En concret, es preveu fumigar 28.000 hectàrees de pinar amb avioneta i helicòpter, amb gairebé 90.000 litres d'una mescla d'oli parafínic i d'un insecticida anomenat Dimilin oleoso B, el principi actiu del qual, el diflubenzuron, és un potent inhibidor del desenvolupament dels estadis de larva en insectes. Encara que només sigui present en aquest producte amb una concentració del 1,5% i que el pla de fumigació evita les finques inscrites al CBPAE i les caseres d'abelles registrades, constitueix un risc innecessari ja que existeixen alternatives viables com el Bacillus thuringiensis, bastant efectiu emprat en el moment adequat i de vida activa de curta durada, que està permès en agricultura ecològica. Recordem a més que hi ha diversos sistemes per al control de les poblacions de processionària no fonamentats en l'ús de fitosanitaris, com són la captura mitjançant trampes de feromona, la retirada manual de bosses en arbres joves o el foment de la fauna depredadora present en els pinars (aus i rata-pinyades). Aquests sistemes alternatius potser són menys efectius a curt termini però sens dubte també menys costosos ambientalment i més convenients a llarg termini, tenint en compte que la processionària és un element invasiu del qual els nostres pinars difícilment es podran desfer completament, i per tant ens convé treballar perquè la seva població sigui controlada pel mateix funcionament dels ecosistemes. 

 

Consideram que el projecte de fumigació a gran escala amb diflubenzuron és ambientalment inconvenient, tal com ja va assenyalar l'estudi de sostenibilitat ambiental del pla de control de la processionària. L'aplicació d'aquest insecticida és un risc per la seva persistència en el medi ambient i pel perill de deriva que suposa la seva fumigació aèria per als cultius ecològics i les abelles. A les illes hi ha ja 700 productors i elaboradors inscrits al CBPAE que gestionen més de 30.000 hectàrees de terreny. A més, tot i que el Dimilin oleoso B es descriu com a compatible amb les abelles, diversos estudis científics (Adamson et al. 2005, Devillers i Pham-Delegue 2002, taxes 2001, Thompson et al. 2005, Thompson et al. 2007) demostren que dosis menors a les letals de diflubenzuron afecten la vida de l'insecte (efectes sobre el rendiment de la colònia, mortalitat de les larves i ous, etc.) i per tant poden tenir un efecte no menyspreable sobre les seves poblacions. Cal afegir que l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (US EPA) classifica un dels metabòlits del diflubenzuron, en concret, la 4-cloroanilina, com un probable carcinogen per als humans. 

 

 

 

GOB Mallorca, Amics de la Terra, GADMA, APAEMA, APAEM, CBPAE, Associació de Varietats Locals i Col·legi de Biòlegs de les IB