Imprimeix
Categoria: Portalet
Vist: 649
 



 






 



L'aposta de Mallorca per un turisme de qualitat fa que els distints nuclis turístics competeixin per captar-lo, essent les autoritats locals les encarregades d'arreglar i millorar els espais públics. Però, ara i aquí, s’ha perdut l’oportunitat de fer un bulevard que afegeixi valor a Cala Rajada.

Acabades les obres del carrer de l’Agulla, hem de retrocedir als anys seixanta i primers setanta del segle passat per poder avaluar-les, ja que estan projectades i executades amb la mentalitat d’aquells anys, carrers amples amb tireres d’aparcaments pensats per als cotxes, moltes ratlles sobre l’asfalt i arbrat raquític, talment una urbanització d’extraradi del temps del creixementisme.

S’ha perdut l’ocasió de fer un bulevard que uneixi el poble i la platja de l’Agulla amb voravies amb bardisses verdes i ombrejades, per al passeig i el gaudi dels vianants, i vials per a les bicicletes i patinets.
S’ha triat fer un carrer de pas, de circulació ràpida, pensat per als automòbils.

El carrer de l’Agulla, d'uns anys ençà, ve perdent interès comercial (basta veure el nombre de locals amb anuncis de traspàs i lloguer) a favor del passeig marítim, que concentra l’allau turística; potser era el moment de fer-lo atractiu amb l’objectiu de disposar de més espais, tant per a la població local com visitant, descongestionant els d’excessiva densitat.

A la vista del resultat final no sembla que els polítics i tècnics projectistes, a l’hora d'actuar sobre el carrer, s’hagin preocupat de conèixer-lo, d'esbrinar la tipologia dels negocis que s'hi ubiquen i les seves necessitats, el tipus de trànsit per a vianants i la manera de fer-lo compatible amb el rodat, etc.

I és que els polítics i els seus projectistes estan atrapats per un ideari tecno-eficient (urbanisme utilitari) que els incapacita per a projectar un futur en consonància amb els nous paradigmes mediambientals i ecològics, tot i que contínuament empren expressions com “economia verda”, “sostenibilitat”, “reciclatge”, ¡ “participació ciutadana”, “transparència”, etc., que dites per ells sonen gastades.

Als anys vint del segle XXI hem fet un carrer dels anys seixanta del segle XX, amb el qual competirem per un turisme d’excel·lència. D’això se'n diu fer un pa com unes hòsties.