Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 2315

 Per variar, el Ple va acabar com el rosari de l'aurora










Tres hores i mitja llargues va durar el plenari del dimarts dia 1, de les quals, us ho podem assegurar, n’hi va haver tres de totalment prescindibles.

 

El Ple va anar com una moto al principi, quan allò que es va debatre varen ser els punts de l’ordre del dia. Així, per unanimitat, i sense intervencions de cap dels grups, es varen aprovar, successivament:

- la sol·licitud d’inclusió en el Pla d’Obres i Serveis de 2010 del Consell de Mallorcadel projecte de renovació del clavegueram d’una zona de Cala Rajada compresa entre els carrers ses Rotges, Via Mallorca-Juan S.Elcano i Cala Agulla.

- el calendari laboral 2010, que inclourà com a festes locals, un any més, els dies de Sant Bartomeu i de la Verge del Carme.

- la moció d’Es Grup per a sol·licitat al Consell de Mallorca que inclogui el camí de ses Costellades dins el que es coneix com a “ruta de pedra en sec”.

 

A l’apartat de Decrets i Resolucions, cap intervenció, tampoc. Aquí, algun ingenu hauria pogut pensar que el Ple estava a punt d’acabar. Només hi faltaven els precs i preguntes. Res, una fotesa.

 



Va començar a demanar, que no a pregar, en Joan Ferrer, del PP. I n’hi va haver per a tothom.

 

Per començar, per al regidor d’Interior, Josep Gallego, de qui va voler resposta sobre set o vuit qüestions que anaren des del consum d’alcohol a les vies públiques fins als captaires de davant l’església de Cala Rajada, passant pels horaris dels establiments comercials.

 

Tot seguit, l’interpel·lat va ser el regidor Climent Crespo; a  aquest li va retreure que hagués dit als pescadors que si l’Ajuntament no assumia l’organització de la Mostra de la Llampuga era per culpa de l’oposició, i en Climent, al seu torn, li va respondre que el que havia dit als pescadors era que la decisió s’havia pres en comissió informativa, però sobre la Mostra, no aportà cap dada nova, cap element interessant, a banda de reiterar la postura de la Sala al respecte.

 

El tercer que va haver de respondre a Joan Ferrer va ser Mateu Garau, sobre una bateria de preguntes que varen fer la volta al municipi: parc de sa Gravera, plaça Castellet, local de l’antiga Cooperativa, passeig de les Atzavares, Claper dels Gegants, polígon industrial...

 

De Mateu Garau, el portaveu del PP va passar a Pilar Gasull, i torna a començar: campanya de prevenció d’incendis; regeneració de l’Agulla (inclosa una dramàtica exposició de la temporada turística i de la desastrosa imatge de l’Agulla que ofereixen els noticiaris alemanys) –de boca de la regidora de Medi Ambient vam saber que el projecte de regeneració, a nivell local i autonòmic, estava aprovat, i que ara només calia el vistiplau de la Demarcació de Costes–; controls sobre la recollida de residus sòlids, neteja de voravies, etc. Això pel que fa a Medi Amient. Sobre Esports li va fer preguntes relatives a la piscina –“sembla que la regidora ha estat treballant per demorar l’obertura de la piscina”, va dir literalment–, a la qual cosa aquesta va respondre que la propera setmana es presentarà el nou plec de condicions; vestuaris del camp de futbol i Empresa Pública Municipal.

 

 A la regidora de Sanitat, Margalida Bover, li pregunta per la informació que s’havia lliurat a les escoletes sobre el grip A.

 

El torn va ser, tot seguit, per al regidor d’Educació, Rafel Fernández, per a saber coses de l’escoleta nova; també es va queixar, més que no demanà, que els refrigeris que s’ofereixen a la gent major per les festes només sigui per als socis de les dues organitzacions constituïdes, i no per a tots els jubilats.

 

Evidentment, també n’hi va haver, de preguntes, per al batle. Per començar, sobre la sala polivalent d’es Coll d’Os (sala multiusos, en diuen ells) i els informes que va demanar fa gairebé un any i que no arriben; entre moltes altres qüestions, va demanar pel lloguer de can Creu, amb opció de compra, i es va dir d’aquest espai que, a més de no comptar amb llicència d’obertura, per no tenir no tenia ni serveis per als funcionaris que hi fan feina.

 

A Sebastià Sureda li demanà per la responsable del servei d’informació municipal, de qui va exigir que no fos la portaveu de l’equip de govern, sinó de tots els membres del consistori, inclosa l’oposició.

 

I per acabar, la traca final. Repàs als dos primers anys de gestió de l’actual equip de govern. Joan Ferrer no va estalviar qualificatius per a cap dels departaments, cap dels quals no en va sortir ben parat. Va acusar-los de realitzar actuacions sense sentit, de desídia, de manca de control, de tenir els treballadors desmotivats, d’incapacitat per a la gestió, de deixadesa, de  manca de transparència, de prepotència... Segons Ferrer, aquest és el pitjor equip de govern que ha tengut Capdepera. “No en teniu ni idea”, va afirmar, i allò més greu és que “lo pitjor encara està per arribar”.


