Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 5324


"Gustavo, mai t’agrairem prou el teu esforç per situar Capdepera al mapa cultural. Per dignificar i omplir de contingut aquest paisatge turístic. Per commemorar i celebrar a Capdepera els teus 50 anys com a artista amb aquesta magnífica retrospectiva. Per compartir amb els veïns el teu petit-gran univers creatiu. Perquè, sens dubte, ets un representant de la pintura sense fronteres"




Sr Batle, regidors, Gustavo, Regine, Betina, senyores, senyors, bones tardes i benvinguts.

És per a mi un gran plaer i una distinció presentar aquesta exposició retrospectiva, antològica, de Gustavo, amb la qual celebra els 50 anys de la seva primera exposició a la galeria Minorica de Palma, allà per l'any 1963.

A Can Patilla Boogie Woogie podem gaudir del magnífic ball de personatges i sobretot de títols. És una acurada selecció a càrrec del mateix artista, d'obres que representen les seves etapes, la seva evolució, els seus moments creatius més representatius realitzats a través d'un llarg recorregut per mitja Europa i EUA que ha recalat definitivament a Capdepera des de fa 18 anys.

Són més de 30 quadres, 10 escultures de bronze, màscares, esbossos, serigrafies, cartells i altres objectes. Es pot resumir la vida d'un artista, 50 anys, més de 4000 olis, 150 exposicions individuals,... en dues sales? Aquesta pregunta l'ha de respondre cadascú després de visitar i gaudir cadascuna de les obres que s'exposen aquí.

Tot exercici de reduccionisme de selecció és injust. Però els puc assegurar que en aquestes sales trobaran tots els Gustavos, tots els seus estils, tots els seus tabús i, sobretot, el Gustavo més autèntic. Puc donar fe que aquesta exposició l'ha preparada a consciència des de fa més d'un any. És per tot això que puc dir, sense exagerar, que assistim en aquests moments a un acte cultural de gran magnitud i sense comparacions possibles a Capdepera.

De Gustavo s'ha escrit sobre els seus colors, les seves etapes, sobre els seus personatges i els seus fantàstics títols. No seré jo qui exerceixi de crític d'art en aquests moments, sinó que aprofitaré el que altres autors han dit d'ell i de la seva obra que ens pugui ajudar en la vivència d'aquesta exposició.

Josep Melià deia que Gustavo  “crea un espectáculo desternillado en el que la santidad se convierte en vicio solitario….que el caos gravitatorio ha creado un desorden de tal naturaleza que la anarquía se ha convertido en sistema métrico decimal…Finalmente sentencia que “con muchos menos elementos se han tejido leyendas que han durado desde la Grecia antigua”

Baltasar Porcel destacà l'obsesió comunicativa de Gustavo a la que hi arriba “impregnada de matizada sensibilidad cromática, ecos del pop, inspiración surrealista, fugas naïf, dramático siluetado expresionista….El pincel de Gustavo asimila, sopesa, perfila, sumiendo y transformando hasta alcanzar su propia originalidad expresiva….composición y colorido se aúnan como si quisieran construir un singular andamio: el lírico anonimato de la colectividad".

D'Antonio Fernández Molina permeteu-me reproduir aquests paràgrafs: “Gustavo se sumerge en la atmósfera inmaterial plagada de puntos, comas, cometas. Hace tabla rasa, cada vez con una más decisiva seguridad y se expresa como observador apasionado que dejara a un lado los matices subjetivos, y al pintar usa la acerada critica, la ironía el juego-burla, el juego-ironía impregnados de lirismo.

Necesita contar los detalles y disfruta al hacerlo, los simplifica para poder contarlos todos, con pelos y señales y, al contarlos tiene mucho que contar. Su lúdico expresionismo cuaja hasta el límite en metáforas realistas.”


Considerat un mestre creant figures plenes de color, grotesques i inconfusibles, pren els colors de la natura, que l'envolta, la llum, el sol i l'entusiasme per la vida i els plasma en les seves teles, creant un univers molt particular de personatges en situacions tan absurdes com quotidianes. Però la seva creativitat no s'atura. Experimenta amb nous estils, noves formes, sent sempre fidel als seus colors vibrants. Així mateix, Gustavo crea i recrea les seves obres amb uns títols sensacionals que descriuen una història que sorprèn ja que només ell és capaç d'imaginar. I és que Gustavo és el pintor que inventa històries.

En definitiva, Gustavo ha creat un estil propi, autèntic i inconfusible en el món de l'art que el gran públic ha sabut apreciar i diferenciar sense distinció de classes ni nivells econòmics ni socials. Gustavo és un artista de majories ja que retrata la vida quotidiana des d'una perspectiva original i alegre.

