Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 333
  Record que quan jo tenia 10 o 11 anyets, en el meu poble natal, vivia una senyora francesa casada amb un senyor del poble que es dedicava a ensenyar francès.










 
Idò bé, la meva mare, n’Àngela estava ben decidida que jo estudiés i aprengués francès. I jo em demanava  : “ Per què nassos havia d’aprendre jo francès?”    Em negava  constantment a anar a classes de francès.
 
Per aquell temps vivíem al carrer des Port, a una casa llogada, i des del corral es podia accedir a la muntanya (allà tenien els meus pares un galliner). El cas que un dia mentre estava allà darrere n’Àngela estava ben decidida a fer-me començar les classes. I va insistir de valent amb la resposta meva d’un contundent i rotund “NO!”.  La contundent resposta va provocar tanta ràbia a ma mare que va venir cap a jo amb l’intenció  de donar-me dues clatejades. Jo no vaig quedar badant i vaig escapar muntanya amunt, convençut que m’en sortiria. Però n’Angela no deixar-me anar i sortí darrera meu i  per sorpresa meva va córrer més que jo i  me va encalçar, rebent dos tocs que me van fer sortir les llàgrimes, més d’impotència que de mal.
 
Aquell dia vaig començar les classes de francès i més endavant vaig reconèixer que la meva mare n’havia fet un bon favor i el francès me va resultar ben útil a la meva vida professional. Sí, vaig aprendre francès! Gràcies Àngela!
 
 
 
Joan Sancho Calafat “Jusan”