Image
 

Després de la intervenció del portaveu del PP, va ser el torn de Maria Orts (EU-EV). Mentiríem si no diguéssim que, si més no en el to, la representat dels ecocomunistes, ens va semblar continguda. Preguntes? Moltes: també va voler saber coses de Can Creu (com va dir el batle i ja hem publicat en alguna altra ocasió, el president Antich es va comprometre a executar l’opció de compra sobre aquest edifici en el present el present exercici, o com a molt en el 2010); després es va referir, Maria Orts, a la manca de reunions del grup d’urbanisme de l’equip de govern; al restaurant de Cala Roja, del qual va dir que era il·legal i que el seu propietari feia xantatge a l’Ajuntament pel fet de tenir dins un sola de la seva propietat una bomba impulsora d’aigües residuals; va demanar per la passarel·la d’accés a la platja de Son Moll; també sobre alguns detalls legals de la direcció d’obres del segellament de l’abocador de Son Terrassa; com el representant del PP, també va exigir explicacions sobre la neteja viària; i encara sobre un caramull de qüestions ( accés a Internet des dels ordinadors municipals, productivitat dels funcionaris, tramitació d’expedients d’infracció urbanística...) Per a rematar la intervenció, Orts va voler saber coses sobre l’expedient d’infracció obert al pare del batle, per obres efectuades en el puig de na Nofre. “Amb aquest expedient, s’hauria de donar exemple”,  va expressar la portaveu d’EU-EV. “No li càpiga cap dubte que així ho farem”, li va respondre al batle.

 

Ja deim, ens va semblar una intervenció sense especial acritud.

 

I arribà el torn de Mateu Melis, qui va arribar amb ganes d’explicar-se. I la cosa va anar per llarg. Potser s’hauria pogut condensar una mica, la intervenció, però no es va condensar. El representant d’Es Grup va estar molt en la seva línia, impecable en les formes, com gairebé sempre. Molt en positiu, com va reconèixer el batle al final, tot i que el repàs als dos anys de legislatura va ser crític en molts d’aspectes: la tallada dels pins de la plaça des Sitjar, les obres de can Creu d’Inca, el canvi de projecte de la sala polivalent de Cala Rajada, l’embelliment de Capdepera (aljub inclòs), la permissivitat urbanística, l’augment de despesa corrent i el consegüent augment d’imposts... Va dir que, ara mateix, fa la impressió que tot està aturat, per passar a sentenciar que l’Ajuntament necessita estabilitat. En moments de crisi com els presents, va demanar un debat en profunditat i amb tots els sectors afectats sobre turisme. D’altra banda, es va queixar de la manca d’unitat de l’equip de govern. Pel que fa la situació concreta d’Es Grup en el si del consistori, va explicar que el seu partit, per moments, ha comptat i ha deixar de comptar per a l’equip de govern. Va admetre que s’havia negociat, però que Es Grup tenia com a prioritat l’aprovació dels pressuposts abans de parlar de canvi de batle.

 

Després d’una llarga exposició, Mateu Melis va dir que anava a fer una proposta que segurament no era recomanable políticament, però que en aquests moments s’havia de ser valent, i va insistir en la necessitat d’estabilitat. En aquest sentit va afirmar que permetria l’aprovació dels pressuposts de l’equip de govern, amb la seva abstenció. A canvi de què? Entre d’altres peticions menors, i en primer lloc, tornant la part dels préstecs que no s’hagin fet servir; en segon lloc,  aprovant al mateix temps els pressuposts per a 2010, que el seu partit ha elaborat. Ja hem dit que el batle va agrair el to positiu de Mateu Melis, però no vàrem escoltar cap afirmació en el sentit que la seva proposta seria estudiada, o negociada, o una cosa per l’estil. En el fons, pensam que així, d’entrada, es fa difícil creure que un equip de govern vulgui governar amb uns pressuposts confeccionats exclusivament per un partit que a l’Ajuntament hi té... un representant! Volem pensar que la proposta del portaveu d’Es Grup era això, una proposta de diàleg i no una exigència sine qua non. Bé, ja es veurà.

 

En Mateu havia consumit molts i molts de minuts d’intervenció, i tots –nosaltres si més no– començàvem a estar cansats. El Plenari semblava que, després de tot, acabaria d’una manera més o manco raonable. Però no, encara se’ns reservava la traca final. El batle, a més de demanar una reunió immediata de la junta de protaveus per tractar el problema de la Mostra de la Llampuga, va voler respondre a aspectes concrets de les intervencions de Joan Ferrer i Maria Orts, (vàrem creure entendre que es referien a la sala polivalent d’es Coll d’Os i a temes d’urbanisme), i aquí es va embullar la troca. Retrets mutus, diàleg encrespat, paraules pujades de to..., és a dir, més del mateix. Un final de plenari que ens haurien pogut estalviar perfectament, totalment prescindible. Són conscients, uns i altres, que hi ha gent que escolta, que les seves intervencions arriben a les orelles, i als ulls, dels ciutadans?

 

A vegades ens demanam quina mena de masoquisme ens impulsa a estar tres hores i mitja pendents dels polítics locals, al llarg d’un plenari per moments insuportable, escoltant els seus debats mancats quasi sempre de gràcia verbal i en conjunt d’una ínfima qualitat política. Però ens hi estam, perquè aquests són els nostres representants, aquests polítics els hem votat nosaltres i, d’alguna manera, són el reflex d’aquesta societat nostra. Ens hi veim pintats.