Hi ha una activitat a les festes que sembla passar desapercebuda per mor de la modèstia dels artistes que compaginen tasques de redacció de Cap Vermell i, és clar, i com toca, això de lloar-se ho deixen per als altres.

Però són moltes les persones que, silents, s'acosten a badocar una estona i ser dels primers de saber quina imatge presidirà l'escenari d'enguany. 
-Ah, un peix, ja ho sabia. Bé, o m'ho imaginava!

És tot un espectacle, si més no un esdeveniment digne de quedar reflectit al programa de festes com a un acte més. 

El cert és que perquè tot estigui a punt dijous, el dia del passacarrers, aquests valents homes s'han de privar d'una soberana sesta-horeta, més o manco dos o tres dies, i passar-se les hores més caluroses del dia fent aquets dibuixos gegants. Ara bé, tot te una raó: al matí el sol pega de ple damunt l'escenari, en canvi a l'horabaixa aprofiten l'ombra que fa el mateix fons que decoren.
 



Observar-los és tota una lliçó metodològica de com abordar un projecte.





L'apartat artístic és incontestable. Fa que tothom se senti còmode. El dibuix és sobretot familiar. És com si l'haguéssis vist sempre, com si el tenguéssis a ca teva. No despista en cap moment l'atenció de l'espectacle, sia qui sia que s'acomodi damunt l'escenari.

Obtenir aquest resultat, any rere any, és molt difícil, però ells ho saben fer fàcil.




És aquesta la raó per la qual tots, ràpidament, ens feim nostre aquest dibuix de les festes i per què els pescadors n'estàn tan orgullosos. 

Quedi escrit aquest petit homentatge d'un redactor maldestre que passava per allà i també va badocar.