inici

Cap Vermell

L'STEI valora l'informe PISA 2012

  - "L’aplicació del decret de mínims a les Illes Balears, de la immersió lingüística a Catalunya, d’un sistema de lliure elecció de llengua al País Basc o la utilització d’una sola llengua a l’ensenyament no determina els resultats en matemàtiques, comprensió lectora o ciències"

 - "El fenomen immigratori condiciona els resultats acadèmics, especialment per als alumnes immigrats. Balears té 1 de cada 5 alumnes que és immigrat. La UE presenta una diferència de 30 punts entre els resultats dels alumnes nadius i els immigrats, a Espanya la diferència és de 53 punts i a les Illes Balears de 60 punts"


L’Informe PISA 2012 és el resultat de les proves aplicades a 65 països del món, dels quals 34 pertanyen a la OCDE. Aquest estudi es fa cada tres anys i avalua les competències matemàtiques, de lectura i de ciències de l’alumnat de 4t d’ESO (15 anys) que hagi estat escolaritzat un mínim de 6 anys.  L’ANY 2012 S’HA CENTRAT en la competència matemàtica. Aquest informe s’ha fet des d’una perspectiva reduccionista del concepte educatiu i molt economicista. No valora una concepció educativa formadora de ciutadans crítics i lliures.

Els resultats de l’informe PISA són de tres tipus:

a)      Coneixements i competències de l’alumnat

b)       Relació entre aquestes competències i variables demogràfiques, socials, econòmiques i cultural.

c)       Indicadors de tendències

 
       LES ILLES BALEARS A L’INFORME PISA 2012

Aquest informe s’ha fet sense una mostra específica de les comunitats autònomes de: Castellà la Manxa, Canàries, País Valencià. Ceuta i Melilla, que pertanyen a la gestió directa del MEC tampoc no hi figuren.

a)      Coneixements i competències de l’alumnat

  • Matemàtiques: 475 punts.  Espanya: 484 punts. Per damunt de les Illes Balears: Catalunya (493 punts), Madrid (504 punts), País Basc (505 punts) o Navarra (517 punts. Per davall: Andalusia (472 punts), Múrcia (462 punts) i Extremadura (461 punts). La mitjana dels països de l’OCDE és de 494 punts i la de la UE és de 489 punts.
  • Comprensió lectora: 476 punts. Espanya: 488 punts. Per damunt de les Illes Balears: País Basc (498 punts), Catalunya (501 punts), Navarra (509 punts) o Madrid (511 punts).  Per davall, Múrcia (462 punts) i Extremadura (457 punts).La mitjana dels països de l’OCDE és de 496 punts i la de la UE és de 489 punts.
  • Ciències: 483 punts. Espanya: 496 punts. Per damunt de les Illes Balears: Catalunya (492 punts), País Basc (506 punts), Navarra (514 punts) o Madrid (515 punts). Per davall o igual: Extremadura (483 punts) i Múrcia (479 punts). La mitjana dels països de l’OCDE és de 501 punts i la de la UE és de 497 punts.

b)      Rendiment i immigració

  • El percentatge d’alumnat immigrant a la OCDE és de l’11’4% i a la UE del 9,4%. A Espanya és del 9,9% i a les Illes Balears del 19,2%.  País Basc (9%), Catalunya (14%), Navarra (15,5%), Madrid (16,4%),  Andalusia (3,4%) i Extremadura (3,3%).
  • Als països de l’OCDE l’alumnat immigrant obté 32 punts manco en competències matemàtiques i a la UE, 30 punts manco. A Espanya, la diferència entre els resultats dels nadius i els immigrants és de 53 punts i a les Illes Balears de 60 punts. Andalusia o Extremadura estant al voltant dels 40 punts.  Els resultats en comprensió lectora i ciències són semblants.

c)       Variació del rendiment dels estudiants en funció del nivell d’estudi dels pares, nivell d’ocupació dels pares i nombre de llibres que hi ha a la llar.

  • El nivell d’estudis dels pares incideix significativament en el rendiment de l’alumnat. Les diferències entre l’alumnat amb pares amb nivell educatiu baix i alt arriba als 57 punts en matemàtiques, 52 punts en lectura i 53 en ciències.
  • Les diferències entre l’alumnat amb pares amb llocs de treball bàsics o qualificats és de 79 punts en matemàtiques, 73 punts en lectura i 70 punts en ciències.
  • Les diferències entre l’alumnat que a casa seva hi ha menys de 10 llibres o més de 200 llibres és de 124 punts de diferència en matemàtiques, 126 punts en lectura i 115 punts en ciències.

 

d)      Índex de desenvolupament educatiu.

