Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 233



Set cançons d’una gran alçada musical i força poètica AL RECER DE LES MURADES.










Per primer cop en la seva llarga carrera professional, Joan Isaac uneix el seu talent al d’una actriu immensa, Carme Sansa, per crear un commovedor espectacle únic de música i poesia. L’eix central són set cançons de Joan Isaac que parlen dels set pecats capitals, set cançons d’una gran alçada musical i força poètica creades durant el confinament dels mesos de març i abril de 2020.
L’espectacle inclou un monòleg introductori de Roger Costa-Pau i les set cançons de Joan Isaac són precedides per set poemes de grans poetes (Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Luís Eduardo Aute, Pere Quart, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ángel González i Montserrat Abelló) recitats per Carme Sansa.
Les il·lustracions i l’escenografia de Daniel Sesé afegeixen subtilesa a un espectacle commovedor, de gran bellesa i emotivitat.

Antoni-Olaf Sabater: Piano, teclats i direcció musical. Queralt Camps: Contrabaix

Aquest concert forma part del BARNASANTS 2022. Projecte de Cultura en xarxa. Cançó d’autor.

I per què tor­nar ara als mil·lena­ris pecats capi­tals de la nos­tra tra­dició jude­o­cris­ti­ana? “Per una espècie de rebel·lia interna, d’acció/reacció davant la penitència a la qual estàvem sot­me­sos. He vol­gut cap­gi­rar els pecats i con­ver­tir-los en vir­tuts, rei­vin­di­cant-los en aques­tes cançons com un fac­tor humà impor­tant, excepte en un cas, la ira, a la qual dedico La dona que té por, sobre el mal­trac­ta­ment a les dones.” Joan Isaac remarca que fins i tot l’avarícia es pot inter­pre­tar en posi­tiu, “si ets avar de tin­dre molts amics o d’amor”. I la luxúria, no cal dir-ho, “està molt bé, tu” [riu].

“El pro­blema és quan els pecats s’uti­lit­zen per repri­mir. En el fons, tot és men­tida: els pecats capi­tals no sur­ten enlloc de la Bíblia. És una invenció de l’home, com sem­pre per fotre l’home. Se’ls inven­ten entre el segle IV i el VI, per mos­trar una certa supe­ri­o­ri­tat moral, i evi­dent­ment l’Església sem­pre hi ha jugat molt fort”, explica Joan Isaac, que en aquest tema hi con­tra­posa “una visió una mica àcrata de la vida”, també més lúdica, sen­so­rial i sense cap sen­ti­ment de culpa. “Envejo els joves amors dels bancs als jar­dins, els petons insub­mi­sos dels ado­les­cents”; “m’estimo la peresa de les nits xafo­go­ses, dels cos­sos ren­dits després de l’amor”; “jo vull la supèrbia del mar embra­vit, de la tra­mun­tana que xiula la nit”, canta en dife­rents temes sobre pecats que, vis­tos així, són més aviat anhels legítims i llo­a­bles, més encara en la situ­ació de con­fi­na­ment en què van néixer les cançons: “Va ser un moment molt bèstia que ens va ser­vir a tots per inte­ri­o­rit­zar mol­tes coses i refle­xi­o­nar més sobre la vida i sobre les rela­ci­ons huma­nes.”

Joan Isaac ha gra­vat les set cançons acom­pa­nyat només al piano per Olaf-Saba­ter, també autor dels arran­ja­ments. Veu i piano, no cal res més. “Cada vegada ten­deixo més a bus­car l’essència de les coses, perquè penso que les cançons són bones o poden ser bones quan s’aguan­ten només amb una gui­tarra o un piano, i no cal res més per trans­me­tre l’emoció, que per a mi és l’objec­tiu prin­ci­pal.” En aquest sen­tit, ha tro­bat una còmplice immi­llo­ra­ble en Carme Sansa, “una extra­or­dinària reci­ta­dora i actriu, amb una força increïble”. Junts tenen pre­vist por­tar aquests 7 pecats capi­tals arreu dels Països Cata­lans. 

 

Més informació: 

https://joanisaac.blogspot.com/p/7-pecats-capitals.html