“El Pla Territorial permet edificar prop d’1 milió de noves places, un creixement inassumible per Mallorca” segons Terraferida.

Segons les dades de Terraferida queda sòl vacant (urbà i urbanitzable) per edificar 112.620 habitatges, d’altra part al sòl rústic quedarien prop de 102.000 parcel·les edificables (2). La suma d’aquests dos sòls permet construir 214.620 habitatges. Just que els nous habitatges acollissin 3,5 habitants cada un, el creixement es dispararia a 751.170 habitants.

Cal sumar tot el creixement potencial del sòl urbà ja edificat (plantes baixes que poden afegir 3, 5, 10… alçades), les places turístiques il·legals i els habitatges il·legals a fora vila. Sobre aquestes darreres 3 vies de creixement no hi ha dades. Tot plegat fa que es pugui estimar el creixement potencial de Mallorca en prop d’1 milió de places/habitants.  

L’estudi del Govern detalla el sòl vacant per municipis. Els que tenen més sòl que podria acabar urbanitzant-sesón Palma, Calvià, Marratxí, Capdepera, Llucmajor i Manacor (taula 2). Els 10 municipis amb més sòl edificable sumen 67.176 habitatges edificables, que consumirien 1.413 hectàrees i albergarien una població de 169.000- 235.081 (depèn del càlcul 2,5 o 3,5 habitants/habitatge).

La nova llei d’urbanisme (LUIB) interpel·la als ajuntaments a decidir si desclassifiquen el sòl vacant sense serveis abans del 29 de desembre de 2018. A partir d’aquí part d’aquests sols poden esdevenir urbans, el que generaria una nova allau urbanística. Les nostres estimacions situen la capacitat de creixement urbanístic al sòl urbanitzable no desenvolupat en prop de 40.000 habitatges potencials, que podrien ser desclassificats a cost 0. Els municipis però, per falta d’interès o de mitjans, no han modificat els seus plantejaments. L’única excepció és Valldemossa, que va desclassificar 3 hectàrees, una petit exemple que mostra que amb voluntat es pot eliminar creixement a cost zero.

Segons Terraferida “No prendre decisions ens aboca al col·lapse”. El Consell no pot seguir sense prendre cap decisió mentre la construcció i la població segueixen augmentant fins a posar en perill els recursos naturals i la capacitat de les infraestructures. El creixement està disparat al sòl rústic, de fet sols dins 2017 el Consell va atorgar més de 500 llicències per edificar grans xalets. Cal per tant, redirigir al sector de la construcció cap als espais que ja estan urbanitzats, abans de dispersar més habitatges. Tot plegat transforma el paisatge, l'escala illenca, multiplica les necessitats de mobilitat, incrementa el malbaratament d'aigua i energia, etc. Aquesta legislatura ha estat nefasta pel territori, però podria valer la pena si el Consell prengués aquestes tres mesures:

1. Protegir el sòl rústic.

2. Desclassificar el sòl vacant sense serveis.

3. Baixar les densitats d’edificació a certs sòls urbans consolidats.