Camisa de popelín feta de poliester i cotó
ELECTORS DE POPELÍN
De l’anàlisi electoral, el primer que crida l’atenció són els paral·lelismes entre els resultats als distints nivells d’agregació: estatal, comunitats autònomes, illes i municipis. La fotografia que surt és la mateixa, només que ampliada o reduïda, depenent del grau d’aproximació que considerem. A ningú se li escapa que hi ha hagut un flux de vots, des d’Eu-Ve i nacionalistes cap al Psoe, que ha possibilitat finalment la victòria socialista.
Els partits nacionalistes més Eu-Ve han perdut al voltant d’un milió de vots, quedant molt minvada la seva presència al Parlament. Molts són els que intenten esbrinar la conducta d’aquests ciutadans que, sense posar-se d’acord entre ells prèviament, han decidit canviar el sentit del seu vot. No necessàriament, aquests electors han d’haver actuat motivats per una sola causa. La més senzilla, encara que els partits perdedors no l’acceptin, és que aquests ciutadans han retirat la confiança a aquells a qui l’atorgaren ara fa quatre anys.
Un altra motiu explica que els medis de formació de consciència de masses, en connivència amb el Psoe i Pp, han plantejat els comicis com a cosa de dos. En la mesura que el milió de ciutadans que han abandonat Eu-Ev i els partits nacionalistes són sensibles als missatges mediàtics, cosa per demostrar, han optat pel Psoe. Si no s’oblida que des de sempre les eleccions s’intenten vendre com un enfrontament entre Pp i Psoe, aquest argument s’ha de matitzar.
Encara una altra interpretació seria que aquests ciutadans, enfrontats al discurs del Pp i al perill d’involució en qüestions socials i econòmics, han volgut assegurar la victòria socialista. Aquest comportament és molt freqüent en persones d’esquerra, que, davant una situació d’amenaça de les conquestes, s’alien amb la social-democràcia. En aquest cas, pel que fa als qui són d’esquerra i nacionalistes hauria predominat l’adscripció a una classe més que no a una nació.
Una variant de l’anterior seria que, per part d’aquest electors, hi ha hagut un interès de salvaguardar l’Estat del Benestar, que el Pp haguera, molt probablement, retallat, com es desprèn de la conversa televisada entre el Sr. Solbes i Sr. Pizarro, en la qual a aquest se li escapà que suprimiria el Ministeri de la Vivenda, a més d’insistir que reduiria la despesa de l’administració central. Votants nacionalistes de classe baixa i mitja, beneficiaris directes de l’Estat del Benestar, pogueren ben bé, en aquestes eleccions, decidir que el nacionalisme podia esperar, tenint a la vista retallades en el salari social i una previsible crisi econòmica en perspectiva.
A les illes, els nacionalistes havien decidit jugar fort, presentant-se amb coalició. Ha estat la història d’un fracàs atribuïble a múltiples causes. Una que em sembla important és la creença dels nacionalistes que la Nació està per damunt de tot i crea, sigui com sigui, l’harmonia social, no de bades són idealistes. Personalment, crec que l’anàlisi, atenent el comportament racional dels individus, és més fructífer a l’hora d’interpretar la realitat, no de bades som materialista. Un dubta era com s’ho farien en entrar en conflicte nacionalistes de dretes i d’esquerra, com el nacionalisme podia conjuminar Psm i Um. No s’ha hagut d’esperar gaire per conèixer la resposta, basta fer un tomb per Muro, on l’interès de l’economia monetària defensada per Um s’enfronta a l’economia ecològica del Psm.
I és que “nacionalisme d’esquerres”, fins fa dos dies, abans de la post-modernitat, el correctíssim i el pensament flonjo, era una contradictio in terminis, un oxímoron. Vaja, que no es pot oir misa i repicar campanes al mateix temps.
S’ha dit que els electors que han decidit canviar l’orientació del seu vot són porucs, traïdors, alienats pel colonialisme, practicants de l’autoodi, ignorants. No acept cap d’aquests qualificatius. Utilitzar caràcters psicològics per analitzar resultats electorals és d’una pobresa epistemològica ontològica. Les explicacions que apel·len al raciocini dels individus, a més de donar explicacions més convincents, tenen l’avantatge gens menyspreable de no insultar./llucià rinyon/
L'Emperador Ferran III amb els prínceps electors de Nuremberg