Divendres 11 d'abril a les 20h a la Biblioteca de Cala Rajada.

Distància

Qui pogués volar i volar,
com un ocell, com un estel
fins on ets i besar-te sense por.
I xuclar el nèctar del teu cos,
obert com una flor d’ales esteses
i resseguir amb els dits la primavera
que s’albira en els teus ulls de mel i sucre.
I cantar-te una cançó a l’orella,
i ballar una dansa junts, com el ball suspès en l’aire,
de les flors i les abelles.

Joan Isaac (22/03/2020)

Amb el poemari «Què li hem fet a aquest planeta?», el cantautor i compositor Joan Isaac ens convida a un viatge poètic que neix del confinament i es transforma en una reflexió profunda sobre la fragilitat de la nostra societat, la pèrdua de llibertats i la condició humana davant d’un futur incert.

El recull poètic, creat el 2020 i en plena vigència, té una escriptura plena de lirisme i alhora crítica. El Joan converteix la por, la solitud i la incertesa en matèria literària, oferint una obra que retrata un moment històric i que transcendeix com a testimoni de tots els temps i de cap d’ells. Des de la finestra de casa seva, observa un planeta en pausa, on la quotidianitat s’ha trastocat i els gestos més simples han adquirit una nova significació. A través dels seus versos, denuncia els mecanismes de poder, la instrumentalització del dolor i la indiferència dels qui mouen els fils de l’economia global.

Qué li hem fet a aquest planeta? també és un espectacle del cantautor Joan Isaac i l’actriu Carme Sansa com  a crónica escrita i cantada que reflexiona sobre la condició humana i la seva agressió sistemática al planeta. Poemes i cançons que són un cant d’esperança a la vida a la recerca d’un món millor per als nostres fills.

Única presentació a Mallorca amb la intervenció de tres poetes gabellins.

El poemari es també un homenatge a aquells que van patir i resistir: les infermeres que van lluitar en silenci, els avis que es van acomiadar sense una última abraçada, els infants que van perdre la seva innocència en ciutats buides….

La vida senzilla

Truco als amics, rellegeixo llibres,
escolto músiques oblidades,
deixo que el sol amable de primavera m’escalfi el rostre,
persegueixo el vol dels ocells i el seu cant estrepitós,
somnio camps entapissats de roselles
i crisàlides que esdevenen papallones.
Surto a aquesta terrassa redescoberta, territori de la meva felicitat.
Assaboreixo petons i abraçades, que bec en petits glops d’enyorança.
No necessito manuals d’autoajuda d'autors infumables
i detesto els profetes de l’ holocaust.
Construeixo un futur sense ambicions ni riqueses,
i m’agenollo davant de l’altar de la vida senzilla.

Joan Isaac (08/04/2020)