Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 1533
Comunicat de l' STEI: Solidaritat amb els estudiants víctimes de la repressió policial de dia 17 de setembre 2013




 

Des de l’STEI volem expressar el nostre rebuig de l’actuació policial desmesurada de que varen ser víctimes els estudiants el 17 de setembre, quan intentaven demanar solidaritat amb la vaga de professors als alumnes de l’IES Arxiduc Lluís Salvador.

En el moment de la seva detenció ens personàrem al lloc on estaven retinguts i després de parlar amb la policia aconseguírem que els deixessin partir. Els tenien retinguts, els tiraren el berenar enterra, els llevaren les banderes, no els deixaren telefonar a les famílies... Coneixem els estudiants que varen ser detinguts. Donam fe, com a docents, que són bons estudiants, pacífics i tenim la seguretat que en cap moment varen oferir resistència a la policia. És totalment injustificat que se’ls emmanillàs i se’ls sotmetés a la identificació violenta que es va dur a terme. Nosaltres fórem testimonis del  moment en què els tenien retinguts i els deixaren anar quan nosaltres, els de l’STEI, des de l’altre costat de la via, començàrem a telefonar a les famílies. Tenim declaracions filmades  dels estudiants del moment en què foren alliberats on conten des del primer moment el tracte rebut per part de la policia.

Pensam que aquest tipus d’actuacions no són de cap manera pròpies d’un estat de dret i democràtic, i que només responen a una política de coacció, de por i d’indefensió dels ciutadans.

Demanam al Govern que s’obri la investigació pertinent i es depurin responsabilitats sobre l’actuació policial i posam a disposició dels pares i mares els nostres recursos si decideixen emprendre accions legals contra aquesta actuació.

Des de l’STEI volem expressar el nostre rebuig de l’actuació policial desmesurada de que varen ser víctimes els estudiants el 17 de setembre, quan intentaven demanar solidaritat amb la vaga de professors als alumnes de l’IES Arxiduc Lluís Salvador.

En el moment de la seva detenció ens personàrem al lloc on estaven retinguts i després de parlar amb la policia aconseguírem que els deixessin partir. Els tenien retinguts, els tiraren el berenar enterra, els llevaren les banderes, no els deixaren telefonar a les famílies... Coneixem els estudiants que varen ser detinguts. Donam fe, com a docents, que són bons estudiants, pacífics i tenim la seguretat que en cap moment varen oferir resistència a la policia. És totalment injustificat que se’ls emmanillàs i se’ls sotmetés a la identificació violenta que es va dur a terme. Nosaltres fórem testimonis del  moment en què els tenien retinguts i els deixaren anar quan nosaltres, els de l’STEI, des de l’altre costat de la via, començàrem a telefonar a les famílies. Tenim declaracions filmades  dels estudiants del moment en què foren alliberats on conten des del primer moment el tracte rebut per part de la policia.

Pensam que aquest tipus d’actuacions no són de cap manera pròpies d’un estat de dret i democràtic, i que només responen a una política de coacció, de por i d’indefensió dels ciutadans.

Demanam al Govern que s’obri la investigació pertinent i es depurin responsabilitats sobre l’actuació policial i posam a disposició dels pares i mares els nostres recursos si decideixen emprendre accions legals contra aquesta actuació.

STEI

 

Com a ampliació de la noticia us oferim la versió personal d'una alumna implicada en els fets, que ens ha fet arribar. És una descripció personal de primera mà:

