M'ha sorprès, Joan -¿que tal, que és de la teva vida?- la darrera frase del teu escrit adreçat a Colau Nadal. El que dius de que vares haver d'emigrar" a Ciutat.  Qualsevol pensaría -benvolgut "Jusán" de les nostres corregudes periodístiques i demés aventures - que et tragueren del poble. I no va ser, precisament, així, ja que t'autoexclogueres quan vares contreure matrimoni amb la teva estimada Cati.

Vertaderament, em va estranyar - i molt - la teva absència, la teva "no presència", amb motiu de l'acte de record a Joan Rai, on ens trobàvem tots menys tú. Almanco vàrem poder tenir l'oportunitat de veure't a un trocet de la pel.licula "La medalla" de la qual eres el protagonista i que, com bé saps, filmàrem amb en Rai al xalet del teu admirat Marce López, persona fonamental, tal volta, a la teva vida i motiu, moltes vegades, perquè t'apropassis a Capdepera, quan ell vivia.

  Els bons amics, Joan, solen durar tota la vida. O almanco així ho pens jo i malgrat es desvinculin de les seves arrels, més prest o més tard, tornen als seus orígens. Tinc altres amics de la infància i la joventut -com tú, "Jusán"- que també es desplaçaren a Palma a viure-hi, els quals periòdicament (alguns d'ells prejubilats) fan una passadeta per les contrades gabellines.

  Estim el poble, el meu poble, malgrat tengui moltes coses que no m'agradin i som conscient, estimat Joan Caracu, que Capdepera hauria d'haver estat mes agraït amb un grapat d'eximis avant-passats (mestres, artistes, pintors, esportistes, etc.) ja que, com tu també penses, "ser agradecidos es de bien nacidos".

  Quan aquests reconeixements estigueren, temps enrere, a l'abast de certs polítics, poc o res es va voler fer.

Esperem que els actuals o els propvinents actuïn amb més equitat, sense mancances, en evitació d'oblits desagradables o discriminacions. Tant de bo que així sia.

  Una abraçada molt forta, Joan, per a tú i la teva esposa.


BARTOMEU MELIS