Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 2781

Ningú ha pensat que potser el major actiu del municipi és el seu entorn i la seva cada vegada més escassa tranquil·litat?












El passat dia 4 de setembre, de forma sorprenent , em vaig assabentar a través d’un diari de tirada nacional de la proposta presentada per l’empresa Grupo Sigma a l’Ajuntament de Capdepera a fi de construir en el municipi un parc temàtic. En aquest article també es feia referència que seria el primer parc d’aquestes característiques a Europa i que es construiria d’idèntica manera que el seu homòleg a Buenos Aires, existint un altre parc de les mateixes característiques a Florida. Així mateix la referida notícia deia que el parc ocuparia una extensió d’unes 8 hectàrees.

Si tot això ja era sorprenent per sí mateix, encara ho era més el fet de que un dia després de publicar la notícia, en el mateix diari, s’informava de que per part de quasi tots els partits polítics del municipi s’havia donat el vist i plau a la proposta, publicant les declaracions d’alguns representants polítics així com del president de l’associació hotelera de Capdepera. L’única veu discordant amb el projecte era na Maria Orts però ho feia amb uns arguments de tan poca alçada política que sincerament no val la pena ni comentar.

Els arguments a favor del parc esgrimits pels esmentats partits politics i representant hoteler  fonamentalment giraven al voltant de la creació de llocs de feina i al suposat benefici econòmic que generaria pel municipi. En aquest sentit el senyor Joan Ferrer i el senyor Mateu Melis en resposta al pobre argument basat amb el laïcisme de na Maria Orts, crec que amb bon criteri, declaraven que tenia poc sentit, en un cas així, anteposar a la presa d’una decisió,  consideracions ideològiques o religioses. Segons l’opinió d’aquets, allò que devia primar ( i això sembla ser que és el criteri unànime de la nostra classe política) eren criteris purament econòmics. Davant d’aquestes afirmacions jo em deman, i perquè només els purament econòmics? És que no n’hi ha d’altres? . Evidentment és difícil estar en contra d’un argument basat en  la creació de llocs de feina, però segons la meva opinió això no és més que un argument fariseu (l’elecció d’aquest adjectiu no és casualitat donada la temàtica del parc) i hipòcrita que amaga darrere  l’interès econòmic d’uns pocs.  És que han de primar aquests interessos a qualsevol preu? No seré jo qui aixequi la bandera de   l’ecologisme, a la que per cert més d’un li te alèrgia, si no a la mateixa viabilitat de Capdepera com a destí turístic i com a lloc a on poder viure amb una alta qualitat de vida.

Ningú ha pensat que potser el major actiu del municipi és el seu entorn i la seva cada vegada més escassa tranquil·litat? Perquè... potser sigui això el que cerca el turista que ve a Capdepera. No és casualitat que a punt de finalitzar la present temporada turística i malgrat la crisis, Capdepera l’hagi aguantat millor que altres destinacions turístiques de la comarca i això potser es degut a que Capdepera encara conserva un cert valor afegit que el diferencia d’altres pobles dels voltants.

Aquest mateix argument, la creació de llocs de feina, és utilitzat, segons la informació periodística, pel senyor Joan Massanet al·ludint també a la desestacionalització turística com argument favorable a la construcció del parc temàtic. Respecte a la creació de llocs de feina ja que dit que, en la meva opinió, darrera aquest argument, en apariència solidari, se n’amaga un que és el purament econòmic i del que possiblement només se’n beneficiïn 4. Pareix que quan qualcú contracta treballadors per a la seva empresa estigui fent un acta d’altruisme, sense mencionar que del  treball dels seus empleats en treurà un benefici, que per altre part es  absolutament legítim, però.... per favor,  no ens vulguin vendre un fals altruisme. El que no diuen vostès és que el parc els permetrà iniciar o ampliar els seus negocis, cosa absolutament legítima per altra banda, negocis que obviament necessitaran de la contractació de treballadors (no sabem quants), ara bé, és el seu interès econòmic i no la creació de llocs de feina el que hi ha darrere de la seva opinió favorable al parc temàtic.

És el moment de recordar que la política del “tot inclòs” seguida per alguns dels hotelers del municipi ha estat un dels factors que més ha perjudicat l’oferta complementària i que en conseqüència, ha afectat a determinats llocs de feina, però bé, això podria ser objecte d’una altra discussió.

Respecte a la desestacionalització estic d’acord en que alguna cosa s’hauria de fer per atreure turistes en temporada baixa però....... sincerament, qualcú creu que aquesta és la forma? Un parc temàtic?

