Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 1477
ELS PIRÒMANS DE SEMPRE









Benvolgut Sr. Martínez:

Demanar a un piròman que agafi la màniga per apagar un foc és... propi de literatura de ficció, per no dir alguna de més grossa. Jo penso que ens hem de posar en situació. No m’estranyaria gens que, en concebre la seva cèlebre obra “Alícia al país de les meravelles”, el Rvnd. Carroll fos de vacances per Mallorca i, possiblement, visités el llevant de la Mallorca del segle XXI, ni que fos en somnis.

Apreciat veí de Canyamel: us heu d’acostumar a aquesta nova vida, home! No tothom té la sort de gaudir en primera persona, amb els renous de les màquines inclosos, de la destrucció d’una part primordial del paisatge d’una vall com la de Canyamel, d’una bellesa extrema! I, per afegir solemnitat a l’acte que esteu gaudint, heu de tenir en compte que la transformació no té cap altra finalitat que la creació d’un esplèndid ressort (que no és ni una molla ni una goma elàstica) de tantes estrelles com no n’hi caben al cel! És més: el cel deixarà de ser el cel quan aquestes obres estiguin acabades (si és que no fan fallida abans), comparat amb el que tindrem a tocar de ca nostra. I Vostè ho tindrà més a prop que ningú!

Tingueu en compte, veí de Canyamel, que el luxe que oferirà aquest establiment hoteler ens durà la visita de totes les magnes fortunes del món; que la carretera passarà a ser l’avinguda de la fama de Hollywood de tantes actrius i actors que vindran (segurament l’asfalt passarà a tenir una catifa de bitllets de 500 €); i que tots els estudis de cinema voldran comprar terrenys per muntar grans naus industrials allà on reproduiran, amb tota la fidelitat que les imitacions permeten, els boscos i la platja de Canyamel (que d’aquí a pocs anys ja seran història, lògicament). I tota aquella riquesa durà a que vostè podrà vendre ca seva a preus tan alts que no sabrà què fer de tants doblers que ingressarà en el seu compte corrent. Bé, sí: podrà comprar el dret d’ús ocasional d’una habitació dels magnífics apartaments adossats d’aquest establiment hoteler i sopar colze amb colze amb aquella multitud de fans que vindran a visitar les grans estrelles del moment. O és que no ho veieu?

No, no podem perdre el carro de la fama. Aquí tothom ja s’està preparant pel gran esdeveniment del segle. Renovar-se o morir, home! Si està de moda prevaricar, doncs s’ha de prevaricar! Si s’ha de posar ma a la caixa, s’hi posa! Si posem un senyal de prohibit estacionar, doncs vol dir que ningú ens dirà res si ho fan, fins i tot, aquells que han de predicar amb l’exemple, com podria ser la policia municipal quan s’atura davant l’ajuntament (costa ben poca afegir un rètol que digui “excepte autoritzats”, però ja es perdria la gràcia).

Vostè parla de “defensar el dret a descansar i la tranquil·litat de la gent”... Però estimat veí, no veieu que el futur està en fer botellot? Hauríeu de muntar un petit establiment, per vendre begudes alcohòliques, a ca vostra. I demanar a l’ajuntament que alci les pedres de la vorera per tal que els botelloters puguin seure còmodament a terra sense risc de patir lesions d’esquena (potser abans us convindria fer un curs de Riscos Laborals) per beure aquells productes (sense etiqueta o re-envasats) que els heu subministrat. Ja posats, també podeu demanar que posin cotxes abandonats per tal que la gent pugui orinar i fer altres accions que la saviesa popular ja no considera impúdiques (trobareu més exemples al fulletó de convivència cívica reproduït a http://www.capvermell.org/index.php/agenda/comunicats/14973-advertencies-municipals-per-a-la-convivencia).

Veig certa confusió per part de Vostè a l’hora d’escriure paraules com cobdícia, honorabilitat, excel·lentíssims senyors (per autoritats), constructors... Li demano, amb tot el respecte que em mereix, que faci alguna visita a les hemeroteques del país per comprovar que, des de fa dècades, aquests són els qui han fet del nostre un país competitiu, de primera línia, que ha arribat allà on és amb la màxima discreció i solvència. Que mai de la vida ha estat rescatat, ni mai ho estarà. Que, mentre la resta del món es troba en crisi, a ca nostra tothom és ric, disfruta dels màxims nivells d’educació i llibertat, i som l’enveja mundial. I tot gràcies als qui han promogut que tothom tingui una vivenda digna (alguns, fins i tot, dos o tres o quatre); gràcies als nivells d’educació i de preparació de la classe política, d’un rigor i d’una qualitat moral excepcionals, promovent sempre lleis per la igualtat, per la llibertat d’educació, per defensar la cultura, etc.

Senyor veí de Canyamel: disculpeu-me per haver-me incorporat a la seva queixa sense haver estat convidat a la festa. Només voldria afegir aquella magnífica sentència que ens va fer famosos arreu del món: “Spain is different”. No voldreu ara que haguem de retractar-nos per dir: “Canyamel is different”! No fotem!!!