"Aquell  matí els piquets informatius s’havien convocat davant l’IES Ses Estacions. Devíem ser una cinquantena, inclosos els dos músics que ens acompanyaven; diria que dúiem dues estelades, dues banderes roges i dues liles. Òbviament, vam començar intentant entrar en aquell institut. Érem a la porta i va entrar una part del nombrós grup que formava els piquets de la segona jornada de vaga, tot i que una dona la tancà i uns quants vam haver de quedar-nos a fora. Quan van sortir ens vam dirigir tots a un institut molt proper, l’IES Arxiduc. Entràrem al recinte per dirigir-nos a la porta que barrava el pas a l’interior de l’edifici, estava tancada. No ens van voler obrir i per fer-nos sentir ens quedàrem fora pegant quatre crits. A algú se li va acudir anar pels costats dintre del recinte per comprovar si hi havia una altra forma d’entrar, primer vam anar per l’esquerra i en veure  que hi havia una reixa que impedia l’accés al pati vam tornar allà on érem, cridant davant la porta interior. Ho vam tornar a intentar per la dreta. En cap dels dos casos jo anava davant tot, i, tot i que en el primer vaig arribar quasi a la reixa i la vaig poder veure, en el costat de la dreta estava per darrere i quan la gent va tornar em vaig limitar a fer el mateix. Diuen que allà van trobar una dona que estava avisant a la policia però jo no ho puc assegurar, ja que no ho vaig veure. Record que per allà hi havia dos petits cons que algú col·locà davant la porta tancada. Realment record que de portes n’hi havia tres, la que donava pas al recinte i dues per entrar a l’edifici, la primera estava oberta i la segona, un metre i poc més endins, tancada. Vam decidir partir per anar a un altre institut i mentre sortíem algú va tancar una porta, tot i que no  em ve a la memòria si era l’exterior o una de les de l’edifici.

Anàvem caminant tots amb pas tranquil pensant quin seria el pròxim centre on aniríem i quan passàvem per darrere de l’edifici de El Corte Inglés, de sobte aparegué una moto de la policia nacional. Vaig veure a gent corrent i ficant-se dins El Corte Inglés i intuint que havíem d’intentar fugir, vaig agafar a l’amiga que m’acompanyava de la mà per girar la cantonada dissimuladament i desaparèixer entre la multitud de gent que caminava per les Avingudes. Mentre m’hi dirigia, vaig trobar-me just davant d’un policia altíssim que va dir “de aquí no se mueve ni Dios”. No sé si en va arribar un altre o era aquell mateix que, porra en mà, començà a cridar-mos: “todos contra la puta pared” “móviles fuera” “sacad las navajas los que lleveis” “el DNI en la mano ya”. En qüestió de segons teníem quaranta policies per quaranta nins. Dos d’ells, simples desafortunats que passaven per allà en aquell moment i que també retingueren i identificaren. Mentre ens començaven a identificar, alguns agents cercaven a companys que havien aconseguit escapar-se. No ens deixaven utilitzar el mòbil però, no sé com, vaig aconseguir telefonar a ma mare i li vaig demanar que vengués a gravar i fer  fotos al que estava passant. Mentre trucava a mon pare me van obligar a penjar ja que segons deia aquella dona uniformada “es una falta de respeto ya que está usted en un control policial”. Van tallar el carrer però així i tot molta gent es va quedar a les cantonades fotografiant l’escena i donant-mos suport. No se’ns permetia avisar a les nostres famílies, ni tan sols se’ns permetia seure, i cada vegada que demanàvem alguna cosa en català ens deien “no te entiendo”, ho vam intentar fins i tot en anglès, però no ens feien cas si no els parlaves en castellà. Cada vegada arribava més gent, fins i tot periodistes de TVE, algunes persones dels sindicats que convocaven la vaga i fins i tot un home d’un partit polític. Vaig veure com ma mare xerrava amb un policia i em va dir que ens durien als jutjats de guàrdia, i que em vendria a cercar allà. Mentre tot això ocorria, anaven passant alguns companys emmanillats. Ningú sabia exactament el que passava. Ens van voler separar en dos grups: majors i menors d’edat. La gran majoria érem menors. La gran tensió que hi havia al principi de l’escena disminuïa a mesura que anava arribant gent que ens donava suport. Un policia es va alterar molt amb els “espectadors”, es va posar a cridar a la gent que mirava i va perdre els papers. Després de revisar les nostres motxilles i ronyoneres, ens van deixar partir a mesura que ens donaven el DNI. Record que a un amic meu el volien fer quedar pel simple fet de portar un megàfon, tot i que al final també el van deixar anar. Només quedaven els emmanillats que van esser alliberats minuts després, un d’ells, després d’haver estat agredit per la policia en una habitació que El Corte Inglés havia cedit. Gràcies a la pressió dels vianants va acabar sent una anècdota el que hauria pogut esser un desastre.

 Si el que volien era fer-nos por no ho van aconseguir, ja que aquell mateix matí vam acudir a la concentració de davant el Parlament i aquests darrers dies la nostra feina al carrer ha continuat endavant"-