En fi, que el dissabte de Sant Bartomeu va caure en diumenge, i aprofitàrem per donar-nos un bany de festa de les festes i  miràrem de ficar el nas pertot.

Per començar, passàrem p'es Cavaller, a fer una ullada a les carreres de cavalls, aquesta manifestació absolutament consubstancial a les nostres festes. Una vegada a l'any, els cavallistes locals tenen així ocasió de veure córrer a ca nostra els millors exemplars de l'illa i, de passada, s'aconsegueix que pervisqui una tradició lligada a Sant Bartomeu, molt anterior al fet que el cavall deixàs de representar una força de treball per a la pagesia.







A les 19'30, el programa donava un tomb absolut i ens menava al Teatre, en aquesta ocasió per assistir al visionat de quatre treballs cinematogràfics, quatre curtmetratges d'altres tants equips de la primera promoció de llicenciats en Comunicació Audiovisual del CESAG: "Il·lusions", "Momo", "Caragol treu banya" i "Donde habita el olvido". El públic va premiar amb grans aplaudiments cadascun dels visionats, tots ells d'una qualitat més que acceptable. Com hem donat a conèixer des d'aquesta pàgina, de l'últim dels curtmetratges esmentats, "Donde habita el olvido", n'és responsable la cineasta local Marina Caldentey Mestre, juntament amb Clara Català, Nerea Ferrero i Miriam Mas, i sense agranar cap a casa hem de dir que el seu curt és d'una factura realment prometedora. Aquesta és una primera, petita passa, però estam segurs que n'arribaran moltes més, i que "Cap Vermell" vos podrà contar els èxits d'aquesta directora. D'altra banda, Marina Caldentey, com a amfitriona, va exercir les tasques de presentació de les projeccions, a la qual assistiren els responsables dels quatre films.





A les 21'15 arribà el torn de la Coral s'Alzinar, una formació que, per Sant Bartomeu, sempre mira de fer un punt més, rodejant-se de col·laboradors que facin els seus concerts més espectaculars. En aquesta ocasió va ser un grup de ballarins, capitanejats per Jeroni Morey i sota la supervisió de Magdalena Maria. La coral oferí un concert dividit en dues parts clarament diferenciades, gairebé antagòniques, que això no obstant va agradar molt al nombrós públic que omplia l'església parroquial. A la primera part, música americana, temes populars que han donat la volta al món, del qual en destacam "New York, New York", ballat per l'esmentat Jeroni Morey, el qual va demostrar els progressos assolits a Barcelona com a ballarí. La segona part arrancà amb dues parts d'"El rapte en el serrall", de Mozart, concretament els pertanyents al cor de janissaires, i derivà cap a una petita antologia de sarsueles, que es rematà amb l'apoteosi de la jota de "Gigantes y cabezudos" i tots els ballarins posant-hi ritme i alegria.

I després? Després, molts de soparets de Sant Bartomeu, aquí i allà, fent temps per a la revetlla, per anar a ballar o a fer pressió a la barra del bar (enguany a benefici del club de bàsquet  l'Atlètic  Escolar). Una revetlla que aguantà tota la nit, amb molta gent i més calor. 








La vetllada de ball, o del que sigui, el va rematar el grup "Tumbet de Solfa", una orquestra que a Capdepera hi té l'èxit assegurat. No semblava gens ni mica que, per a molts, el dia que començava era dilluns.

I el dia va començar, amb xocolata i ensaïmades i la diana florejada, amb la banda donant voltes pel poble, com si res hagués estat.

Això és Sant  Bartomeu.