Imprimeix
Categoria: Plenaris
Vist: 376
La moció presentada per Més Capdepera, va ser aprovada per unanimitat en el Ple de desembre-2021, després d'afegir algunes modicaficacions.


Aquesta és l'introducció de Miquel Àngel Aguiló, que demana la visibilització del suïcidi.

La moció s'aprovà per unanimitat, amb els vots a favor dels 15 regidors assistents (8 PSOE, 1 EG, 3 MES, 1 UP, 1 PP, 1 NO ADSCRIT) dels 17 que conformen el consistori.

Ell text aprovat definitivament pel Ple de l'ajuntament de Capdepera el passat 2 de desembre de 2021.

El grup municipal de MÉS PER CAPDEPERA a l'Ajuntament de Capdepera presenta a la consideració del Ple la següent MOCIÓ relativa a
 
MOCIÓ PER LA PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI
 
 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 800.000 les morts per suïcidi que es produeixen cada any al món. Expressat en altres termes, això significa una mort cada 4 segons. Una mortalitat superior a la causada per les guerres i els homicidis i que és la segona causa de mort en persones de 16 a 25 anys. Les morts per suïcidi d’homes triplica les de les dones i el 75% dels casos es produeixen en països amb ingressos mitjans o baixos. 
 
L’any 2018, el suïcidi va ser la principal causa de mort no natural a Espanya. La taxa estatal va ser de 7,57 persones mortes per cada 100.000 habitants, és a dir, es van comptabilitzar 3.539 defuncions per aquesta causa. A les Illes Balears aquell mateix any van morir 71 persones per suïcidi; la taxa va ser de 6,29 per cada 100.000, però la del grup d’edat de 15 a 19 anys va ser de 7,01 per cada 100.000. 
 
Els trastorns mentals, a les Illes Balears (2015), suposen una taxa de 29,6 morts per cada 100.000 habitants. El suïcidi i les lesions autoinfligides segueixen essent a Espanya (2015) la primera causa de mort no natural, amb 3.602 decessos (un 7,9% menys que en 2014), per davant dels accidents de trànsit (1.880 persones mortes). Segons l’OMS (2014), el suïcidi està situat entre la segona i la tercera causa de mort en els joves. Per sexe, és la primera causa de mort externa en els homes (11,8 morts per cada 100.000 habitants). L’any 2015, la Comunitat Autònoma amb uns 8,42 suïcidis per 100.000 habitants, se situa per sobre de la mitjana estatal de 7,76 segons l’Observatori del Suïcidi a Espanya. 
 
Una altra dada que alerta sobre la necessitat de treballar en la prevenció, és que per cada mort per suïcidi hi ha 20 persones més que ho intenten. Aquesta xifra ascendeix fins a un interval de 100 a 200 temptatives per cada suïcidi en l’adolescència. A més, per cada suïcidi queden afectades per sempre entre 6 i 10 persones de l’entorn de la víctima, que també esdevenen víctimes supervivents de la pèrdua. Per tant, es tracta d’un problema greu de salut pública, que cal abordar. 
 
L’any 2014, l’Organització Mundial de la Salut va declarar la prevenció del suïcidi com un imperatiu global i va instar tots els estats del món a impulsar i establir estratègies integrals de prevenció. Per aquest motiu, la Conselleria de Salut i Consum —per mitjà del Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2016-2022— va decidir prioritzar la creació de l’Observatori del Suïcidi depenent de l’Oficina de Salut Mental del Servei de Salut (OSMIB). Alguns dels seus objectius són impulsar accions encaminades a la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida; elaborar protocols d’actuació per a diferents col·lectius vulnerables, i millorar els canals de derivació, comunicació i gestió de casos entre els professionals de la salut i els d’altres àmbits. 
 
Els efectes de la crisi sanitària a les Illes Balears
 
Les temptatives de suïcidi s'han incrementat entre un 25 i un 30%, aproximadament, entre infants i adolescents a Balears a causa de la pandèmia de la COVID-19. Les veus més autoritzades asseguren que es tracta d’un col·lectiu especialment vulnerable, especialment per aquells menors que tenen menys recursos per poder gestionar aquests problemes i, per tant, es genera un efecte rebot de malestar de pares/mares a fills/es.
  
Una dada significativa és la baixada de l’edat a la qual es produeixen les temptatives de suïcidi: si abans de la pandèmia solien donar-se a partir dels 14 anys, ara ja ho fan als 7-8 anys. Durant la crisi sanitària (2020), van ingressar uns 120 infants i adolescents, amb edats compreses entre els 7 i els 29 anys, per temptatives greus de suïcidi, dels quals només s'hospitalitzen el 10%, ja que els seus pares intenten ajudar-los a casa.
  
El suïcidi és la segona causa de mort en la població fins als 18 anys a les nostres illes.
 
