Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 3304





     La sal d'IB3



Avui (6 març) m’he emprenyat, com gairebé cada dia, amb el descurat tractament del català a IB3. Quan he sentit “sa fira des Ram”, tots els rams m’han caigut de les mans. Perquè, clar, inclús si s’han d’atendre consignes de dialectalització radical, en què s’ha de salar tot el que es belluga, a despit de tudar el brou de la comunicació, així i tot, dic, s’hauria de saber, des l’exigible competència lingüística dels professionals de la ràdio i la televisió, que a Mallorca hi ha expressions que no s’han acompanyat mai de l’article derivat del llatí IPSU (es, sa, es, ses...) I fixau-vos que no estic parlant d’emprar sistemàticament l’article literari, derivat de ILLU (el, la, els, les), cosa que ni s’hauria de discutir per a contextos comunicatius de caire formal a (intervencions dels presentadors, informatius, reportatges...) Ara mateix em referesc només a la presència dels articles dialectals en contextos en què la tradició mallorquina els ha proscrit sistemàticament al llarg de la història. Com ara la festa del Ram, i no des Ram, com vaig haver de sentir. Ja sé que la cosa no és senzilla, però o s’opta per un català estàndard o, si es tira cap a les formes dialectals, fer-ho coneixent-ne tots els registres. Qualsevol altre cosa és malmenar la nostra llengua.

A Mallorca, segons he escoltat dels meus pares i padrins, i segons recullen la tradició literària i el criteri dels especialistes, no admeten l’article salat noms de caire religiós relacionats amb les festes, els sants, Déu,  la Verge, la jerarquia eclesiàstica...: el Ram, el Corpus, l’Esperança, el Carme, l’Ascensió, els Reis, el Pare, la Mare de Déu, el Bon Jesús, l’Esperit Sant,  el rosari, la parròquia, la Seu, el Papa, el Vaticà, el bisbe, la mare superiora, el pare abat, l’Església (per oposició a expressions com s’església nova que s’està construint...), l’orgue, el cor, la sagristia (i, en canvi, es campanar), el Dimoni (però es dimonis de Capdepera)... També hi podríem incloure, en aquest grup, els noms de persones i institucions de rang superior (el rei, la reina, el tsar, l’hospital, la Misericòrdia, la Porciúncula, la Sala...)
 
Tampoc l’admeten el substantiu any (l’any 2014, l’any passat, però sí s’any de sa picor, s’any de sa neu...), setmana en contextos determinats (la setmana passada,..., i en canvi sa setmana té set dies) les hores (la una, les dues...)
 
Ni moltes locucions adverbials (a les bones, a les males, a les fosques, a la dreta o a l’esquerra (indicant localització, però sí sa dreta política), a la fresca, a l’acte, al punt, a la francesa...
 
Tampoc se salen els articles davant nom de localitats i països, quan en duen (el Marroc, el Brasil, l’Argentina, l’Havana, el Caire, el Perú, la Patagònia...) O els noms d’alguns equips de futbol (el Barça, el Mallorca, l’Escolar...), mentre que sí que admeten l’article salat els “atlètics” (s’Atlètic de Madrid, s’Atlètic de Bilbao). Sí que empram l’article derivat de IPSU en la toponímia mallorquina (sa Pobla, es Carritxó, sa Cabaneta, es Pont d’Inca...). A ca nostra hi ha topònims que no admeten article dialectal (vius!), com l’Agulla o l’Olla, i sí que ho fan gairebé tots els altres (sa Mesquida, sa Font de sa Cala...)
 
I encara podem afegir una munió de paraules i expressions reservades a l’ús de l’article literari com la mar, la mort, el Cel, la Terra (i en canvi sa terra que trepitjam), l’Univers, net com la plata, figues de la roca, com anell al dit, dur
a la barra, fer la prima
(pescar a posta de sol), percar al bou, anar a la biorxa...; noms de vaixells (el Cala Dent, el Joven Mirmer, el Ciutat de Barcelona..., i en canvi es Cap Vermell).
 
Podríem continuar la relació ad infinitum. En tot cas, si voleu aprofundir en aquest tema, us recoman el magnífic treball del professor Josep A. Grimalt, Els articles en el parlar de Mallorca (http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000068%5C00000057.pdf), que ens pot ajudar a entendre l’ús sincrònic dels dos articles, en els parlars col·loquials mallorquins, fins al punt de trobar-hi construccions tan curioses, i una mica desesperants per a parlants procedents d’altres àmbits lingüístics, com l’amo i sa madona o el tio i sa tia. Diu Grimalt, en el seu treball: La característica més destacada i peculiar del parlar col·loquial de Mallorca és la coexistència de dos articles determinants, l’elecció d’un o de l’altre obeeix a una norma d’ús força estricta. No constitueixen una oposició de sistema, però actuen d’una manera diferent com a instruments verbals de la determinació en els graus d’actualització i de selecció definida.
 
Tenir clar en quins contextos de les nostres formes dialectals s’ha d’emprar un article o l’altre denota competència lingüística, però dir “es Ram” fa mal a les orelles. En tot cas, crec que els professionals d’IB3 hi posen bona voluntat i que, en canvi, la direcció de l’ens no hi ajuda gens. He pogut veure, aquests dies, un escrit de queixa del comitè d’empresa de CBM (l’empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la televisió públiques), reclamant la recuperació del servei lingüístic, que va deixar de funcionar el 31 de novembre de 2013. Es queixen, aquests treballadors, que el director general d’IB3 els va prometre, el passat mes de desembre, que el servei lingüístic tornaria “en breu”, i encara és l’hora. Diuen, els professionals, que “seria una llàstima perdre tota la feina feta en els darrers anys pels lingüistes, que aconseguiren consolidar un model lingüístic de referència a les Illes.”
 
Potser a la direcció d’IB3, i més amunt, ja els està bé això de sa fira des Ram.