Suposaria un increment de pressió humana molt important al litoral, afectant espais de la xarxa Natura 2000 i sense que s’hagin avaluat adequadament les repercussions ambientals

El Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca impulsa una nova ruta senderista, en forma de Pla especial d’ordenació i de protecció de la Ruta dels Fars, que discorre principalment pel litoral sobre 283 km entre Cala Rajada i el Port d’Andratx.

La Ruta, que estableix entre seus els objectius potenciar el senderisme, facilitar el gaudi del medi natural i contribuir al desenvolupament local sostenible, consisteix bàsicament en l’establiment d’un traçat, principalment litoral, organitzat en etapes i trams, els qual es pretén millorar per a l’ús senderista delimitant-los, condicionant el seu ferm, eixermant-los i dotant-los de senyalització.

La setmana passada, dins el període d’exposició pública i consultes al que s’ha sotmès el projecte, el GOB presentà un plec d’al·legacions amb les que volem posar de manifest la inconveniència d’aquesta iniciativa, i per això demanam la seva retirada.

En primer lloc, consideram que aquesta iniciativa augmentarà la pressió humana sobre el litoral, incrementant els impactes que ja pateix aquesta zona a una illa súperpoblada com la nostra. Al projecte no es presenta cap aproximació al nombre d’usuaris prevists ni a la capacitat de càrrega dels diferents trams i espais pels quals discorre la Ruta, tot i que és evident que la creació i promoció d’una oferta d’oci d’aquest tipus sense dubte generarà un increment molt important del nombre de persones que faran ús dels espais pels quals discorre. Cal destacar que la Ruta afecta de forma substancial a espais naturals emparats per diferents figures de protecció. Uns 73 km de la Ruta (el 26% del traçat) es situen dins espais de rellevància ambiental (LIC, ZEPA, parc natural), mentre altres 47 (17% del traçat) ho fan dins ANEI o AANP.

Així, la Ruta intensificarà la turistificació dels espais naturals. Al punt en què es troba el nostre model socioeconòmic, la creació de qualsevol nova oferta contribueix a incrementar la pressió sobre els recursos, ja del tot insostenible. Tot i manifestar-se que “La ruta no ha de servir per incrementar el nombre de turistes, sinó per fer un canvi de model”, aquesta pretensió és una fal·làcia. Una major afluència de turistes en temporada baixa (un dels objectius que sembla es persegueix) no contribuirà a un canvi de model si no es minva la pressió estival (un objectiu tan desitjable com fora de l’abast d’aquest projecte).

Si bé la major part de la Ruta discorreria per camins i tiranys públics ja existents actualment, el traçat discorre també per terrenys privats, en alguns casos per camins que no estan actualment oberts al trànsit públic i als que per tant la intensitat de trànsit es multiplicaria considerablement. Igualment la Ruta incentivarà el trànsit de bicicletes tot-terreny i de cavalls per camins i tiranys que fins ara tenien bàsicament un ús de vianants.

En segon lloc, el Pla presenta moltes mancances a nivell tècnic, tant a nivell de concreció de les actuacions com d’anàlisi de repercussions ambientals. Així, es preveu la disposició de diferents tipus d’infraestructures, entre les que es citen refugis, aparcaments i miradors, tot i que no es concreten a nivell cartogràfic ni es detallen en absolut. De la mateixa manera, es parla de trams de nova construcció, però no s’indiquen a la cartografia ni se’n fa una avaluació detallada de les seves conseqüències ambientals, com pertocaria. Pel que fa als diferents impactes ambientals que generarà el projecte, consideram que en general es fa un intent de minimitzar-los i, sobre tot, no es fonamenta suficientment que les conseqüències de no realitzar el projecte siguin pitjors que les que es produiran per la construcció i promoció de la Ruta.

Finalment, dubtam també de la capacitat del Consell per a gestionar la Ruta una vegada implantada i promocionada. Així, la previsió de partida per manteniment anual és de 37.664 €, una quantitat que ens sembla bastant escassa per a mantenir els més de 283 km de traçat.

Però el més greu sense dubte és que no es preveu cap partida econòmica per a la vigilància, de la qual depèn que es pugui garantir l’efectivitat de les mesures preventives i correctores per evitar impactes importants, com el renou que pugui afectar la fauna, el llançament de fems, l’ús incontrolat de foc, l’abandonament del traçat de la Ruta accedint a àrees ambientalment sensibles, o la circulació amb bicicleta o cavall per aquells trams en els quals només estaria permès el trànsit a peu, entre moltes altres situacions que, segons el projecte, s’han de controlar per evitar que l’impacte sigui negatiu pel patrimoni natural i cultural.

Tot plegat, tenim la impressió que la voluntat del Consell de Mallorca de crear i promocionar una nova ruta de senderisme ha ofuscat la imprescindible reflexió prèvia sobre la seva conveniència. Davant això, hem demanat que es desisteixi d’aprovar el Pla de la Ruta dels Fars.

GOB