Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 28975

Llibre dels fets de Jaume I


 

 

 

 

 

 

 

En Rei En Jaume va fer tres viatges a l’illa de Mallorca.


La primera i més llarga fou la de la conquesta on lliurà dures i sagnats batalles per la conquesta de la Medina.

La segona visita fou per organitzar la defensa de l’illa i per reduir i sotmetre els moros que s’havien fet forts a les muntanyes.

Un tercer cop va venir per acceptar el sotmetiment dels moros de les muntanyes de Mallorca així com la submissió de l’illa de Menorca des del Cap de la Pera.

A continuació vos oferim la submissió de Menorca transcrita del  Llibre dels fets:

 

 

 


 

 

 

 

 

DE LA SEGONA ARRIBADA DEL REI A LA CIUTAT DE MALLORCA, I DE LES DISPOSICIONS QUE ES FEREN PER A LA DEFENSA DE L’ILLA

 

I nós entràrem a la vila, i la galera entrà, a força de rems, al port de la vila. I aquells que nós hi havíem deixat ens digueren que bé semblava que prou ens recordàvem d’ells i de l’honor que Déu ens havia fet en conquerir aquell regne, i no es podien estar de plorar, de l’alegria que sentien per la nostra vinguda. I, després de tres dies d’arribar nós a Mallorca, vengueren les nostres naus i les nostres tarides amb els cavallers, que arribaren bé i tranquil·lament, sense cap mal.

 


 

 

 

 

 

 

DE LA CONQUESTA DE LES MUNTANYES DE L’ILLA DE MALLORCA
 
I aleshores emprenguérem la conquesta de les muntanyes i dels castells que ells tenien, anomenats Oloró, Pollença i Santueri. I els sarraïns podien ser ben bé tres mil homes d’armes, i dels altres n’hi havia ben bé quinze mil, entre dones iinfants. I aquell que havien fet cap i senyor, ens féu parlar tractes respecte a tots els sarraïns de les muntanyes i dels castells.

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 DE LA TORNADA DEL REI A CATALUNYA, I DE LA CONTINUACIÓ DE LA GUERRA A LES MUNTANYES DE MALLORCA

I nós ens n’anàrem a Catalunya, i ells començaren a fer guerra amb els de la muntanya; i aquella guerra durà tot l’hivern, fins a maig. I els sarraïns tenien tan bones fortificacions en les muntanyes, que no els podien fer mal en les persones. Però només podien collir els blats en alguns llocs poc productius, que no els podien bastar, de forma que arribaren a una tan gran necessitat, que es menjaven les herbes per les muntanyes, a manera de bèsties.

I en Bernat de Santa Eugènia i don Pero Maça acordaren d’enviar gent a les muntanyes, i que es rendissin a ells; i els ho enviaren a dir amb cartes i per un sarraí que els portava.


I els sarraïns respongueren, per carta, que mai no es rendirien a ells, sinó al rei que havia guanyat la terra. I quan en Bernat de Santa Eugènia i don Pero Maça i els cavallers de la terra veieren açò, decidiren que ells dos venguéssin a la nostra presència, i que hi anàssim, perquè així conquistaríem tota la terra.

 


 

 


 

 

 

 

 

 

 DE COM EL REI FOU REQUERIT PER PASSAR A MALLORCA

 

I venguéren a nós, a Barcelona, i digueren que volien parlar-nos, per donar-nos bones notícies. I els diguérem que fossin benvinguts, i que els escoltaríem i rebríem les seves bones noves. I ens digueren que pensàssim d’anar a Mallorca, perquè es rendirien només amb la nostra presència, ja que així ho havien convingut amb ells. I nós els
diguérem que fossin benvinguts, que bones notícies duien, i que hi aniríem. I els qui venien d’allà acordaren que no calia que hi anassin cavallers ni altres homes, sinó la nostra persona i alguns homes que ens servissin; perquè amb la nostra persona i amb aquells qui estaven allà, ells en tenien tant per conquerir les muntanyes com si hi hagués mil cavallers. I digué en Bernat de Santa Eugènia:

—Senyor, manau armar dues o tres galeres, i pujau-hi, que nosaltres anirem amb vós. I,
en veure-us els sarraïns, es rendiran a vós.
 


