Aquesta convocatòria es realitza des de fa vint-i-sis anys.
Un recurs semblat del que també s'ha fet a l'Ajuntament de Pollença i que ha tengut reprecusió mediàtica.
El govern central ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les subvencions que Capdepera i Pollença donen als petits comerços que retolen en català. L’Ajuntament de Capdepera fa dies que ha rebut la notificació.
L’Advocacia de l’Estat ha recorregut -concretament- l’acord de la Junta de Govern del passat 22 de febrer. En aquella sessió es varen aprovar les bases reguladores de les subvencions per a que els negocis que emprin el català en la seva activitat empresarial. És a dir, per utilizar el català a rètols, etiquetes, documents o cartes de restaurants. Una convocatòria que fa vint-i-sis anys que es vigent any rere any. En el seu escrit, l’Advocacia no questiona la cooficialitat de les dues llengües a les Illes Balears, però precisa que no es pot imposar el predomini d’una de les dues en relació amb l’altre. El recurs apunta que la política de normalització d’una llengua minoritària “té límits”. L'Ajuntament de Capdepera, que encara estudia com respondrà a aquesta situació.
La delegada del govern central a les Balears, Maria Salom, ha reafirmat aquest dimarts la seva postura i ha assegurat en un comunicat que “tenim l’obligació de vetllar perquè les dues llengües cooficials tenen el mateix valor i se subvencionin per igual, com recull la Constitució”.
A tot això, el Consell de Mallorca està a punt d’obrir una nova línia de subvencions amb aquesta mateixa finalitat, per un import de 250.000 euros. Unes ajudes que s’havien donat fins l’any 2010 i que es van cancel·lar el 2011.
Al Parlament els diversos grups polítics s'han posicionat:
La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha censurat el nou atac de l'Estat espanyol a les polítiques lingüístiques de suport a la llengua catalana amb el recurs contenciós administratiu interposat per l'Advocacia de l'Estat a la línia de subvencions per a comerços que retolin en català. Tur ha dit que aquesta línia d'ajuts és de «5.000 euros i s'impulsa amb unanimitat des de fa 20 anys», seguint el que estableix l'Estatut d'Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística i la Constitució espanyola. «No entenem aquest nou atac que suposa obrir un conflicte on no n'hi havia», ha dit.
En un sentit similar, el portaveu del PSIB, Andreu Alcover, ha retret la «instrumentalització» de la Delegació del Govern espanyol a les Balears que s'ha fet en aquest cas, així com l'«ús partidista» d'aquesta institució amb l'amenaça del recurs d'inconstitucionalitat a la carrera professional o la sanitat universal.
Per la seva banda, el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, ha manifestat que des del seu partit s'oposen «frontalment» a aquest esforç de l'Estat espanyol per limitar la llengua catalana.
Esquerra Unida de les Balears (EUIB) ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries, dirigida al Govern espanyol: tenen «sospites que el Govern vol aplicar l'article 155 de la Constitució a les Balears, ja que els resulta incòmode qualsevol política que no vagi destinada a l'enaltiment de la identitat espanyola». Així, ha afegit que s'està estudiant la possibilitat de portar la bateria de preguntes al Parlament Europeu «si, efectivament, s'està vulnerant l'Estatut d'Autonomia».