Però vora la seva obra hi ha l'home, la persona i el seu procés creatiu. Al llarg del muntatge d'aquesta exposició he tingut el privilegi de compartir llargues hores de treball amb ell. D'anades i vingudes. Compartir un llarg ball d'idees, un bugui-bugui, com diu el títol de l'exposició. I creguin-me si els dic que Gustavo és una persona d'un gran bagatge intel·lectual, d'una tècnica depurada, metòdica i constant en el seu treball; d'una sensibilitat exquisida, conversador sense fi, fina ironia. Posseeix una gran memòria, però sobretot és un paradigma de la intel·ligència creativa. És el que els psicòlegs anomenen el pensament divergent-figuratiu-relacional.

M'explicaré: si el pensament convergent, l'habitual, resol relacions i preoblemes concretes a partir d'allò conegut, el divergent és el que a partir d'un problema, d'una situació, crea altres problemes, desenvolupa noves perspectives, planteja altres situacions, les extrapola, surt de si, planteja nous escenaris, noves visions. És el tipus de pensament que en aquests moments necessita tant la nostra societat i que neguen amb menyspreu les institucions.

 

Suposo que, per aquestes raons, Gustavo ha remat, sovint, a contracorrent dels temps i de les imposicions del medi.

Parafrasejant Arquímedes quan va dir: "donau-me un punt de suport i mouré el món", Gustavo bé podria dir: "donau-me qualsevol objecte, punt de partida, i vos crearé un personatge".

Si reconeixem les figures i els colors de Gustavo és perquè -com en el cas d'algunes cançons- viuen en la memòria personal i col·lectiva de la gent, i ens evoquen temps i llocs feliços.

Permeteu-me un darrer apunt a destacar de la seva obra: L'ús dels gerundis en els títols. És un detall inapreciable. Però sabent que els lingüistes recomanen evitar el seu ús el converteix en més paradigmàtic. El gerundi és una forma verbal impersonal que expressa simultaneïtat o anterioritat de l'acció amb el temps en què es parla.

Al fullet d'aquesta exposició, en 7 dels 8 quadres el seu títol conté un gerundi. És el gerundi descriptor d'imatge, evidentment ben i intel·ligentment utilitzat, però sempre a contracorrent (en aquest cas sense ser-ne conscient). A aquest gerundi alguns l'han anomenat "de títol de quadre" o "de peu de foto", el que s'usa per descriure una imatge, una pintura, una escultura. Per exemple "Nens ​​menjant meló" (quadre de Murillo), "La Llibertat guiant el poble" (quadre de Delacroix). Molt lluny dels moderns "sense títol", Gustavo narra i recrea una petita història a contrastar amb la imatge. I el gerundi imprimeix moviment, dona acció a la imatge fixa.

Ningú no és capaç d'endevinar un títol seu. L'espectador espera pacient i somrient a comprendre l'acció d'aquell banquer punk, disfressat, gai o transvestit.

Gustavo, mai t’agrairem prou el teu esforç per situar Capdepera al mapa cultural. Per dignificar i omplir de contingut aquest paisatge turístic. Per commemorar i celebrar a Capdepera els teus 50 anys com a artista amb aquesta magnífica retrospectiva. Per compartir amb els veïns el teu petit-gran univers creatiu. Perquè, sens dubte, ets un representant de la pintura sense fronteres.

Per finalitzar, vull convidar-vos a assaborir amb els cinc, sis i set sentits aquesta exposició. Quadre a quadre. Lentament. Deixin fora el sentit comú. Juguin, comparin, intentin endevinar el títol, s’hi acostin. Riguin. Es diverteixin. És el que Gustavo pretén. Pensin que el riure és una activitat exclusivament humana. Un acte d'intel·ligència.

I quan hagin acabat tornin un altre dia. Els auguro que descobriran coses noves en què no s'havien fixat. Fixin-s'hi bé, no hi ha tanta diferència entre els personatges de dins i fora dels quadres. Gaudeixin d'aquesta exposició i se sentin afortunats per haver estat convidats a entrar en l'univers gustavià. Els espera un veritable ball Boogie Woogie amb les figures de Gustavo.

Gustavo, Regine, Enhorabona, felicitats i moltes gràcies per aquesta exposició. Magnífic regal al poble de Capdepera.

Als que residim a Capdepera, pensem en com som d'afortunats en compartir municipi, proximitat, amb Gustavo. Als que vénen de fora, que són igualment afortunats per arribar a un municipi amb aquest gran estendard cultural, perquè no oblidem que la cultura és el resultat de la capacitat humana de reinventar el món. Una capacitat exercida des de la intel·ligència, transmesa a través dels diferents llenguatges i gravada com a article de luxe al 21% d'IVA només a l'Estat espanyol.

Gustavo, enhorabona per aquests 50 anys i per molts d'anys!