 

 

 

 

 

 

 

 DE L’ARRIBADA DEL REI EN JAUME A MALLORCA PER TERCERA VEGADA

I, tal com ell ho digué, férem armar tres galeres, entre Barcelona i Tarragona; i al cap de quinze dies foren amb nós a Salou. I feia una nit fosca i torbada, però salpàrem, a pesar dels mariners. I, quan haguérem navegat deu milles amb un poc d’oreig que teníem, ens vengué una bella nit i una mar bona i una bella lluna; de manera que en Berenguer Sesposes digué que Déu ens estimava tant que en galotxes hauríem pogut passar la mar:


—Que nosaltres pensàvem que tendríem mal temps i el teniu tal com demanen galeres
armades, i sembla que Déu ho faci per vós.

I nós li diguérem que servíem tal senyor que no pensàvem equivocar-nos en cap cosa que féssim en nom d’ell, i que li ho agraíem tant com podíem i sabíem.

I al tercer dia, de bon matí, entre l’eixida del sol i l’hora de tèrcia, arribàrem a Portopí, i hissàrem les nostres senyeres en cadascuna de les galeres, i fent sonar les nostres trompes entràrem al port de la ciutat de Mallorca.
 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

DE COM EN RAMON DE SERRA ACONSELLÀ AL REI DE CONQUERIR MENORCA

 

I, quan els de la ciutat ens veieren venir, conegueren que érem nós, i que aquells que ells havien enviat havien aconseguit el propòsit del seu missatge. I tots junts, homes, dones i infants, eixiren al port amb molta alegria i amb molt gran plaer perquè nós veníem; i també els del Temple i de l’Hospital, amb els cavallers que eren a la ciutat.


I, quan haguérem arribat al nostre alberg, a l’Almudaina, ens digué en Ramon de Serra, el jove —que així l’anomenàvem perquè hi havia un altre Ramon de Serra, comanador de Montsó—, el qual llavors era comanador dels frares del Temple en l’illa:


—Senyor, voldria parlar-vos en privat.


I nós l’escoltàrem, i digué:


—Voleu fer un bon fet d’armes? Si enviau a Menorca les galeres, armades tal com han vengut, i els feu saber que vós heu vengut a Mallorca, ells tendran por. I feu-los saber que, si es volen rendir a vós, ho acceptareu, i que molt us doldria la seua mort, cosa que vós no voleu, si ells no la volen. I com tendran molta por, jo crec que es rendiran a vós, amb què guanyareu bon profit i honor.


I nós cridàrem en Bernat de Santa Eugènia, don Assalit de Gudar i don Pero Maça, i els comentàrem el consell que ens havia donat el comanador, en presència d’ell. I tots digueren que n’estaven d’acord, i que convenia fer allò que havia dit el comanador.
 

 


 

 

 

 

DE COM EL REI ENVIÀ MISSATGERS A MENORCA PER ACONSEGUIR LA SEVA SUBMISSIÓ

I manàrem a en Bernat de Santa Eugènia, a don Assalit de Gudar i al comanador, que era qui ho havia aconsellat, que cadascú d’ells hi anassen en una de les galeres i que els diguessin que nós havíem vengut amb la nostra host i que no volíem la seva mort; i que ja havien vist i oït què els havia esdevingut als de Mallorca que no s’havien volgut rendir a nós, en prendre’ls. I que, si ells es volien retre a nós i fer amb nós com feien amb el rei de Mallorca, els acceptaríem. I que si s’estimaven més la mort i la presó que venir a la nostra mercè, no els podríem lliurar, que haurien de passar per allò.


I per un alfaquí nostre de Saragossa, anomenat don Salomó, germà de don Bahïhel, els férem fer carta de creença, en algaravia, per tal que es fiassin d’aquells tres que els dirien el missatge en nom nostre. I encara els diguérem que nós ens acostaríem al cap de Pera, des del qual hi ha, anant a Menorca, fins a trenta milles de mar; i que quan sabríem la seva decisió allí ens trobarien.
 


 

 

 

 

 

DE L’ARRIBADA DELS MISSATGERS A CIUTADELLA

I férem navegar les galeres amb els missatgers de nit; i l’endemà arribaren a Menorca, entre hora nona i vespres.

I l’alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren contra les galeres al port de Ciutadella, i preguntaren:


—De qui són les galeres?


I digueren que del rei d’Aragó, de Mallorca i de Catalunya, i que eren missatgers seus que anaven cap a ells. I els sarraïns, quan oïren això, feren que tots els altres sarraïns deixassin les armes i les posassin a terra. I els digueren que fossin benvinguts i que desembarcassin segurs i estalvis sobre la garantia dels seus caps, i que els tractarien amb plaer, honor i amistat.

 


I les galeres posaren les popes en terra. I ells havien enviat a cercar almatracs, estores i coixins, per tal que seguessin i es reunissin. I tots tres eixiren de les galeres, amb un jueu que nós els havíem donat per intèrpret. I l’alcaid, el seu germà i l’almoixerif —el qual nós, després, férem rais de Menorca, que era natural de Sevilla—, i tots els vells, escoltaren amb gran atenció i amb gran acatament la carta i el missatge que nós els havíem enviat, i digueren que prendrien acord.
 

 


 

 

 

 

 

 

 DE L’ESTRATÈGIA QUE FÉU EL REI, QUE ROMANIA AL CAP DE PERA

I acordaren pregar-los que esperassin fins l’endemà, perquè havien de fer venir els altres vells de l’illa que no es trobaven en aquell lloc, per tal que poguessin prendre una decisió comptant amb el seu consell. I en Berenguer, don Assalit i el comanador respongueren que, si ells ho desitjaven, ho farien. I immediatament els convidaren a
entrar, si volien, a la vila de Ciutadella, que ells els farien gran honor per amor al senyor rei de qui eren súbdits. I ells els digueren que no hi entrarien fins que els fos donada la resposta, que no els havia estat manat per nós. I ells digueren que fos com ells volguessin. I al cap de poca estona els feren portar deu vaques, cent moltons i duescentes gallines, i tant de pa i de vi com en volgueren; i estigueren amb ells fins hora de
vespres per distraure’ls. I al vespre, quan els sarraïns entraren en la vila, els nostres missatgers se n’entraren a les galeres.


I aquell dia, a l’hora de vespres, nós estiguérem al cap de la Pera, des d’on es veu Menorca. I mirau quina gran host de rei portàvem, que només hi havia amb nós sis cavallers i quatre cavalls, un escut i cinc escuders que ens servien, deu homes de criassó, i els troters! I quan començava a fer-se fosc, abans de menjar, férem foc, i diguérem als nostres que venguéssin tots amb nós, i calàrem foc a més de tres-cents llocs per les mates, d’ací i d’allà, perquè semblàs que allà estava acampada una gran host. I quan els sarraïns veieren açò, per dos vells enviaren a preguntar als nostres missatgers què eren aquells focs que hi havia al cap de Pera. I els nostres digueren que allò era que el rei es trobava allà, amb les seves hosts; perquè així els n’havíem advertit:


—I vol oir en breu la vostra resposta en un sentit o en altre.


I quan els sarraïns sentiren açò, tengueren gran por entre ells. I, quan vengué el matí, els digueren que esperassin un poc, que en breu tendrien la resposta. I ells digueren que ho farien.
 

 


 

 

 

 

 

DE LA RENDICIÓ DE L’ILLA DE MENORCA

I, quan vengué el matí, i els sarraïns hagueren fet la seva oració, l’alcaid, el seu germà, l’almoixerif, els vells i uns tres-cents moros, dels millors homes de l’illa, eixiren i digueren que agraïen molt a Déu i a nós el bon missatge que els enviàvem, que bé comprenien que no es podien defensar per molt temps de nós; i que farien escriure, d’acord amb nós, el pacte que ells farien.

I els tractes foren aquests: que deien que l’illa era molt pobra i que en aquella illa no tenien lloc on poguessin fer sementer que bastàs a la desena part de la gent que hi havia; però que ens tendrien per senyor seu, i que allò que ells tendrien ho partirien amb nós, perquè era just que el senyor rebés una part del que tenien els seus homes. I així, que ens donarien cada any tres mil quarters de forment i cent vaques i cinc-cents caps de bestiar, entre cabres i ovelles; i que nós els féssim un document per garantir-los que els guardaríem i els defendríem com a homes i vassalls nostres; que aquest pacte el complirien a nós i als nostres per sempre.

