Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 5288

En la mort de Gabriel Flaquer Terrassa

 
El passat dissabte, dia 12 de setembre, va morir Gabriel Flaquer Terrassa, als 73 anys d’edat. Actualment era el patriarca de la família Flaquer Poca Palla que,des de principis del segle XX, s’ha eregit en un dels referents de l’economia gabellina.


            Aquesta nissaga de comerciants va ser fundada per Gabriel Flaquer Alzina, amb el negoci de l’obra de palma i del comerç, tan propi de la Capdepera de l’època. Els seus fills Miquel i Gabriel en serien els continuadors, però el seu camp d’acció es va anar diversificant amb l’aparició del turisme de masses com una oportunitat d’inversió extraordinàriament atractiva. L’hotel “Bella Playa”, que encara ara és un dels emblemes de l’hoteleria local, va s er el primer establiment d’aquesta família, després qual  n’arribaren d’altres, com l’aparthotel “Parque Nereida” i l’hotel “Cala Lliteres”. També la manufactura de la fusta d’olivera va centrar una part de la seva activitat econòmica durant uns quants anys. Amb tot, els Flaquer mai varen perdre de vista els seus orígens empresarials i, paral·lelament a l’expansió hotelera, d’una banda van continuar amb l’activitat comercial al voltant del món de la llata (“La Palma),i de l’altra van crear una xarxa d’establiments comercials dedicats a la venda d’articles de regal per als turistes, les clàssiques botigues de “souvenirs”, que, amb el pas dels anys, a poc a poc anaren abandonant. Com una mena d’estendard, aquella primera botiga del carrer Col·legi, de vetes i fils, a partir de la qual s’edificà l’empresa han mantingut oberta fins al present, des de 1924 ençà, tot un clàssic que ara també és a punt de tancar les portes definitivament. Són nous temps, amb interessos distints. Per fi, la creació de l’empresa “Aguas Capdepera”, concessionària del subministrament d’aigua a Capdepera i Cala Rajada, ha estat un altre dels camps en què la família Flaquer ha esmerçat part dels seus esforços empresarials, i en aquest sentit s’ha de recordar que el nostre poble no ha patit mai problemes relacionats amb l’aigua i en bona part s’ha d’atribuir a la bona gestió que els responsables n’han fet en tot moment.


          Gabriel Flaquer Terrassa podríem dir que constitueix un dels epígons d’una manera de concebre l’activitat econòmica en el poble que podem considerar superada. Ell encara va conèixer un tipus de relació social, tant amb el poble com amb els seus empleats, molt marcada per grans dosis de paternalisme, molt directa i propera. Amb la democràcia, en la mesura que empreses i sindicats marcaren clarament les regles del joc i les dues parts varen començar a resoldre les diferències en taules de negociació, això, a banda de donar major seguretat jurídica a uns i altres, inevitablement va distanciar empresaris i treballadors. Però Gabriel Flaquer també marca una altra frontera en el món dels homes de negocis gabellins: ell ja pertanyia a una generació amb formació acadèmica de primer ordre (era llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Deusto), i, per tant, els conceptes que manejava a l’hora de fer negocis estaven impregnats, a més dels coneixements que havia mamat en el si de la família, de bases teòriques de tota solvència.


          Amb el pas dels anys, i en la mesura que els seus fills s’anaren implicant en la direcció de les empreses familiars, Gabriel Flaquer va anar aprofundint en el compromís social i, juntament amb la seva esposa, na Juanita Terrassa, es va implicar amb nombroses tasques d’organització de grups de treball adreçats a la millora de les condicions de vida dels sectors marginats de la societat. Com a membre del Grup d’Acció Social de les parròquies de Capdepera i Cala Rajada, va rebre el PREMI CAP VERMELL de l’any 2001, premi que va recollir personalment, al costat d’altres membres d’aquest col·lectiu. Gran lector de premsa estrangera, perfectament informat i obert al món, era també molt gabellí, i les seves preocupacions i afanys socials es feien extensius a tot el relacionat amb el poble, al seu desenvolupament i ala conservació del seu patrimoni cultural i paisatgístic. Durant un bon grapat d’anys va participar de les activitats del grup excursionista i, sempre, sempre, sempre, va practicar una de les seves grans passions: la fotografia. En aquest camp va demostrar alguna cosa més que bona voluntat, fins al punt que arribà a exposar els seus treballs –pressionat per l’organització– en una de les edicions de les Festes del Carme dels primers temps.


          El seu padrí va ser membre del Partit Republicà de Centre (arribà a ser tinent de batle), però Gabriel no es va dedicar mai al món de la política. Els que sí que n’han agafat el relleu són els seus fills Joana Aina (va ser regidora a l’anterior legislatura), i Miquel Àngel, actualment president del partit Unió Mallorquina. Aquest fet va dur al cementeri de Capdepera, el passat dissabte, els representants de la majoria de partits i institucions del panorama política de les Illes: Francesc Antich, Maria Antònia Munar, Gabriel Barceló, Miquel Àngel Grimalt...


          Des de “Cap Vermell”, del qual en va ser subscriptor durant els 27 anys d’existència de la revista, volem testimoniar a la família de Gabriel Flaquer, a na Juanita i els fills, el nostre condol més sincer. Ells són els que han sofert la pèrdua més gran, però hi perdem tots: nosaltres perdem un lector fidel i un bon amic, i el poble perd un dels seus referents socials i econòmics. Descansi en pau.