Vist des de fora dóna la impressió de que des dels partits polítics municipals no hi ha un projecte clar i a llarg plaç del que s’ha de fer en matèria turística, més bé sembla que es donen cops de cec; que qualsevol projecte pot ser vàlid, avui provam amb això i demà amb allò altra, mem que passa.

No deixa de ser curiós que  tots el partits hagin manifestat estar a favor del parc el dia després de que la noticia es publiqués; diuen que en principi estan d’acord amb el projecte però que s’ha de estudiar la proposta per poder prendre una decisió. Què curiós, han d’estudiar la proposta però de entrada sembla que ja tenen clar els immensos beneficis i la idoneïtat del projecte. No sé, sembla que, sense dir-ho, ja hagin pres una decisió.

També vull fer referència a la carta del senyor Climent  Crespo, publicada a la revista digital Capvermell. Després de llegir-la sembla ser que el senyor Crespo també està a favor de la construcció de l’esmentat parc temàtic i basa el seu argument una vegada més, amb la creació de llocs de feina i en els beneficis econòmics pel municipi. Diu que la temporada turística s’ha reduït molt en els darrers anys i que en l’actualitat és molt curta. Diu que abans romanien oberts dotzena d’establiments  a Cala Ratjada (això sense parc temàtic), mentre que actualment a l’hivern només romanen oberts uns 5 o 6 establiments. Doncs bé, en lloc d’analitzar quines han estat les causes de que s’hagi escurçat en els darrers anys la temporada turística (que abans, repeteix, sense parc temàtic ja era més llarga) simplement opta per dir Amén (i aquesta expressió tampoc és casualitat) a la construcció del parc temàtic. Senzillament no ho entenc.

És sorprenent que la classe política i part de la classe empresarial no siguin capaços ni tant sols de fer autocrítica, en definitiva són ells els que durant anys han marcat el camí que Capdepera devia seguir en matèria turística. Han fomentat un model que, segons ells mateixos, no acaba de funcionar però tot i axí continuen essent ells els qui decideixen quina ha de ser la solució. Si s’ha escurçat la temporada és que qualque cosa hauran fent malament, no?

A la mateixa carta el senyor Crespo argumenta que el parc “Tierra Santa” de Buenos Aires reb uns 62.000 visitants mensuals equiparant la situació turística de Buenos Aires amb la de Capdepera. Jo senzillament no acab d’entendre una anàlisi tan mancat de rigor com aquest. Comparar la situació de Buenos Aires amb la de Capdepera em sembla d’una ignorància propera al despropòsit, (només calific l’argument, no a la persona). Tenc la impressió que els visitants del parc temàtic de Buenos Aires no ho deuen ser només del parc en sí, si no que deuen formar part d’una immensa massa turística que visita la capital d’Argentina i que a més de visitar Tierra Santa, gaudeix de tot un ventall d’ofertes pròpia d’una gran capital. En definitiva, fer aquesta comparació és tant com dir que aquelles persones només van a Buenos Aires a visitar el parc temàtic, cosa que no és certa en absolut ja que Buenos Aires com a gran capital que és, té altres atractius turístics amb els que Capdepera no pot competir, ni falta que li fa. Jo em deman si el que es pretèn és mesclar l’oferta turística pròpia d’un poble costaner de Mallorca amb l’oferta pròpia d’una gran ciutat. És de totes totes un disbarat.

Hi ha una cosa de la carta del senyor Crespo que m’ha cridat poderosament l’atenció i és la referència a que la construcció del parc és qualque cosa que l’atzar ens ha duit i que no hauríem de deixar passar. Em sap greu Climent, però no combreg  amb tu (fixa’t quin verb he empleat). Pensar que el fet que s’hagi triat Capdepera com a seu de l’únic parc temàtic de caire religiós a Europa es deu a l’atzar és una ingenuïtat, i ho dic sense cap ànim d’ofendre. Tothom sap que les empreses afincades al continent americà, en aquest cas a Argentina, quan volen donar el salt comercial a Europa, la primera població que els ve al cap és Capdepera..., doncs no. No crec que hagi estat a l’atzar, sinó alguna cosa més maquiavèlica la que ha volgut que una empresa amb dos parcs temàtics, un a Florida (crec que a Orlando) i l’altre a Buenos Aires, hagi pensat amb Capdepera per construir el seu parc a Europa. No és una mica estrany que una empresa que en el seu dia es va fixar amb aquestes dues capitals per la ubicació dels seus parcs hagi decidit ara en un atac d’imaginació i de tacticisme empresarial construir a Capdepera el seu primer i únic  parc a Europa?

