions infinites: amb cacau, aromes de cafè, vainilla o maduixa, recoberts de coco rallat, etc. Els panellets, tanmateix, són una elaboració relativament recent, de finals del XIX o principis del XX. Anteriorment, l’elaboració més pròpia eren els ‘panets de mort’, equivalents als ‘panes de muerto’ que avui perviuen a Mèxic en la celebració del Día de Muertos. Els panets de mort “eren llegendària tradició a l’illa i sols es confeccionaven per a la festivitat dels Sants i Difunts que commemoren, i perquè la memòria dels que van partir acompanyi els plaers del paladar mentres es tasta tan gustosa pasta”, com explica el menorquí Pere Ballester al De recibaria (1923). Els panets de mort tenen semblança a un cap de difunt amb la seva mortalla.

 clicau damunt per accedir a tot el document

  • “Per Tots Sants, aglans, nesples i esclata-sangs”
  • “Per a Tots Sants, murtons i aglans, cama-seques i esclata-sangs”
  • “Cada cosa a son temps, i per Tots Sants, nesples”
  • “Per Tots Sants, retira la camisola i posa’t el jaç"

 

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar