Imprimeix
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 624


 Dilluns, 25 de novembre, Capdepera se sumà a les concentracions organitzades per denunciar la violència masclista. La convocatòria d’enguany va ser doble, però coordinades  i complementàries. D’una banda els alumnes de l’IES Capdepera, organitzats pel Comitè 25N, que fa  setmanes treballa preparant l’acte (pancartes, mural, decoració del centre, xapes...), van fer una manifestació que va recórrer Vila Nova, des de l’IES a la plaça de L’Orient. Allà es concentraren i llegiren el manifest “Ni una més”, guardaren un minut de silenci pels més de 90 feminicidis que han hagut en el 2019, han representat una obra de micro-teatre “El cicle de la violència” i l’acte simbòlic de fer un llaç de flors.



L'alumnat de l'IES Capdepera  també ha compartit la música amb el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. Han cantat les cançons “Luchando en esta batalla” de Martí Recio i Daniel Sureda i  “Lágrimas por sonrisas” de Mario Heredia i Ernesto Molina.





Pel capvespre el col·lectiu Esperit Feminista va convocar una concentració en la que participaren alumnes de l’IES ( micro-teatre i música) i van dur a terme una performance amb sabates de color vermell mentre es nombraven una a una totes les víctimes de la violència masclista.





Com explicaren “ Ens agradaria pensar què un dia ja no serà necessari reunir.nos per lamentar les vides que ja no hi són i recordar què no ens basta en que no ens violin, ni ens assassinin, sinó què volem un vida lliure i la volem JA!
Avui, en memòria de les què ja no hi són i a seguir lluitant per les que quedam.
LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ”







Després de llegir el manifest se guardà un minut de silenci i se va tenir un record especial per a Sara, 26 anys assassinada el mateix dia a Tenerife. 

L’acte acabà amb l’interpretació  de la cançó “Ay Dolores” de Reincidentes , en memòria de les dones que ja no tenen veu.

En aquestes dues iniciatives cal sumar la il·luminació dels edificis principals del municipi, com el Castell de Capdepera, que es tenyiren de lila com a suport a la lluita per acabar amb la violència masclista.







MANIFEST 25 N 2019

Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a L’ELIMINACIÓ DE LAVIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.

Malauradament, hem de continuar parlant d'assassinats, pallisses, violacions, explotació sexual, tracte vexatori, matrimonis infantils, ablació genital femenina, violència psicològica, domèstica, laboral, obstètrica, institucional, econòmica, LGTBIfòbica, mediàtica. Totes aquestes violències contra les dones tenen la seva base en el patriarcat i en el masclisme, i afecten de forma més o menys visibles, però sempre intensa i denigrant a les dones. Totes les que som aquí hem viscut en qualque ocasió un episodi de violència o agressió masclista. Totes.


Des de 2003, any en què institucionalment es comencen a comptabilitzar els assassinats de dones a mans de les seves parelles i exparelles, 1027 dones han estat víctimes mortals d’aquesta societat heteropatriarcal que tolera la violència masclista. Cal tenir present, que aquestes xifres no representen casos aïllats.

 AIXÒ SÍ QUE ÉS TERRORISME: TERRORISME MASCLISTA!

 L’agressió física i l’assassinat són l’expressió més brutal, la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural. Ni podem ni volem viure en una societat que normalitza aquesta xacra, sense que cap poder públic mostri el seu rebuig. Aquest és un problema de primer ordre que ha de deixar de comptar amb la complicitat del silenci de tants actors polítics i socials.

Requereix d’una implicació decidida i de polítiques que posin tots els mitjans disponibles i la voluntat de fer-hi front, per això exigim una aplicació total del Pacte Estatal contra la Violència de Gènere.

Estam cansades i fartes de veure com les violències masclistes es sustenten en el silenci, la desídia i la passivitat.. És l’hora de qüestionar una societat que des de fa segles accepta, fins i tot, i de cada vegada més, entre les persones més joves, que les dones som objecte de possessió de les nostres parelles.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES, NO PODEM PERDRE NI UN SEGON MÉS.

Denunciam la LGTBIfòbia, el bullying, l’assetjament, i les violències homo/transfòbiques. Lluitam contra la pressió estètica i la cosificació sexual que patim les dones.

NO NECESSITEM EL TEU COMENTARI NI LA TEVA APROVACIÓ.

Exigim als homes que assumiu la responsabilitat que vos pertoca. És urgent que trenqueu el vostre pacte de silenci dins els cercles socials masculins. Si callau davant comportaments masclistes i agressius sou còmplices d’aquesta violència que patim les dones. Aturar i confrontar els comentaris i actituds masclistes en els vostres espais de socialització és una responsabilitat que heu d’assumir.

Lluitam contra la discriminació i el càstig afegit a les dones migrades i racialitzades.

Exigim formació específica per als cossos judicials i policials. NO VOLEM MÉS JUSTÍCIA PATRIARCAL. No podem respectar una justícia que ens condemna a totes les dones, que absol els maltractadors, que ens revictimitza a les dones que denunciam i anul·la a les persones que ens defensen. Exigim canvis del Codi Penal per a què no tornin a produir-se casos com els de les mals anomenades “Manada” de Pamplona i Manresa.

No oblidem que NOMÉS SÍ ÉS SÍ.

 

Exigim la implantació de la coeducació a tots els centres. Educació afectiva i sexual des d’una edat primerenca que no passi per la pornografia, la cultura de la violació, l’amor romàntic i la cosificació de les dones.

Volem una vida sense violències; sense por; sense agressions sexuals ni en entorns familiars, ni dins, ni fora de la feina, ni als lloc d’oci; sense haver-nos d'aixecar els matins sabent que una més de nosaltres ja no hi és.

ENS VOLEM VIVES I LLIURES! 

ATUREM EL TERRORISME MASCLISTA