No hi ha cap dubte que això és un canvi d’estratègia o de política comercial digne de ser estudiada i analitzada a totes les facultats d’econòmiques i d’empresarials del món. Però bé, això simplement és un judici de valor, una opinió que no pretèn fer de la suposada viabilitat, o no, del projecte, base de la meva argumentació, senzillament no crec que sigui una qüestió de l’atzar.

Amb tot això el que vull expressar és que no podem pretendre tenir un parc temàtic sense despersonalitzar el municipi, sense que perdi la seva essència, el seu encant. No hem d’oblidar que per arribar al parc s’hauria de fer una carretera, una xarxa de sanejament, un parking..... i a més per acollir els possibles visitants s’haurien de fer més hotels, que si fos el cas i no s’omplissin, estimularien una vegada més la voracitat empresarial i constructora dels de sempre, això sí, sempre justificant aquestes iniciatives sota el noble argument de la creació de llocs de feina, i així una vegada darrere una altra.

De tan en tan pens que és la classe política, amb les seves decisions urbanístiques la que provoca que aquesta situació es retroalimenti amb cada nova operació urbanística. Ells creen el problema i després ens volen vendre la solució, solució que, en la majoria del casos,  passa per una gran operació urbanística.

Com ja he dit no és la meva intenció fer una anàlisi sobre la viabilitat econòmica del parc, malgrat n’hagi fet alguna reflexió un tant irònica al respecte. Tampoc vull basar la meva oposició al parc en l’eventual fracàs al projecte per falta d’afluència de públic, cosa que podria succeir o no, però bé, fer aquesta anàlisis no em pertoca a mi.

Simplement pens que el nostre municipi no és el lloc idoni per un projecte així, que hem d’atreure els nostres visitants per allò que som, per allò que tenim, que Capdepera té molts més actius que poden afavorir la creació de llocs de feina i la desestacionalització. En aquest sentit els darrers dies he llegit també que per part de l’ajuntament s’estava estudiant alguna iniciativa relacionada amb l’agricultura del municipi, la producció de productes autòctons que podrien crear llocs de feina per totes aquelles persones depenents directament de l’hoteleria i que queden sense feina durant l’hivern. Es podria pensar també amb reduir els costos que té l’empresari pel simple fet de tenir obert el seu establiments i que en moltes ocasions acaba per ofegar-lo. Són aquest tipus de iniciatives amb les que jo estic d’acord. N’hi podria haver d’altres que també afavoririen econòmicament a Capdepera com la celebració d’esdeveniments esportius de primer ordre, ciclisme, atletisme, busseig, fomentar la celebració de congressos, ara que tenim una instal·lació a tal efecte, fomentar el turisme cultural, etc.

De totes formes, encara estant d’acord que alguna cosa s’ha de fer per augmentar el nombre de visitants a l’hivern, també es cert, que no es pot pretendre tenir la mateixa afluència de turistes a l’hivern que a l’estiu, però repeteix , alguna cosa s’ha de fer.

Totes aquestes mesures, la viabilitat de les quals desconec, tenen un greu inconvenient, i és que amb cap d’elles ningú es farà milionari legítima o il·legítimament,  amb una sola operació urbanística, sinó que simplement permetran anar tirant fins a l’arribada de la temporada turística d’estiu.

Amb això no estic insinuant que la nostra honesta classe política i empresarial sempre tan atenta a l’interès comú estigui planejant qualque operació especulativa  o alguna cosa semblant, Déu meu, res més lluny de la meva intenció.

Tampoc m’agradaria que ningú pensés que  vull aprofitar aquesta carta per fer una crida a la mobilització dels veïnats de Capdepera que estiguin en contra d’aquest projecte. Tothom sap que la seva capacitat de mobilització és pràcticament nul·la. Això sí, durant mesos aquest tema serà objecte d’enceses discussions de bar o de dinar de diumenge, però no arribarà més enfora. Part dels veïnats mostraran el seu desacord amb el projecte dins el seu cercle d’amistats, però no es mobilitzaran; s’aprovarà el projecte a l’Ajuntament, però ningú presentarà al·legacions, acabarà el plaç per presentar al·legacions i continuarà sense haver-hi ningú que hagi fet res per evitar-ho, començaran les obres (amb llicencia o sense, això ja es veurà) i tothom dirà: tanmateix no es podia fer res per evitar-ho. I finalment tothom assumirà el destí que uns pocs han decidit per Capdepera i per a les generacions venidores, això sí, els haurem d’estar agraïts perquè tot això ho hauran fet sota la bandera del bé comú i l’argument hipòcrita i fariseu de la creació de llocs de feina que pareix que només es creïn en benefici del treballador.

 

Cala Ratjada a 11 de setembre de 2010.

 

Signat: J.R.