Les vinagrelles 

" GABRIEL JANER MANILA Aquests dies, només que surtis de Ciutat, veuràs les vinagrelles florides per les voreres dels camins i els sementers. Les flors són grogues, d´una grogor àcida: el groc de l´hivern. Els botànics diuen que es tracta d´una planta invasiva procedent de Sudàfrica, que arribà a les nostres illes vers la meitat del segle XIX i que s´hi reprodueix amb més facil·litat que en altres territoris no illencs, quan la terra és humida, al cor de l´hivern. Diuen també que està catalogada com una mala herba i que no és convenient que el bestiar en mengi: ni les vaques, ni les cabres, ni les ovelles, perquè els podria provocar hemorràgies internes i altres alteracions de l´intestí. 
És curiós –però ningú no ha sabut donar-me´n explicacions–, que les males herbes, com és el cas de la vinagrella, es reproduexin més fàcilment als nostres indrets. Com si el terreny, i l´aire, i la humitat n´activassin la reproducció. I entre els centenars d´herbes que creixen per les nostres garrigues i torrents, la majoria de les quals tenen virtut: una és bona per a les pedres del ronyó, l´altra per a la sang forta, l´altra per a la bona digestió, l´altra per a la tossina, l´altra per als cucs…, justament les males herbes són les que més proliferen i es propaguen. L´estudi de les males herbes es concentra en una ciencia, la malherbologia, que s´aplica a reconèixer els efectes de les herbes pernicioses, les seves característiques, els cicles biològics, el control. Algunes d´elles, quan floreixen, són especialment belles i és dolorós que els tirin herbicides: la ravenissa, les roselles, els llevamans, les sordonaies, el safrà bord, l´argelaga… Són belles i ho són els noms amb què les anomenam, com són bells els espais de terra on ara floreixen les vinagrelles. Els herbicides ens priven dels colors de les males herbes, de les vibracions de la llum que es filtra entre els pétals.