L´índex de desenvolupament educatiu (IDE) integra tres aspectes a l’hora d’avaluar els resultats educatius: rendiments, equitat (igualtat d’oportunitats) i qualitat (alumnat que assoleix el màxim nivell de competència), a través d’una complexa fórmula matemàtica.

L’IDE d’Espanya és del 85% prenent com a referència la mitja dels països de la OCDE.

Balears, juntament amb Extremadura, està a 14 punts de la mitja espanyola. Catalunya està 2 punts per sobre, el País Basc, 7 punts, Madrid, 19 punts i Navarra, 24 punts.

Si feim la comparació entre el 2009 i el 2012, les Illes balears milloren un 22% en l’índex de desenvolupament educatiu.

e)      Repetició de curs.

El 34 % dels estudiants que han participat a les proves de l’Informe Pisa a Espanya havien repetit  curs. Als països de l’OCDE aquest percentatge és del 16% i a la UE del 15%. A les Illes Balears el percentatge d’alumnat repetidor és del 41%. D’aquests, el 14% havia repetit un curs i el 27%, dos cursos.

Les diferències entre alumnes repetidors i no repetidors són molt importants.  A Espanya els resultats de l’alumnat no repetidor són superiors a la mitja de la UE i de la OCDE. L’alumnat no repetidor de les Illes Balears supera la mitja d’Espanya.

Les taxes de repetidors més elevades corresponen a les Illes Balears, Múrcia i Extremadura i les més baixes són les de Catalunya, País Basc i Navarra.

Els alumnes no repetidors de Navarra obtenen 549 punts en matemàtiques i es situen entre Corea (554) i el Japó (536).

D’una primera lectura d’aquestes dades podem extreure les següents conclusions:

a)      L’aplicació del decret de mínims a les Illes Balears, de la immersió lingüística a Catalunya, d’un sistema de lliure elecció de llengua al País Basc o la utilització d’una sola llengua a l’ensenyament no determina els resultats en matemàtiques, comprensió lectora o ciències.

 

 

Navarra

P. Basc

Madrid

Catalunya

Espanya

Balears

Andal.

Extrem.

Matem.

517

505

504

493

484

475

472

461

Lectura

509

498

511

501

488

476

477

457

Ciències

514

506

517

492

496

483

486

483

   

b)      El fenomen immigratori condiciona els resultats acadèmics, especialment pels alumnes immigrats. Balears té 1 de cada 5 alumnes que és immigrat. La UE presenta una diferència de 30 punts entre els resultats dels alumnes nadius i els immigrats, a Espanya la diferència és de 53 punts i a les Illes Balears de 60 punts.

c)       L’impacte econòmic, social i cultural (ESCS) sobre l’alumnat és determinant en els resultats obtinguts tal com hem vist anteriorment. En el cas dels immigrants les diferències apuntades  es redueixen significativament si es tenen en compte els efectes econòmics, socials i culturals: 13 punts a la OCDE, 16 punts a Espanya  i 15 punts a les Illes Balears.

d)      L’índex de desenvolupament educatiu (rendiment, equitat i qualitat) a les Illes Balears és 14 punts  inferior a la mitja espanyola que, a la vegada, és 15 punts inferior a la mitja de la OCDE, encara que ha millorat entre el 2009 i el 2012.

e)      L’alumnat repetidor difícilment assoleix els nivells educatius que es plantegen. A les Illes Balears, igual que a la resta d’Espanya, l’alumne que repeteix dos cursos és molt probable que deixi els estudis i presenti problemes d’exclusió social.

f)       El sistema educatiu a les Illes Balears, com a la resta del món, està sotmès a múltiples variables (econòmiques, demogràfiques, socials i culturals). És un sistema complex que no admet conclusions simples sobre el seu funcionament, especialment  si aquestes estan fortament polititzades. El sistema educatiu de les Illes balears està necessitat de consens, diàleg i negociació per establir les bases d’un projecte educatiu sòlid, estable, no sotmès als canvis polítics o conjunturals, un sistema on tota la comunitat educativa se senti part del mateix i  on l’administració esdevingui  còmplice del procés i no l’enemic número ú.

g)      Les polítiques que fomenten l’èxit escolar es basen en el diàleg, la negociació i el consens amb totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa per desplegar totes aquelles mesures acordades per consens. En el cas de les Illes Balears haurien de revertir totes les retallades i canviar la política d’imposició, com per exemple el TIL, per la negociació i el diàleg.

h)      Encara que determinats sectors, entre els quals es troba el PP, tant d’aquí com de  Madrid, amb el ministre Wert al capdavant, s'han obstinat en els últims anys a intentar fer veure a l'opinió pública que el sistema educatiu és un desastre amb l’objectiu de realitzar i justificar una contrareforma educativa que té com a propòsit privatitzar el sistema educatiu i afeblir l'escola pública.



Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar