Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 2047

  Definitivament, pens que l’església de Sant Bartomeu (pel Mercat Medieval, l’Esperança, les festes patronals i qualque esdeveniment  més al llarg del any) es converteix en un,  molt apropiat,  “Teatre Multiusos” , i no la Capella del Castell  com, pel que sembla, erròniament, s’ha dit.






   Es va demostrar, al maig, com en altres precedents ocasions, amb l’espectacle  medieval del  Mercat,  i també el 23 d’agost, vigília del patró, amb un inapropiat retall de “Mamma mia” d’”Abba”, (“xiulejat” i  amb moltes mamballetes per part de les joves generacions d’espectadors que semblen confondre el temple religiós catòlic amb un auditòrium).  Extraordinari, per altra part, i com sempre, el concert de la Coral “S’Alzinar”, de la qual alguns dels seus membres comentaven estar en desacord  amb  certes manifestacions folklòriques dins l’església, els quals diuen que res hi poden fer.

   Propòs, des d’aquesta tribuna, un canvi de papers: Abans, molt abans de ser  Teatre Principal (ara Municipal), el saló del carrer Col·legi, 18  fou un convent de ligorins (frares) on se celebrava  missa. Per què no es recupera aquell ús per al  teatre –més petit que l’església, on cabrien les poques  ànimes  piadoses que, al nostre poble, practiquen la fe catòlica– i s’instal·la a la parròquia de Sant Bartomeu  aquest “multiusos” o auditori per acollir la nombrosa massa de gent que acudeix a aquest tipus d’esdeveniments?

   Segur que algun agosarat recolzarà  aquesta proposta.

                                                             Cordialment,
                                                             Bartomeu Melis

 

                                                                                              
P.D.  Res a veure amb l’anterior comentari.  No vaig poder accedir a la plaça del Sitjar per a participar de la diana florejada, ja que m’ho varen  impedir els desagradables  perfums d’orina i  alguns  personatges que orinaven a la voravia del carrer Major, des de sa Creu a sa Plaça. Ningú no els cridava a l’ordre, a aquests poca-soltes.