Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 2365
L'EDE (Equip de Desactivació d'Explosius) de la UBMCM (Unitat de Bussejadors de Mesures Contra Mines), amb base a Cartagena, neutralitzà una bomba de 90 cm a una profunditat de 21 metres.



Com ja explicàrem en l'article anterior en una informació d'urgència, ahir, dijous 15 d'octubre, hi hagué un fort desplegament del moll a Cala Gat de la policia local, GEAS de la Guardia Civil, artificiers de l'armada, ambulàncies i personal de la reserva marina degut a la localització per un submarinista d'un artefacte explosiu de metall de tres centímetres de gruixa que acabà amb una forta explosió controlada que retronà fins a Capdepera. 




L'operatiu, una vegada localitzada la bomba, va fer dues detonacions per tal d'espantar la fauna marina i netejar la zona. Aquí teniu les imatges d'una d'elles, des de una de les lanxes de la Guàrdia Civil.





A continuació podeu veure un vídeo i imatges enregistrades pel bussejador civil que la va trobar i notificà la trobada.






Diversos lectors ens han demanat si Capdepera i Cala Rajada fou bombardejada durant la Guerra Civil. La resposta és sí. També ho sabem, de testimonis directes ja finats, que a l'inici de la guerra, Capdepera també fou bombardejada.

Miquel Alenyar, en l'article del seu bloc: Els bombardeigs aeris de Mallorca (1936-1938) diu:
"Els bombardeigs se concentren sobre el casc urbà i el port de Palma. També són bombardejades localitats com Santa Maria, Inca, Manacor, Felanitx, Muro, Consell, Alcúdia, Marratxí, Campos, Son Servera, Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Capdepera, Llucmajor, Santanyí, Artà, etc.
El primer bombardeig té lloc el 23 de juliol de 1936, pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil. A partir de novembre de 1936 s’incrementa la freqüència dels bombardeigs. Els més intensos tenen lloc entre el 23 i el 31 de maig de 1937. El darrer és el del dia 30 de maig de 1938.
Els avions més usats en les operacions són del model Savoia 62 (S-5, S-16 i S-37). Els bombardeigs només tenen lloc durant el dia (hores d'il·luminació solar)".

Aquesta informació es fonamenta en l'estudi de Josep MASSOT I MUNTANER, "Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1938)", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998




Com a hipòtesi podríem dir que aquesta bomba fou llançada pels italians per error de la mateixa manera que ho feren a Artà. Segons l'historiador Antoni Marimón, "el 31 d'agost del 1936, es va produir un dels fets més sorprenents de la Guerra Civil a Mallorca, el bombardeig per error, per l'anomenat «foc amic», de la vila d'Artà. S'ha de recordar que, aquells dies l'estiu del 1936, els republicans de Bayo encara controlaven part de la costa del Llevant mallorquí. La seva situació, però, havia empitjorat molt a partir del 28-29 d'agost a causa de l'arribada de moderns avions de caça i de bombardeig italians al servei dels militars revoltats. Aquests aparells varen acabar amb el predomini aeri republicà i metrallaren i bombardejaren els vells hidros i les posicions del capità Alberto Bayo. L'historiador Miquel Duran, en la seva important obra sobre la Guerra Civil 1936 en Mallorca, inclou una nota de la Defensa Antiaèria Activa de Palma que deia el següent: «dos aviones marxistas pintados con los colores nacionales bombardearon la villa de Artà con bombas de gran potencia, causando muchos destrozos en las casas y once muertos y tres heridos». Encara el juny del 1938, com ha explicat Josep Massot en el seu detallat estudi Els bombardeig de Mallorca durant la Guerra Civil, el profranquista Bulletin d'Information Espangnole, promogut per Francesc Cambó a París, tornava a afirmar que eren els «avions marxistes» els culpables del desastre d'Artà.
Tanmateix, la veritat va circular molt aviat. El vicecònsol britànic Allan Hillgarth, a començaments de setembre del 1936, ja sabia que el bombardeig d'Artà era un error. Poc després, un aviador italià va explicar a un artanenc que feia el servei a aviació que després d'haver bombardejat l'esquadra republicana, ja de tornada, passaren per damunt Artà. L'Estat Major franquista, segons aquest pilot, havia donat ordres de pintar les teulades de les esglésies amb tires blanques i això no s'havia fet a Artà, de manera que hi llençaren les dues bombes que els quedaven". DBalears  Artà sota les bombes Antoni Marimon | 

Si la bomba fos italiana, seria clar que va formar part del "foc amic" que va caure sobre molts pobles de Mallorca degut a la incompetència italiana i al desconeixent absolut de la geografia mallorquina. A més, es donaria la gran paradoxa que qui va pagar tots aquells "focs artificials" era en Verga i, sembla, la bomba va caure ben prop de ca seva.



L'Almirall d'Acció Marítima (ALMART), a través de l'COVAM, va ordenar destacar un equip de desactivadors d'explosius de la UBMCM, que es va traslladar a Palma de Mallorca mitjançant un avió de la 4a Esquadrilla de la Flotilla d'Aeronaus amb base a Rota (Cadis).

Sobre la Unitat de Bussejadors de Mesures contramines (UBMCM):
A l'igual que altres unitats de busseig de l'Armada, la Unitat de Bussejadors de Mesures contramines, compta amb personal especialista en desactivació d'artefactes explosius submarins i amb bussejadors amb especialització en tècniques d'inutilització de mines, que són els únics capacitats per realitzar aquest tipus de tasques . Aquesta activitat és competència exclusiva de l'Armada.





Va resultar una neutralització difícil a causa del mal estat en el qual es trobava l'artefacte.









L'ajuntament de Capdepera, en nota de premsa, agraeix tot el treball i esforç realitzat pels professionals que durant el dia d'ahir van estar treballant en Cala Gat en les labors de desactivació de l'artefacte trobat a Cala Rajada: Regidora de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Capdepera, Policia local de Capdepera, Reserva marina de Llevant de Mallorca- Cala Rajada, Secretaria General de Pesca, GEAS i Servei Marítim Guàrdia Civil de Palma, Estació Naval de Porto Pi i el Regiment d'Infanteria N° 47 de l'Exèrcit de Terra a Palma.