Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 2108
Dissabte 3 de febrer a les 20h


El Somni Produccions presenta
Un tramvia anomenat desig,
de Tennessee Williams.
Adaptació i direcció: Sergi Baos.
Intèrprets: Alexandra Palomo, Marga López, Rodo Gener i Joan Manel Vadell.
Premi ATAPIB a la millor direcció i millor actor 2016.

Sinopsi: Blanche Dubois, de forma gairebé inesperada, arriba a casa de la seva germana Stella. Allà viu el seu marit, Stanley Kowalski. No poden ser més dispars. Ella, d’educació culta i sofisticada, convivint amb un home groller i de costums un tant salvatges. Curiosament, entre ells dos neix una atracció fatal i, alhora, una lluita per aconseguir el poder en un ambient claustrofòbic.

Entrada: 10 €. Anticipada, joves, gent gran i grups: 8€.

Obra seleccionada al CACIM. Amb el suport del Consell de Mallorca.

"Física, molt, violenta, demolidora… tant que per ventura hauria de dur un altre títol. No és el desig, la pulsió sexual, el principal motor dels personatges que crea Baos en base al drama de Tennesse Williams; és qualque cosa que sorgeix de les vísceres, uns impulsos que neixen de les frustracions i d’una sort de moral atàvica que arrela en la necessitat de dominar l’entorn, el paisatge que tenim més a prop. També hi ha més desconfiança, i odi, entre Blanche –fràgil i bella i convincent Alexandra Palomo- i un brutal i primitiu Stanley (Rodo Gener funciona excepte quan imposta la veu de borratxo) i més dependència que qualsevol altre cosa entre el mateix Stanley i una Stella -tal vegada el personatge mes pur- encarnada per Marga López, qui sempre projecta la sensació de dominar l’espai com ningú. M’agrada l’evolució de la relació entre les germanes, molt;  la perversa sinergia que s’estableix entre Blanche i Mitch (Vadell ho broda en les partides sentimentals que perd però resulta menys eficaç quan treu l’animal que té a dins) i trob a faltar matisos en el tête à tête matrimonial Stella-Stan. Em convenç l’escenografia, la de l’estrena al pati de l’Arxiu del Regne de Mallorca i els primers monòlegs que ajuden a presentar els personatges, tot i que després em resulten redundant (allò que expressen torna a sortir en els diàlegs). I un apunt final: la tornaria a veure." Rafa Gallego