 
Prevenció
 
Sovint es parla del suïcidi com de la mort silenciada i de la necessitat d’informar i sensibilitzar per millorar la prevenció, com s’ha fet en el cas dels accidents de trànsit, el consum de drogues i alcohol o la Sida, per exemple. Les dades de mortalitat dels accidents de trànsit a la comunitat autònoma són inferiors a les morts per suïcidi. Una informació rigorosa als mitjans de comunicació, amb testimonis de recuperació i sense sensacionalisme, pot ajudar molt en aquest sentit. Altres estratègies de prevenció impliquen garantir el coneixement i l’accés dels ciutadans als recursos existents (de salut mental, sociosanitaris, associacions...) i les polítiques públiques i plans d’acció de totes les administracions (Guia per a la prevenció i el primer abordatge de la conducta suïcida als centres educatius de les Illes Balears, IBSalut). I finalment, donant suport a la tasca de sensibilització  d’entitats com AFASIB (Familiars i Amics Supervivents per suïcidi de les Illes Balears) o 3 Salut Mental, pot contribuir a salvar vides. No tenir por a explicar el que ens passa ajuda a trencar amb l’estigma sobre els problemes de salut mental i aïllament social, i oferir una escolta activa sense emetre judicis o treure importància al patiment de l’altre és la millor manera de prevenir la por pel suïcidi.
 
L'ajuntament de Capdepera en la sessió plenària del dia 11 d'abril de 2019 va aprovar una moció a favor de facilitar l'accés als ciutadans de Capdepera al servei de salut mental de la zona de Llevant sol·licitant:  que es faciliti l'accés als ciutadans de Capdepera al servei de salut mental de la zona de Llevant, que la Conselleria de Salut i la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat faciliti una connexió de transport públic entre Capdepera i Son Servera, la reubicació del Servei de salut mental al centre de salut de Manacor o que les consultes es realitzin al centre de Salut de Capdepera de manera itinerant.  D'altra banda, l'Ajuntament de Capdepera, des del departament de benestar social, ha augmentat el nombre de professionals de la psicologia per atendre l'augment de demandes per qüestions derivades del malestar emocional com l'aïllament, l'ansietat, la depressió, les pors, la fòbia social, problemes de conducta, ús excessiu de les xarxes socials i dels videojocs, ciberassetjament, assetjament entre iguals i conductes autolesives en un nombrós grup de joves entre primer i quart d'ESO. D'altra banda, des del departament de benestar social s'ha dut a terme, en col·laboració amb l'IES Capdepera, un grup dirigit a joves amb conductes autolesives durant el curs 2020-21. Les sessions han estat impartides al centre educatiu per professionals d'ambdós serveis.
 
Hi ha mites i realitats que s’han de trencar:
 
1. Mite: Els mitjans de comunicació no han de parlar del suïcidi per evitar l’“efecte crida”. Realitat: La publicació d’informació responsable i adequada per part dels mitjans és fonamental i pot ajudar a prevenir el suïcidi.
 
2. Mite: El suïcidi no es pot prevenir. Realitat: Sí que es pot, és fonamental la detecció primerenca i poder disposar dels recursos, professionals i espais adequats.
 
3. Mite: Els intents de suïcidi és un toc d’atenció. Realitat: Un intent de suïcidi és una manifestació del patiment i la desesperació que sent la persona.
 
4. Mite: La persona que realment vol posar fi a la seva vida, no avisa. Realitat: Moltes persones avisen d’alguna forma al seu entorn sobre les seves intencions.
 
5. Mite: Les persones que se suïciden són egoistes (o valentes). Realitat: La conducta suïcida no és valent ni covard, està vinculada a un altíssim grau de patiment de la persona.
 
Aquests només són alguns petits exemples.

 
Per tot això el Grup Municipal de MÉS per Capdepera proposa al ple d'aquest Ajuntament de Capdepera l’adopció dels següents acords
ACORDS
 
PRIMER.- Que el nostre municipi es declari municipi compromès amb el benestar emocional i la salut mental. Així, es faci difusió a través de les xarxes i/o actes el dia 10 de setembre com a Dia Internacional de la Prevenció del Suïcidi.
 
SEGON.- A través de les xarxes socials i els nostres mitjans de comunicació, conscienciar, sensibilitzar, informar i promocionar la salut mental, treballant la eradicació dels estigmes socials amb relació a la salut mental.
 
TERCER.- A través de les xarxes socials i els nostres mitjans de comunicació, conscienciar, sensibilitzar, informar i promocionar específicament sobre la prevenció del suïcidi; i, especialment amb els joves, organitzar xerrades o tallers, conjuntament, si escau, amb els centres educatius.
 
QUART.- Organitzar jornades formatives als agents de la Policia Local i als monitors i monitores de l’Ajuntament de Capdepera que treballin amb joves del municipi sobre sensibilització de prevenció del suïcidi.
 
CINQUÈ.- Que l’Ajuntament de Capdepera torni a sol·licitar a la Conselleria de Salut de les Illes Balears la millora de les ràtios de professionals de la salut per tal de fer front aquesta prevenció i d’altres relacionades amb la salut mental.
 
SISÈ.- Que l’Ajuntament de Capdepera sol·liciti a la Conselleria d’Educació de les Illes Balears la implementació de programes de sensibilització i prevenció al suïcidi a partir dels 12 anys.