Després d’uns mesos de sequera, no per falta de temes si no més bé perquè els temes són massa repetitius i negatius, vos intentaré explicar la meva mirada sobre la darrera crisi, la de Xipre. A veure si em faré entendre ..

El Sistema Financer, Bancs.

El sistema financer Xipriota és molt bàsic, es desenvolupa, quasi exclusivament, gràcies a la captació de dipòsits remunerats a alts tipus d’interès.

Com que la paraula “sistema financer” em resulta molt impersonal, a partir d’ara li diré sistema bancari, o bancs directament, i així tots sabrem de què parlam.

Com funciona un banc? Encara que sigui de forma molt simplificada, diré que funcionen amb un capital propi (accions), un capital que s’ha de tornar (bons, obligacions, preferents, subordinades ...) i els dipòsits dels clients.

A l’altra banda, per poder pagar una remuneració justa a aquests tres grups, ha de fer “inversions” que rendeixin suficientment per mantenir contents els accionistes i els dipositants, perquè els bonistes ja reben una remuneració fixada en el moment de l'emissió. Com a particularitat específica de Xipre, hem de dir que és utilitzada per habitants de Rússia per treure els seus doblers negres del país. Això ho dic perquè una part important dels grans impositors són no residents a Xipre.

Com es fa això? Idò ni més ni manco que ASSUMINT RISCS. Com més interès té una inversió, més risc té i, per tant, més probabilitats de no recuperar-la. Això ho hem d’aplicar als dipositants d’aquestes entitats: si es rebien interessos per damunt dels de mercat (no oblidem que és un país de la Comunitat Europea), hagueren d’assumir uns riscs més alts.

Baixa recaptació d’imposts

Xipre és una nació petita en territori i en habitants, 700.000 habs. dins 9.000 Km2, que reuneix les condicions perfectes per ser considerat “paradís fiscal”. Això vol dir pocs imposts i poc o cap control de la procedència del capital. Dins Europa en tenim d’altres, com Suïssa, Andorra, Liechtenstein, San Marino, i fins i tot dins  la Unió: Luxemburg, Gibraltar (UK), Illes del Canal (UK), etc.

Altres rescats a la Unió Europea

Començaren l’any 2007 i 2008, les grans economies com Holanda, uns 25.000 milions d’euros (ING i ABN); Alemanya, per aprox. 53.000 milions d’euros (Hypo Real Estate, Commerzbank, algunes importants LSB, que són la cara immobiliària de les caixes, allà); Gran Bretanya, altres 50.000 milions d’euros (RBS, Lloyd’s, HBOS); Suïssa, uns 8.000 milions d’euros (UBS); Bèlgica, uns 20.000 m.(Fortis)... Moltes d’aquestes entitats varen ser venudes a trossos i així es pogueren separar els trossos bons dels podrits.  Més tard, dins el 2009, hi entraren els francesos, amb la Sociétè General (SG) BP-Paribas, etc.

Les pèrdues varen ser assumides per una Unió Europea que encara no tenia massa problemes, però es va considerar que salvar aquestes entitats era crucial per mantenir el sistema, i vàrem pagar tots els ciutadans europeus. S’ha de dir que moltes d’aquestes “ajudes” ja han estat tornades i els bancs funciones normalment; és el cas de HBOS, ING, ABN, UBS, etc. En el fons, eren entitats viables i amb problemes puntuals, que es varen recuperar ràpidament.

L’any 2007, els EEUU varen posar 700.000 milions d’euros sobre la taula per intentar rescatar 444 bancs i empreses del país.

Concepte de fallida, suspensió de pagaments, concurs de creditors.

A Xipre ha passat, ni més ni manco, el mateix que a la resta de la banca europea, però més tard, quan ja tothom estava cansat de posar doblers i, sobre tot, quan els països del nord de la Unió ja estaven “salvats”, a no ser per les seves inversions en aquestes economies del sud, que com que tenen més risc ofereixen més interessos, però davall el paraigües de la U.E.

Tornant a la situació concreta de Xipre, resulta que com que són petits i amb pocs recursos, conseqüència de molts d’anys sense recaptar imposts, ara no poden pagar el seu propi rescat i la UE ja no vol pagar més a “fons perdut”. Resultat: FALLIDA.

Qui paga la factura quan hi ha una fallida?: els creditors, per aquest ordre: cccionistes, bonistes (Accs. Preferents, Bons Subordinats, Bons i Obligacions), i com que amb això no n'hi ha prou, els dipositants.

Resulta que dins la UE hi ha una llei de dipòsits en què els menors de 100.000€ estan garantits per un fons comunitari, però que a Xipre no s’aplicava. Quan les autoritats varen començar a fer propostes desbaratades, es varen adonar que no podien tocar aquests dipòsits si no volien donar un cop a tot el sistema bancari europeu.

Bé, les solucions al problema encara s’estan cercant i ja veurem com acaba, però em pens que, com sempre, ho acabarà pagant la gent de carrer. Les autoritats se'n rentaran les mans mentre els culpables ja hauran sortit amb els diners cap a una altra “cacera”.

En la meva opinió, aquesta situació que es viu a Xipre no té cap punt de semblança a la d’altres països del Mediterrani en crisi, com Itàlia, França, Portugal o Espanya. En aquests països ja hi ha un sistema d’imposts i de protecció bastant més complet i millor que el xipriota, per tant no hi ha d’haver cap efecte contagi, excepte el de “mercat”. Ja se sap que el MERCAT aprofita qualsevol cosa per fer caixa...

Carlos de s’Estany.