Imprimeix
Categoria: Portalet
Vist: 433

      " Escrivim aquest 'Portalet' el dia després de les eleccions generals, un cop superada una campanya detestable, en què els actors s'han sobreposat a les idees i els arguments."




















 

En les darreres setmanes han anat apareixent en aquesta secció una sèrie de reflexions al voltant del fet polític, amb conceptes com democràcia, participació o nacionalisme en el centre del debat. Reflexions, aquestes, no sempre homogènies ni coincidents pel que fa a un posicionament ideològic determinat. Aquest certa disparitat (tan poc habitual en la línia editorial dels mitjans de comunicació mediatitzats per interessos econòmics i polítics determinats), pensam que contradiu, afortunadament, la idea que a vegades s'ha volgut divulgar de “Cap Vermell” al servei de grups polítics concrets.

Escrivim aquest 'Portalet' el dia després de les eleccions general, un cop superada una campanya detestable, en què els actors s'han sobreposat a les idees i els arguments. Aquests, els arguments, si és que n'hi havia algun a plantejar, han romàs indefectiblement enterrats davall una insofrible cridòria, quan hauria de ser tot el contrari. En aquest sentit, el filòsof Xavier Antich  (Diari 'Ara', 18/05/2014) reclamava deixar el nom per als carnets d'identitat i les fitxes policials, i perseguir l'anonimat de qui vol desaparèixer en el combat per les idees i en l'acció política i social. Pensam que, precisament, és el que 'Cap Vermell' intenta en aquesta successió de portalets, des de la doble vessant de promoure el combat per les idees a partir d'una argumentació segurament discutible, però sempre raonada, i d'altra banda lluny de la més mínima voluntat de protagonisme personal. I tot en benefici de la reflexió assossegada.

Segurament, molts haureu exercit la vostra opció de vot, o no (cosa que també és una opció), de manera que aquestes paraules no tendran la més mínima influència sobre la vostra decisió. Però vendran més eleccions -en el mes de maig en tornam tenir-, i bé estaria que, en el futur, cadascun de nosaltres fos capaç de besllumar i valorar les idees que puguin agombolar-se davall de cada discurs, cosa ben difícil donada l'escassa capacitat d'argumentació que demostren els distints candidats.

I encara una altra cosa: la nostra actitud davant unes eleccions. Com bé es deia en un 'Portalet' precedent, avui anar a votar és la translació del «m’agrada» de Facebook, que a res compromet, al món de la política (un clic que no duu aparellat deures ni drets i queda al marge de la responsabilitat i per tant de l’ètica). Per això, cada dia són més els pensadors que estudien aquest fenòmen d'alienació digital, sovint sense que en siguem conscients, com fa la doctora en Humanitats, Ingrid Guardiola ('Humanitats en acció', Raig Verd Editorial, Barcelona 2019): El llenguatge, disseminat en el saturat món de les  xarxes socials i del web 2.0, no és un fi en si mateix, ni tan sols un mitjà de comunicació interprersonal, sinó una carcassa buidada de significat que s'acaba usant per al control polític i econòmic. Així passem del “Què importa qui parli” de Foucault, al fes que l'únic que importa és qui parla i en nom de qui parla, mai què es diu, ni com es parla del que es parla.

Si Churchill es va referir a la democràcia com la pitjor forma de govern exceptuant totes les altres formes que s'han provat, esmercem-nos a fer d'aquest sistema imperfecte el millor dels possibles. Començant pel nivell dels seus actors principals, els polítics, tan mediocres per desgràcia; passant per uns mitjans de comunicació ara mateix tan poc de fiar; i acabant pels actors de repartiment, nosaltres els votants, tan mal·leables, tan influenciables, tan a mercè d'aquest nou panòptic benthanià que són les xarxes socials.

Sí, parlem de política.