 


I digueren els nostres missatgers que encara haurien de fer una altra cosa, és a dir, que calia que ens donassin potestat sobre Ciutadella i el puig on està el castell més gran de l’illa, i que, si hi havia altres fortaleses, que ens en donassin la potestat sobre totes. I ells hi consentiren per força i a desgrat, però finalment es posaren d’acord i digueren que, si nós ho volíem, ho farien; perquè havien sentit a dir que nós érem bon senyor per a la
nostra gent, i que ells tenien esperança que així ho seríem amb ells.


I en aquest pacte, això és, en fer els documents i fer-lo jurar sobre l’Alcorà a tots els homes majors i millors de l’illa, hi estigueren tres dies per acabar-ho. I don Assalit féu escriure als documents que cada any ens donassin dos quintars de mantega, i dos-cents bessants i barques per a transportar bestiar.


I, mentre estiguérem al cap de Pera, esperant sempre les galeres amb els missatgers que nós havíem enviat, férem cada dia aquells focs que havíem fet la primera nit.
 


 

 

 

 

 

DE COM EL REI REBÉ ELS REPRESENTANTS DE MENORCA

 

I al cap de quatre dies, de bon matí, quan hagué eixit el sol i haguérem oït la nostra missa, ens vengué un missatge dient que les galeres havien arribat. I ens enviaren a dir els nostres missatgers que disposàssim bé la casa on nós estàvem. I la férem embellir i enjoncar bé amb molt de fenoll, perquè no teníem altra classe de jonc; i posàrem cobertors nostres i dels que es trobaven amb nós per les parets de la casa, en la part on
ells s’havien de ficar, i ens vestírem els millors vestits que teníem, nós i aquells qui ens acompanyaven.

I aquests foren els missatges que venguéren de Menorca: el germà de l’alcaid, l’almoixerif i cinc vells dels més honrats de l’illa. I nós els enviàrem cavalls i altres cavalcadures, per tal que elles hi venguéssin. I, quan foren davant nostre, ens saludaren amb gran reverència i s’agenollaren, i digueren que ens saludaven de part de l’alcaid
cent mil vegades, com a senyor en qui ell tenia tota la seva esperança. I nós els responguérem que Déu els donàs bona ventura i que la seva vinguda ens agradava molt.


I perquè els de la host no ens destorbassin ni fessin pressió en les converses que nós havíem de tenir amb ells, ens n’anàrem a un altre lloc, per tal de poder parlar millor amb ells. I ells donaren moltes gràcies a Déu i a nós per les paraules que nós els diguérem.


 

 


 

 

 

 

 

DE L’ACCEPTACIÓ DELS PACTES PER PART DEL REI

I els missatgers començaren a exposar el seu missatge i la seva resposta. I ens preguntaren si ens plaïen els documents que havien pactat amb ells. I nós diguérem als nostres:


—Bé hem d’estar agraïts a nostre Senyor, perquè ens dóna allò que nós no tenim, sense pecat i a gran honra nostra. L’únic acord que hi ha és que acceptem el que vosaltres heu fet i que agraïm al nostre Senyor la mercè que ens fa.

I els diguérem que ens agradava el pacte que els nostres havien fet amb ells; i férem els nostres documents amb el segell nostre, concedint-los que fossin nostres i dels nostres per sempre més, si ells ens feien sempre aquell tribut a nós i als nostres.
 


 

 

 

 

 

 

DEL QUE ACONSEGUÍ EL REI EN AQUEST TERCER VIATGE A L’ILLA DE MALLORCA, I  DEL SEU RETORN A CATALUNYA

I, després d’haver fet aquest pacte amb ells, n’hem obtengut altre tant o més que aleshores, perquè ells, quan els ho demanam convenientment, ens donen tot allò que hi volem. I cada any rebem d’ells, sense que els ho demanem, coses ben bones.


Dels sarraïns de l’illa que s’havien alçat a la muntanya, en captivàrem per fer-ne el que volguéssim, i en donàrem a qui en volia, perquè els fessin habitar en el territori com a captius. I aquests dos fets duguérem a terme, en aquest viatge fet només amb tres galeres, perquè així ho volgué aquell Senyor que ens havia creat.

I després ens en tornàrem a Catalunya i a Aragó; i des d’aleshores, per la gràcia de Déu, l’illa de Mallorca no ha necessitat la nostra ajuda, sinó que Déu l’ha feta prosperar de manera que val el doble que no valia en temps dels sarraïns.


 

 

 

 

 

 

 

Una versió del llibre dels fets la trobareu a

 

 http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34697391092392752454679/index.htm