Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1386
Text de la presentació  del llibre
"Joan Isaac. Bandera negra al cor", a càrrec del poeta Joan Manresa




Conec Joan Isaac des que va néixer. Des que va néixer dins el món de la cançó, vull dir. Joan Molas i Núria Batalla, amb qui jo tenia bona relació, m'havien parlat d'un jove que feia unes cançons molt interessants. Aviat va venir a Palma -crec que la primera vegada a l'Auditori- compartint cartell amb Lluís Llach. I, des de llavors, he anat seguint de prop la seva carrera musical.

Ara, quan he llegit el llibre Joan Isaac, bandera negra al cor, de Luis García Gil, he vist més clar el panorama d'un temps amb cançons fet al llarg de molts d'anys i que, potser per proximitat o rutina, mai no m'havia aturat a contemplar. 

En canvi Luis García Gil -ha fet una feinada!- posa sobre la taula tota la carrera musical de Joan Isaac. Llavors hi afegeix la crònica del temps convuls, moltes notes de color d'altres artistes, lletres de les cançons, músics que han col•laborat amb ell, cròniques d'actuacions, el temps de desencant i els anys que Joan Isaac es manté allunyat de les actuacions... Vers a vers, ell s'ho ha mirat amb lupa i ha entrat dins cada una de les cançons de Joan Isaac.

Fa uns dies parlava amb en Joan que, molt satisfet amb el llibre, reconeixia que el seu autor li havia descobert coses de les cançons que ell mateix desconeixia.

Amb tot el cúmul d'informacions, Luis García Gil ha treballat una prosa que sovint ens fa avinent que ve del camp de la poesia. Potser de vegades es deixa entreveure que l'autor de l'estudi ha quedat seduït per l'obra del cantant. Però, em deman, qui tendria el coratge d'acceptar una tasca com aquesta si havia d'amagar l'admiració que sent pel material del personatge que té entre les mans? Un treball així, retrobant les cançons d'un autor i intèrpret que has triat per estudiar, té una part d'enamorament. Ho puc dir, perquè també m'hi vaig trobar quan vaig escriure el llibre de Maria del Mar Bonet. L'editor ja m'ho havia advertit: no caiguis en la temptació de fer una hagiografia o vida d'un sant.



Crec totalment profitós, i necessari, que surtin biografies, estudis i tota casta de publicacions sobre la cançó catalana. Es podrà dir que una història de 50 anys és poca cosa. O que és moltíssim, diria jo. Ara hi ha gent que, per edat o per pèrdua de memòria, ja no sap res d'aquells anys difícils, de quan cantar en català -i mantenir-s'hi- era una tasca dura i arriscada.

Per això són d'agrair els treballs, com és ara el de Luis García Gil. Ell ha obert en canal aquest mig segle de cançó catalana per, amb la guia admirable dels treballs de Joan Isaac, fer un mosaic immens, com aquells del museu tunisià d'El Bardo que, pedreta a pedreta, ens mostren tots els peixos de la Mediterrània, aquí hi trobam, situada al llarg dels anys i de la seva història, tota l'obra de Joan Isaac. Obra plena de color i relleu dins aquest gran capítol musical que ja dura més de mig segle.

Els treballs discogràfics d'aquells anys -material prehistòric, si voleu- no és el de la cançó de temporada, que no és imprescindible que duri a través del temps. Però els primers treballs de Raimon, Serrat, Pi de la Serra..., en un primera tongada; llavors els de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet..., a la segona; Joan Isaac, Ramon Muntaner..., a la tercera; han d'estar presents dins la memòria col•lectiva per saber d'on ha vengut i com ha vengut el fet de tenir una cançó en català.  Crec que, durant els últims 50 anys, la cançó catalana és el fet de més pes dins la nostra cultura. Raimon, Els Setze Jutges... i, entre tants de noms, en lloc molt destacat Joan Isaac, ens han salvat els mots, el parlar de cada dia. I, al mateix temps, ens donaven gust amb les seves cançons.

Però no s'ha d'oblidar que, al costat d'aquest llibre ben gustós, hi ha d'haver els recitals, els discos, les ràdios, les televisions... Tot, absolutament tot, per tal de mantenir viva la nostra cançó. Que aquest llibre de Luis García Gil vos doni gust i fam, unes ganes urgents d'escoltar les cançons de Joan Isaac. També les de tants d'altres que, dia a dia, ens donen satisfacció poètica i musical, alhora que ajuden a no caure dins l'abisme.