Imprimeix
Categoria: Convocatories
Vist: 375
Dissabte dia 1 de desembre a les 19h

El "no és no" arriba al Teatre de Capdepera

És una al·lota mentalment limitada.
Diuen que és una noia mentalment limitada.
Com es pot dir 'no' si no es troben les paraules per fer-ho? Durant el judici, quin valor té la paraula d'una noia mentalment limitada contra la d'un bomber?
Una obra que et commourà.

Premi a la millor interpretació femenina de les Illes Balears 2017, per L’Associació d’Auditoris i Teatres Públics de les Illes Balears



Autor:  Jean-Benoît Patricot
Direcció:
 Jordi Vilà
Intèrprets: Mariantònia Salas i Salvador Miralles 
Una producció de Mise en Lumière (París) / Barna-Bé (Barcelona) estrenada al Festival de teatre d’Avinyó el 2016 i gestionada a Mallorca per El somni Produccions.

Entrada anticipada: 5€ i grups (OIT Capdepera). Taquilla: 8€

L’abús,  el  consentiment,  el  desig,  el  desdeny, la discapacitat, l’amor...  Són  moltes  les  temàtiques  que  aquesta  obra  de  Jean-Benoît  Patricot  explora  i  analitza.  D’aquestes  paraules  crues,  d’aquesta  situació  sòrdida  en  la  qual  s’envileixen  homes  respectables,  destaca  el  meravellós  personatge  de  La  Noia,  amb  una  puresa  i  sinceritat  absolutes  i  amb  la  cara  lluminosa  i  tràgica  de  les  grans  enamorades. El  tema  per  si  sol  provoca  un  fort  impacte  en  l’audiència  més  jove.  Estem  segurs  que  la  proximitat  amb  l’edat  dels  personatges  i  els  temes  abordats  són  d’interès  per  als  futurs  adults.  Una  franja  d’edat,  la  de  l’adolescència,  en  què  es  deixa  enrere  la  infància,  es  comença  a  qüestionar  la  societat  on  es  viu  i  es  pren  consciència  del  problema  que  suposa  el  respecte  per  l’altre.



" Et clava, et colpeja, et regira. L’obra de Jean-Benoît Patricot et posa davant del que no vols mirar, i ho fa sense provocació, sense violència i sense discurs moral. La història d’una dona considerada pel seu company com un pur objecte sexual per compartir amb els seus col·legues de feina. Però la situació no s’explica amb tanta simplicitat, aquest text de llenguatge clar no proposa idees simples. No és un documental ni un dossier, sinó l’evocació sensible, en profunditat i en extensió, d’una relació amorosa sincera d’una banda i mentidera de l’altra.
El text de Patricot és punyeterament audaç, perquè aquest despullar allò que la societat prefereix amagar no pot agradar tothom. Pot incomodar certs espectadors. [...] S’hi pot entreveure un eco del teatre de Marguerite Duras en la circulació de diàlegs i personatges, però per expressar justament el contrari. Duras canta l’amor; Patricot revela la mentida de l’amor, s’aventura per altres espais secrets. Poques vegades una obra i un espectacle que insisteix tant en els clarobscurs ens toca amb tanta força".

Gilles Gostaz
Crític teatral francès