Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1345
 Una crònica
       de Buc Pons











El dimarts 20, vespre de Sant Bernat, al Teatre Principal de Capdepera tingué lloc un “Vi espanyol” al qual Buc Pons no hi estava convidat; però s’hi presentà i tastà totes les viandes disposades sobre el llarg tasser del hall del teatre. Hi havia, per rigorós ordre, coca de trempó, olives farcides d’anxova marca Karina, coca de verdura, 180 canapès de formatge, codony i rem fets per na Marigerma, coca amb pebres, pinxos d’espinacs, formatge i salmó elaborats per na Bel, dona d’en Calobre, patatilla marca Sekitos, doblegats farcits de xocolata de na Margalida Mayol de Son Terrassa i ensaïmada de cabell d’àngel, tot molt bo, boníssim, riquíssim, exquisit. Per beure, es podia triar entre aigua, vi blanc de Son Caló 12, vi negre de Son Caló 11 o cava extra brut Arestel segons el mètode tradicional de Sant Sadurní d’Anoia,  o reserva Monegal Cerdà brut, per si el barman decidia donar entrada al banquet.

L’acte estigué prou concorregut i els assistents no deixaren en cap moment d’alabar la qualitat del menjar i el beure i si la coca amb pebres era bona la de verdura era millor. Entre els presents reconeguérem el  batle sr. Fernandez, la regidores de Cultura, donya Carmen, i la d’Assumptes Socials, senyoreta Ivon, el president de l’Associació Cultural Cap Vermell D. Pep de Na Maians, així com altres distingits personatges que engalanen i prestigien el municipi gabellí.

Per entrar en olivetes, com a complement i per fer temps, es dirigí al públic el sr. Joan Cabalgante (1976 - ?), filòleg, poeta, ensenyant i premiat, qui per fer passar l’estona glosà el llibre “Gent nostra d’abans i d’ara”, obra amb un repertori de més de 500 personatges segons digué, i continuació, o no, de “Girant l’ullada cap enrere”. Després es passà una tirallonga de fotografies cosides per Arnau Serra que quedaren molt bé.

Una gran festa, una gran nit, un gran sopar, un magnífic “Vi espanyol” que esperam no sigui el darrer i als quals continuarà assistint aquest cronista, el convidin o no, per a poder-ho contar després als lectors de Cap Vermell.

A la sortida del teatre ens assabentàrem que el foc ens rosegava l’ànima per devers Cala Mesquida i ens envaí un sentiment aspre, mescla de ràbia, tristor i impotència.

 

Buc Pons