A principi de temporada i davant el retard que patia la posada en marxa de la "font" de la plaça dels Mariners, recordàrem els versos de Joan Alcover

Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut...

Ara, a final de temporada, amb el brollador de bell nou en silenci, hem de recordar una altra vegada el poeta mallorquí. L'invent ha funcionat molt precàriament durant tot l'estiu, aquí caic aquí m'aixec, fins que finalment, l'element que hauria de donar una mica de vida a un paratge erm, ha tornat als seus orígens, és a dir, al no res. Ens va semblar escoltar al batle que deia que el brollador estava en garantia. Bé, idò que l'adobin, no?